Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Quan l’esquerra dretaneja
11/07/2021 Adam Majó

La diferència entre l’esquerra i la dreta no es resumeix en la oposició públic/privat ni encara menys en la falsa disjuntiva igualtat/llibertat. Aquestes són qüestions importants i controvertides, evidentment, però no delimiten de forma inequívoca el terreny de joc. La diferència profunda entre esquerra i dreta té més a veure amb la idea de progrés i en la concepció moral de l’ésser humà, que en l’esquerra és optimista, en la dreta democràtica no tant i en l’extrema dreta i el feixisme decididament pessimista. L’esquerra creu que els ideals revolucionaris (llibertat, igualtat i fraternitat) no tant sols són bonics i positius sinó també defensables i assolibles. Algunes esquerres ho voldrien tot i per demà mateix i d’altres pretenen avançar-hi de forma tant lenta i prudent que pràcticament ni es mouen, quan no van enrere. Trobar la velocitat transformadora òptima és i ha estat motiu de interminables discussions i traumàtiques escissions, marca de la casa de l’esquerra mundial.

L’esquerra tendeix a creure que les persones som capaces de raonar, enraonar i canviar d’opinió, si les circumstàncies ens ho permeten, mentre que la dreta i sobretot l’extrema dreta és molt més determinista i considera decisives les circumstàncies innates de cadascú: la genètica, la classe social, el sexe biològic, l’origen ètnic o nacional, la “raça”... Alhora, aquest mateix pessimista amb què el feixisme observa l’espècie humana el porta a creure que són la violència i la jerarquia l'única eina capaç d’ordenar la societat i articular la convivència.

Diem doncs que l’esquerra dretaneja quan oblida els principis morals que la defineixen; quan menysté, recela o fins i tot combat la llibertat individual i el dret a escollir identitats i opcions vitals, quan és incapaç d’empatitzar amb l’adversari, quan situa la força i la testosterona com a desllorigador de qualsevol conflicte, quan divideix el món entre amics i enemics eterns i immutables, quan veu en el dissens traïció o quan dona al col·lectiu (nacional, ideològic, polític, de classe, de gènere...) una categoria absoluta, tancada i excloent.

Valora
Rànquings
  1. Elena Gual reivindica un independentisme disposat a desobeir fins al final
  2. La IV Trobada de Dones dels Països Catalans debatrà a Prada sobre feminisme i construcció nacional
  3. La CUP crida a mobilitzar-se dissabte a Barcelona contra Save Europe Act i la xenofòbia
  4. Poble Lliure i La Forja organitzen dos actes a Arbúcies i Girona amb motiu de la Diada
  5. Els eufemismes de l’explotació reproductiva
  6. L’Assemblea Sobiranista reclama expulsar Aena dels aeroports de les Illes
  7. La 58a Universitat Catalana d’Estiu obre a Prada mirant al futur dels Països Catalans
  8. «La regió on la cultura pot ser una arma»: France 24 posa la mirada sobre l’independentisme després de l’1-O
  9. L’ANC se suma a la concentració del 17-A per exigir la veritat sobre els atemptats
  10. Les entitats memorialistes recorren la declaració de Via Laietana 43 i exigeixen la fi dels usos policials
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid