L’anunci del conseller de Mobilitat del Consell de Mallorca, Ivan Sevillano, d’iniciar la redacció d’un nou Pla de Carreteres i de suprimir 26 noves variants i desdoblaments ha de ser saludat amb alegria i alhora vist amb prevenció i cautela. Cal subratllar que l’anunci es fa a l’inici del curs electoral i sense temps per ser duit a la pràctica. Ja és costum dels pactes de progrés anunciar mesures de mobilitat sostenible al final de les legislatures que queden, invariablement, sense efecte, mentre que durant els mandats es duen a terme sistemàticament obres de destrucció del territori.
L'anunci de fer un estudi previ a la decisió d’impulsar un nou Pla director se fa a menys d'un any de les eleccions, i s’és ben conscient que la possible aprovació d'un nou Pla de Carreteres a Mallorca amb els canvis promesos no s'aprovaria fins a la propera legislatura. Per tant, aquest anunci és una promesa electoral. Si realment el PSOE, MÉS i Unides Podem consideren que han d'eliminar aquests 26 projectes ho poden fer immediatament i abans que finalitzi aquesta legislatura. Cal recordar que en vuit anys de mandat continuat de l’esquerra en el Consell s'ha adoptat una única mesura progressista encertada: la limitació a 80 km/h de la velocitat a la via de cintura de Palma. Pel que fa a les actuacions reals, el Consell ha prosseguit amb l’execució del Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca vigent, l’aprovat el 2009 pel pacte que presidí Francina Armengol en la seva etapa en el Consell; un Pla director que és en essència el mateix que aprovà el Partit Popular el 1998. Amb el Pla Director Sectorial de Carreteres de 2009 s’ha mantingut també l’execució del desarrollista Conveni de Carreteres firmat amb el Ministeri d’Obres Públiques. La limitació de la velocitat a la via de cintura, per part del Consell, i la recent millora de les freqüències i el servei del transport d'autocar, per part del Govern, serien les úniques mesures progressistes ressenyables en una executòria que ha tengut en la continuïtat de les polítiques de foment de l’ús del cotxe privat i la destrucció del paisatge i el territori els seus elements identificadors.
Hauríem de saludar aquest anunci d’ahir (la retirada de 26 variants innecessàries i desdoblaments que camuflen noves autopistes) com un avenç en l’adaptació de les polítiques de mobilitat de Mallorca a la situació actual i a l’emergència climàtica, però hem de lamentar que avui continua vigent la intenció del Consell de dur a terme la construcció de la nova variant Nord d’Inca que arrasarà bona part del paisatge rural del terme. L’anunci del Consell està mancat de credibilitat. Cal recordar que, fa exactament quatre anys, l’anterior consellera de Mobilitat, Mercedes Garrido, prometé la creació de carrils VAO a les autopistes, principament a les entrades i sortides de Palma. Això fou el setembre de 2018, just a l’inici del darrer curs electoral. Tres anys després, amb un col·lapse permanent en els accessos, i sense cap realització en aquest sentit, l’actual conseller, Ivan Sevillano, reiterà la mateixa intenció l’octubre de 2021. Recordem només que el Pla Director Sectorial de Carreteres, aprovat el 2009 i actualment vigent, inclou la proposta de creació de carrils VAO com una mesura essencial per prioritzar i potenciar el transport públic i que en aquests tretze anys, la majoria sota governs progressistes, no s'ha fet res al respecte. Tretze anys després d'aprovar el Pla director, quatre anys després de l’anunci de Garrido i un any després de les promeses de Sevillano, les úniques realitzacions tangibles del Consell “progressista” són la construcció de l’autopista de Campos, nous macroenllaços a l’autopista d’Inca, macrorotondes arreu i la intenció clara de continuar endavant amb la tramitació de noves obres de destrucció del territori com la variant Nord d’Inca. La responsabilitat no recau únicament sobre el Consell: els diferents responsables de l’esquerra al Govern de les Illes Balears i els portaveus dels partits progressistes també han practicat, a cada legislatura, el costum de fer promeses de futures inversions en tren que inevitablement queden ajornades a un futur que no arriba per al transport públic mentre que la part del lleó dels pressuposts queda per al foment de l’ús privat de l’automòbil i la multimilionària subvenció al transport aeri. L’anunci de Sevillano, que cal reiterar que conté anuncis tan positius com la retirada dels 26 projectes esmentats (i inclou decisions tan importants com l’aturada de la continuació de les obres de la segona via de cintura de Palma), conté també elements inquietants. Ens preocupa, atesa la pràctica real del Consell, la promesa de “fer millores” a la xarxa secundària. Invariablement, aquestes “millores” consisteixen en multiplicacions salvatges de l’amplada de les carreteres; la demolició d’antics murs patrimonials de pedra seca; la destrucció sistemàtica del paisatge de la Mallorca interior; la devastació de desenes de quilòmetres lineals d'arbrat i bardissa vegetal que configuren el paisatge de bocage típic de bona part de l’illa; la construcció de rotondes monstruoses per donar servei a urbanitzacions i, en nombrosos trams, un nou traçat que sol tenir en compte només afavorir una major velocitat dels vehicles i la capacitat de la via de suportar-ne un nombre major.
La política de carreteres no pot desvincular-se de la política de mobilitat, ni de la política d’ordenació del territori, ni de la política econòmica. En aquests tres camps, la política dels darrers vuit anys ha estat continuista respecte de la del Partit Popular: afavorir sempre la mobilitat del vehicle privat i la plena accessibilitat del territori als cotxes; reduir sistemàticament els temps de trajecte entre Palma i qualsevol punt de l’illa; augmentar la capacitat i velocitat de les vies; afavorir la conversió de la Mallorca rural en terreny edificable a raó d’un xalet a cada dues quarterades i impulsar una opció clara pel turisme residencial, la urbanització, l’especulació immobiliària i la construcció d’unifamiliars com a motors econòmics de Mallorca. Cal recordar, en aquest sentit, que el Consell de Mallorca té plenes competències per preservar el sòl rural de l’illa i que, en canvi, ha decidit fomentar-ne la plena edificació. Que a les directrius estratègiques de l’actual Govern de les Illes Balears existeix, explícitament, afavorir el creixement del sector de la construcció, i que tant una administració com una altra duen a terme una política que condueix a la completa urbanització dispersa del camp mallorquí i a la conversió del conjunt de l’illa en una gran zona residencial a benefici només de les immobiliàries i els posseïdors de grans patrimonis i actius de capital.
Per això podem afirmar que tota la política de carreteres del Consell és congruent amb la política territorial i econòmica que impulsen: la urbanització dispersa i general de tota l’illa. En aquest context de completa urbanització de la ruralia illenca, la creació de vies específiques per a vianants i de carrils bici s’ha de considerar amb extrema prevenció, i una vella reivindicació ecologista pot ara servir de camuflatge “verd”, “resilient” i “sostenible” de la conversió de tota la Mallorca rural en un immens parc de xalets residencials oberts al mercat turístic i de luxe. Esperam de l’actual equip del Consell de Mallorca que sigui fidel, aquesta vegada, a la part valuosa de les seves promeses (la retirada dels vint-i-sis projectes esmentats, que saludam) i que sigui coherent amb l’esperit de l’anunci amb la inclusió de mesures de protecció més valentes que han d’incloure, inevitablement, la supressió de la variant Nord d’Inca. Si no és així, els termes “verd”, resilient” i “preservar el paisatge” seran només una altra capa de maquillatge verd a l’encimentació general del camp mallorquí.
Reclamamen, per tant, una moratòria d’obres viàries que no siguin d’estricte manteniment durant la redacció i debat del nou Pla de carreteres i que se suspenguin tots els projectes de construcció de nous vials (com la circumval·lació Nord d’Inca) o les ampliacions de carreteres existents (la de Llucmajor a Algaida, la de sa Ràpita, etc.) en projecte. Cal també plantejar que el Govern faci la transferència de les competències de Transport al Consell de Mallorca, l’únic consell insular que no les té. Caldria, per tant, elaborar un Pla de Transport complet que inclogués el foment del transport públics i la mobilitat alternativa al cotxe privat i que el Pla Director Sectorial de Carreteres quedàs subordinat a aquest Pla de Transports de manera coherent. Sense aquesta moratòria i sense un planejament coherent del Transport, haurem de constatar que assistim a l’enèsima cortina de fum de color verd dels partits del Pacte de Progrés. Ja no podem comptar quantes n’han desplegades anteriorment: la promesa reducció de les dimensions de l’autopista de Campos, la creació dels carrils VAO a les autopistes, l’extensió de les línies de tren i tramvia, presentar com a economia circular l’ús d’escòries de la incineradora a la base de l’autopista o, la darrera (còmica, si no fos tan lamentable), la “instal·lació d’hotels per a insectes” a la immensa rotonda que dona accés a la urbanització de Raixa. No hauríem de concloure, una vegada més, que en Pere ha cridat massa vegades el llop.
