L’article publicat a Llibertat.cat “El llarg ocàs del nacionalisme” és un bon exemple de l’ús espuri de les idees, una mostra elemental de fal·làcia que no superaria un primer curs de filosofia. Per raons poc comprensibles, en aquest article, Majó confon qüestions d’un nivell elemental, de manera que en resulta un text que acaba sent una crida a la desmobilització nacional.
La tergiversació de l’article és bàsica. L’autor sap, pel fet d’haver passat per l’MDT, que el terme “nacionalisme” és poc usat per l’independentisme pel perill de confusió que existeix a causa del seu ús històric; i per això s’ha preferit la denominació ‘independentista’. Però Majó confon volgudament (i vol confondre qui el llegeixi) allò que és una denominació (nacionalisme) amb tot un moviment polític nacional i acaba enfangat en la tesi “postmoderna” de la inexistència de les nacions. [Segons la ideologia postmoderna, de caràcter desmobilitzador i conservador, només existeixen els estats, les llengües dels estats etc. Les nacions sense estat – que són, en nombre, una majoria de casos al món - serien només invencions a menystenir: d’aquí el concepte manipulador de “postnacional” que serveix per a negar l’existència de l’opressió nacional].
Així, l’escrit que comentem, acaba portant de manera fal·laciosa a la conclusió que, no havent-hi ja nacions, no existeix l’opressió nacional i no té sentit la lluita d’alliberament nacional, com a tal; una qüestió que la crua realitat opressiva de cada dia nega amb contundència. Tenir un càrrec polític no hauria d’impedir veure de cara la realitat i tenir una argumentació conseqüent.
