Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
ERC i els feixistes: la jugada -molt- bruta contra Josep Costa
18/09/2021 Joana Gorina
Joana Gorina Joana Gorina

La maniobra mediàtica per empastifar la imatge de Josep Costa va ser una jugada bruta, molt bruta, misèries de clavegueram, de la qual era molt fàcil resseguir el fil de l’esbombada mediàtica. Un fil que porta fins a l’aparell d’ERC.

El desembre de 2020 els mitjans divulgaven una versió segons la qual el vicepresident del Parlament i diputat de Junts per Catalunya, Josep Costa, havia participat en una reunió “amb grups identitaris i ultres” per sondejar una aliança a les eleccions del 14-F. Hores després es van comprovar que a l’embrull d’afirmacions hi havia més fel que certeses. La notícia va ser l’excusa perfecta, a poc de les eleccions, perquè ERC trenqués l’acord amb Demòcrates de Catalunya. I Sergi Sabrià, el que va descriure com “guerra bruta” les filtracions telefòniques contra Lluís Salvadó (allò de seleccionar "la que tingui les tetes més grosses"), aprofitava per acarnissar-s’hi i acusar Costa de "blanquejar l'extrema dreta."

En aquella reunió hi havia convocats per plataforma Donec Perficiam un conglomerat, un poti-poti si es vol extravagant, de partits i grupets com l'Assemblea de Represaliats i Activistes, el Bloc Sobiranista Català, Demòcrates de Catalunya, Directe68, Solidaritat Catalana, Força Catalunya i l’insultant FNC (sigles usurpades), amb un discurs perfectament nacional però xenòfob i ultradretà, la presència del qual va incomodar la majoria dels convocants, que la van rebutjar.

El que no es va dir és que Josep Costa prové d’Esquerra, va participar en la fundació de les JERC i ERC a Eivissa. Un fet que palesa l’ànim de revenja contra un apostata del partit que després ha vist les coses d’una altra manera.

Està molt bé que el partit de Pere Aragonés i Oriol Junqueras (On són les dones candidates a President?) plantegi prevencions i batalla al discurs ultra. Però cal ser honestos, i primer de tot, fer net a casa per poder predicar amb l’exemple. L’exemple, no mantenir ultres a les llistes electorals, com ha fet ERC amb un conegut membre del grup d’ultres de Manresa i seguidor del RCDE que un cop blanquejat va tenir l’oportunitat ser candidat per ERC al Bruc.   

ERC no pot afirmar amb rotunditat que ha estat, “és i serà implacable amb aquells que comparteixin espais o banalitzin discursos xenòfobs i identitaris”, com expressaven al seu comunicat, elaborat amb una celeritat inaudita que fa pensar que ja estava preparat abans que cap mitjà en parlés (6/12/2020). Perquè precisament aquest partit ha bressolat i ha donat aixopluc a molts personatges de la constel·lació xenòfoba/ultra/racista/feixista, minoritària, insignificant i històricament marginada i combatuda pel moviment independentista.

Un exemple molt clar i contemporani, que precisament han aprofitat alguns digitals espanyolistes, és el fet que el líder del partit i represaliat Oriol Junqueres aparegués en una imatge en una acte al costat Josep Lluís Sureda, un conegut hooligan dels Boixos Nois i amb un ampli historial ultra, en un homenatge als Germans Badia. Sabia Junqueras que es trobava al costat d’un personatge com aquell? No es pot saber, però no és motiu per dimonitzar Junqueras, en el meu parer.

Si acudim als orígens del partit FNC (sigles no legítimes), legalitzat el 1999, veurem que el seu president Jordi Casacuberta també va passar per ERC. Josep Manel Carmona Ortiz, l’altre fundador de les sigles usurpades, compartí amb Casacuberta el vincle amb el PSDC, el Partit Social Demòcrata que també va acudir diverses eleccions en coalició amb ERC als anys vuitanta, i així apareixen a les llistes electorals de la Coalició Socialdemòcrata el 1987 al Parlament Europeu. Eleccions, coalicions i socialdemocràcia.

Més compromès és el pas per ERC d’altres personatges d’aquesta constel·lació xenòfoba o xovinista. Per exemple, en ple segle XXI, la militància  a ERC, amb carnet, dels promotors, els dos o quatre gats, de la campanya racista (i fosca) de “Fora xarengos!” a principis dels anys 80. És més conegut i documentat el pas per Reagrupament, escissió d’ERC, d’alguns d’aquests personatges. Un d’aquests, Xavier Andreu, un altre dels fundadors del FNC fraudulent el 1999 i antic dinamitzador d’UNC.

Tot plegat, no en queda res d’aquell lema d’Esquerra dels temps de Josep-Lluís Carod-Rovira: “Mans netes!" L’aparell del partit, (Apparátchik i Nomenklatura) que no té les mans netes en tot això, va apostar per la campanya de mobbing contra Josep Costa, molt bruta, demagògica, amb una qüestió molt sensible. Per un grapat de vots.

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid