Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Flandes, Euskadi, Escòcia, Còrsega, el Quebec
04/09/2023 Adam Majó

Digueu-me poca-fe però no confio que l’actual negociació per investir un president del govern espanyol tingui com a resultat una data, ni que sigui llunyana, per a què la societat catalana exerceixi el dret a l’autodeterminació que li reconeix l’ordenament jurídic internacional i el sentit comú democràtic. Si no ho vam aconseguir l’any disset, quan l’independentisme tenia majoria al parlament, el país estava mobilitzat i el món -sí- ens mirava, no ho aconseguirem ara amb els resultats electorals a la baixa, les bases decebudes i emprenyades i el món pendent de qüestions molt més importants o interessants.

Dit això, tampoc penso que ens apropi ni a la independència ni a l’autodeterminació forçar una repetició electoral que ens deixaria molt probablement un escenari igual o pitjor que l’actual. Així doncs, farà bé l’independentisme de fer valer la seva força parlamentària per aconseguir avenços i millores pel gruix de la societat catalana, que ens permetin incrementar el nivell d’autogovern, ni que sigui una mica, i dotar-nos de més eines per a la igualtat i la cohesió social, requisit indispensable per fer país i tornar a plantejar horitzons compartits i engrescadors.

La conjuntura i la correlació de forces no són les millors per l’independentisme català. Ara bé –i per si serveix de consol- moviments semblants arreu del món i d’Europa es troben en una situació molt semblant. No estic pensant amb Palestina, el Kurdistan o el Sàhara occidental, amb conflictes armats, dramàtics i enquistats, sinó amb països relativament semblants al nostre, com Flandes, Euskadi, Escòcia, Còrsega o el Quebec, amb una classe mitjana hegemònica (si més no culturalment), un estat formalment democràtic i que no està en fallida (com sí que ho estava la URSS o Iugoslàvia fa 30 anys) i amb la opinió pública dividida aproximadament per la meitat en relació a la possibilitat de crear un nou estat (en forma de república, evidentment). En aquestes cinc velles nacions el moviment i partits independentistes (units o dividits) segueixen comptant amb un recolzament social important, governen moltes institucions i s’enfronten als mateixos dilemes que aquí. El primer és combinar la gestió política immediata, en un context estatal que no t’afavoreix, amb l’objectiu secessionista, i la segona és remar a contra-corrent en un món en el qual els estats constituïts fan pinya entre ells per evitar moviments de fronteres i per fer passar com a natural i espontani el propi nacionalisme, banal o explícit però sempre regat amb diners dels pressupostos públics.

Farien bé, doncs, els independentismes encara forts d’aquesta tercera dècada del segle XXI a analitzar plegats la conjuntura i a dissenyar estratègies comunes o si més no complementàries, conscients que en un món cada cop més integrat, interconnectat i barrejat, més que promoure el propi nacionalisme, el què caldria és combatre i debilitar el nacionalisme d’estat, apostant, per exemple, per més i millor Unió Europea.

Valora
Rànquings
  1. La CUP reclama la incoació d'expedients per a determinar i sancionar els responsables de les irregularitats denunciades a l'empresa comarcal de residus NORA SA
  2. Recorden que l'obra de teatre on es ridiculitza el català va representar-se a l'antiga presó model de Barcelona on centenars de catalanistes i independentistes van complir condemna
  3. Neutralitzar el comportament ocupant
  4. XLVI Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques
  5. Reflexions sobre el Codi de Conducta i Bon Govern de l’Ajuntament del Vendrell davant l’afer de les factures del PSC
  6. El català, llengua nacional dels Països Catalans
  7. La CUP denuncia que el turisme de masses condemna Calella a la pobresa i presenta una ofensiva contra els pisos turístics il·legals
  8. Suspès un concert d'una banda militar al Castell de Calonge per una protesta independentista i la pluja
  9. SIXENA: el 155, encara
  10. "Un govern per a tothom"? Només si tothom pot decidir
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid