Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Quan l’esquerra dretaneja
11/07/2021 Adam Majó

La diferència entre l’esquerra i la dreta no es resumeix en la oposició públic/privat ni encara menys en la falsa disjuntiva igualtat/llibertat. Aquestes són qüestions importants i controvertides, evidentment, però no delimiten de forma inequívoca el terreny de joc. La diferència profunda entre esquerra i dreta té més a veure amb la idea de progrés i en la concepció moral de l’ésser humà, que en l’esquerra és optimista, en la dreta democràtica no tant i en l’extrema dreta i el feixisme decididament pessimista. L’esquerra creu que els ideals revolucionaris (llibertat, igualtat i fraternitat) no tant sols són bonics i positius sinó també defensables i assolibles. Algunes esquerres ho voldrien tot i per demà mateix i d’altres pretenen avançar-hi de forma tant lenta i prudent que pràcticament ni es mouen, quan no van enrere. Trobar la velocitat transformadora òptima és i ha estat motiu de interminables discussions i traumàtiques escissions, marca de la casa de l’esquerra mundial.

L’esquerra tendeix a creure que les persones som capaces de raonar, enraonar i canviar d’opinió, si les circumstàncies ens ho permeten, mentre que la dreta i sobretot l’extrema dreta és molt més determinista i considera decisives les circumstàncies innates de cadascú: la genètica, la classe social, el sexe biològic, l’origen ètnic o nacional, la “raça”... Alhora, aquest mateix pessimista amb què el feixisme observa l’espècie humana el porta a creure que són la violència i la jerarquia l'única eina capaç d’ordenar la societat i articular la convivència.

Diem doncs que l’esquerra dretaneja quan oblida els principis morals que la defineixen; quan menysté, recela o fins i tot combat la llibertat individual i el dret a escollir identitats i opcions vitals, quan és incapaç d’empatitzar amb l’adversari, quan situa la força i la testosterona com a desllorigador de qualsevol conflicte, quan divideix el món entre amics i enemics eterns i immutables, quan veu en el dissens traïció o quan dona al col·lectiu (nacional, ideològic, polític, de classe, de gènere...) una categoria absoluta, tancada i excloent.

Valora
Rànquings
  1. La Trobada de Dones dels Països Catalans al País Valencià reforça la coordinació feminista i nacional
  2. La policia local de Lloret intimida a una ciutadana que volia penjar una estelada
  3. “La revolució pendent” reivindica la memòria combativa del PSAN-P i interpel·la el present de l’independentisme
  4. Commemoració del 50è aniversari de l’assassinat d’Oriol Solé Sugranyes en la 91a concentració de Via Laietana 43
  5. El ple de Sant Just rebutja la moció per exigir responsabilitats pels fets de les Festes de Tardor
  6. Les continuïtats de l’independentisme
  7. Baltasar Garzón presidirà la ‘Comissió de la Veritat’ enmig de crítiques pel seu paper en causes vinculades a denúncies de tortura
  8. El Correllengua i la Franja.
  9. Reivindiquen que el "dia de les bromes" sigui l'1 d'abril
  10. Setmana Santa: el xantatge lingüístic
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid