Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Carles Garcia Solé: "...vivíem, als anys 70 i 80, una situació que podríem considerar pre-revolucionària"
23/04/2022 Entrevistes

Entrevista a Carles García Solé, exmilitant del FAC i membre de la Comissió de persones represaliades de l'ANC

Carles Garcia Solé va viure l’empresonament i el consell de guerra amb petició de condemna a mort el 1972 per la seva militància al grup independentista FAC. Molts anys després, el 2001, gràcies al seus contactes d’anys de militància clandestina, va facilitar la reunió de Josep Lluís Cardo-Rovira amb dirigents d’ETA que va posar fi a les actuacions de l’organització armada basca als Països Catalans.

-Quina reflexió et passa pel cap que s’hagi de dir en una entrevista?

Catalunya i aquelles generacions vivíem, als anys 70 i 80, una situació que podríem considerar pre-revolucionària. La mort del dictador ho va canviar tot. La majoria de forces polítiques es van apuntar a una cosa que en deien "Transició democràtica", en la qual els grans moviments i partits polítics es van deixar convèncer. Nosaltres, els que estàvem a favor de la Ruptura amb el règim, vam quedar en minoria. També dins de la nostra organització, molts companys es van deixar enlluernar per aquells cants de sirena. Molts dels nostres van fer el possible i l’impossible per integrar-se a la nova situació que es plantejava. Molts companys nostres van entrar a formar part del funcionariat de la restituïda Generalitat. Amb casos vergonyants, com el d’un dels nostres que li va arribar a pidolar a en  Tarradellas "que si preferia un terrorista al carrer o un ciutadà a la Generalitat."

Uns perquè es van integrar en el sistema i altres per desengany. Avui és el que tenim: unes generacions conformistes que passen de tot.

Vam tenir una nova oportunitat, que va ser l’1 d’Octubre. Nosaltres com molts altres ens vam comprometre i de nou ens van fallar.  Tornem al desenganys, de nou. Fins quan, no ho sé, però ens sentim ofesos i traïts, i amb molta mala llet. Fins quan?

...vivíem, als anys 70 i 80, una situació que podríem considerar pre-revolucionària
-S’ha publicat recentment el llibre "Del FAC a la reunió de Perpinyà": una biografia de la teva persona o un retrat de l’independentisme resistent dels darrers cinquanta anys?
El llibre està basat en un manuscrit meu. El manuscrit està centrat en la meva persona i les conseqüències que la lluita va comportar: separacions amb la parella, deixar de veure els dos fills amb la primera dona, etc., etc. Las dues persones que em van ajudar a la redacció final són el Jaume Renyer i el Pau Juvillà, que l’han completat amb dades i anàlisi polític.
El llibre està basat en un manuscrit meu
-Però el llibre no ho recull tot, coses que has complementat en escrits o intervencions en actes:
Precisament faig sevir llibertat.cat per explicar coses o situacions que el llibre no recull, segons m’han dit per manca d’espai, segons l’editorial, i d'altres per interès dels autors.
-Què hi afegiries, per fer justícia a tants anys de lluita i a tants companys de viatge?
Hi afegiria en la meva història personal que tots aquests anys han suposat molts sacrificis amb situacions delicades, però també una gran satisfacció de la feina feta.
-Tu vas apostar per ERC a finals dels anys 80: des del moment actual, quin paper creus que ha tingut el partit d’Oriol Junqueras en la desmobilització de l’esperit de lluita del qual provenies?
Sí, jo vaig entrar a militar a ERC quan el Congrés de Lleida, juntament amb una colla de companys provinents del FAC. Fruit segurament del desengany de l’intent fallit de "Ruptura democràtica” que no va ser possible. En aquells moments vèiem una possibilitat en l’Esquerra de l’Àngel Colom. Vaig militar a ERC divuit anys, fins que vaig marxar desenganyat.

De l’Esquerra d’ara no en vull sentir a parlar. Si jo vaig marxar d’ERC l’any 2004, fastiguejat, imagina’t com estaria ara!

De l’Esquerra d’ara no en vull sentir a parlar. Si jo vaig marxar d’ERC l’any 2004, fastiguejat...
-On han anat a parar, on són, la major part dels lluitadors independentistes que se la van jugar en els anys més difícils?
La majoria d’exmilitants del FAC més propers a mi ens hem seguim veient. I discutim estratègies a seguir, anàlisi. Molts estem en l’ANC. Quan el Referèndum de l’1 d’Octubre de 2017 formàvem part de la gent que havia de defensar el Parlament.
-Què trobes a faltar al llibre sobre les reunions secretes amb membres de la direcció d’ETA perquè deixessin d’actuar als Països Catalans?
Els bascos no parlen en públic de l’afer de Catalunya i de les reunions de Perpinyà. Saben que durant anys no van actuar amb respecte amb el Poble català. Tenen una certa mala consciència. El més greu és que Catalunya i sobretot els partits i els polítics, a hores d’ara no reivindiquin aquelles gestions que van permetre acabar amb les accions en territori català, que no reconeguin que les reunions i les trobades de Perpinyà van ser un acte de sobirania de Catalunya.
...les trobades de Perpinyà van ser un acte de sobirania de Catalunya.
-Has explicat en algunes ocasions que aquells contactes es van poder fer gràcies a uns vincles molt forts forjat en la presó, exili i clandestinitat:
La meva relació amb els bascos ve de molts anys enrere: presó de Segòvia, fuga, deportació a l’Illa de Yeu, fugats novament, militància clandestina amb ells, etc. I segueixo participant d’alguna manera del seu sentiment de frustració.
-Amb els anys, ja sembla que es pot parlar de tot allò: però hi ha coses que podrien no haver prescrit, tal i com demostra la persistència repressiva de l’Estat espanyol:
Sí, està tot prescrit (explico fets anteriors a l’amnistia de 1977 o de fa més de 30 anys), però procuro no donar noms ni descriure certes situacions.
-Tu has parlat dels contactes clandestins, de l’aixopluc de Sant Miquel de Cuixà, de la fuga de Segòvia i Yeu, i també han sortit a la palestra testimonis com els de Joan-Pere Le Bihan, o l’Elisenda Romeu i altres testimonis al llibre "Ferides d’exili"... No creus que se’n podria fer un documental, que reflecteixi el llegat de resistència?
Redacto escrit d’aquests episodis històrics a mitjans com Llibertat.cat, com ara les meves vivencials de Sant Miquel de Cuixà i altres moments de la meva vida com activista polític català. De fer una pel·lícula? I tant que hi ha tema! Però amb el país que tenim ara dubto que algú ho vulgui finançar. Pel·lícules o documentals de la història de Catalunya dels darrers temps se n’han fet, sobre en Salvador Puig Antich, en Gustavo Muñoz, etc. Per mi cap problema, però no ho sé, els polítics volen viure tranquils i la història de la resistència segurament els incomoda.
Redacto escrit d’aquests episodis històrics a mitjans com Llibertat.cat...
-Per últim: ets uns dels impulsors de les protestes que es fan davant la Via Laietana, el símbol de la tortura i de la repressió. Per què creus que els partits independentistes (ERC, CUP, Junts) no prioritzen aquests actes, com el de Meridiana Resisteix o la vaga de fam per la llengua? Et sents enganyat per aquests partits?
Fa molts anys que milito a l’ANC, ja de quan la Carme Forcadell n’era presidenta participava en la seguretat de l’Assemblea. I sí, vaig ser un dels impulsos de la protesta de Via laietana amb altres companys. Els partits polítics tant ERC, Junts i fins i tot la CUP estan més atents a las seves lluites caïnites i a las seves prevendes i privilegis de partit. I allò que no sigui iniciativa seva els hi rellisca
...tant ERC, Junts i fins i tot la CUP estan més atents a las seves lluites caïnites i a las seves prevendes i privilegis de partit.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid