Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Quan l’esquerra dretaneja
11/07/2021 Adam Majó

La diferència entre l’esquerra i la dreta no es resumeix en la oposició públic/privat ni encara menys en la falsa disjuntiva igualtat/llibertat. Aquestes són qüestions importants i controvertides, evidentment, però no delimiten de forma inequívoca el terreny de joc. La diferència profunda entre esquerra i dreta té més a veure amb la idea de progrés i en la concepció moral de l’ésser humà, que en l’esquerra és optimista, en la dreta democràtica no tant i en l’extrema dreta i el feixisme decididament pessimista. L’esquerra creu que els ideals revolucionaris (llibertat, igualtat i fraternitat) no tant sols són bonics i positius sinó també defensables i assolibles. Algunes esquerres ho voldrien tot i per demà mateix i d’altres pretenen avançar-hi de forma tant lenta i prudent que pràcticament ni es mouen, quan no van enrere. Trobar la velocitat transformadora òptima és i ha estat motiu de interminables discussions i traumàtiques escissions, marca de la casa de l’esquerra mundial.

L’esquerra tendeix a creure que les persones som capaces de raonar, enraonar i canviar d’opinió, si les circumstàncies ens ho permeten, mentre que la dreta i sobretot l’extrema dreta és molt més determinista i considera decisives les circumstàncies innates de cadascú: la genètica, la classe social, el sexe biològic, l’origen ètnic o nacional, la “raça”... Alhora, aquest mateix pessimista amb què el feixisme observa l’espècie humana el porta a creure que són la violència i la jerarquia l'única eina capaç d’ordenar la societat i articular la convivència.

Diem doncs que l’esquerra dretaneja quan oblida els principis morals que la defineixen; quan menysté, recela o fins i tot combat la llibertat individual i el dret a escollir identitats i opcions vitals, quan és incapaç d’empatitzar amb l’adversari, quan situa la força i la testosterona com a desllorigador de qualsevol conflicte, quan divideix el món entre amics i enemics eterns i immutables, quan veu en el dissens traïció o quan dona al col·lectiu (nacional, ideològic, polític, de classe, de gènere...) una categoria absoluta, tancada i excloent.

Valora
Rànquings
  1. Arran i el SEPC irrompen a la seu de CCOO per denunciar el paper dels «sindicats grocs» davant la vaga general
  2. Mor Quim Mateu Barberà: el "Missatger" de l'independentisme dels anys vuitanta
  3. El sindicalisme combatiu convoca una manifestació alternativa per a la vaga general a Barcelona
  4. Guanyem Olot dona suport a la vaga general i reclama mesures municipals per millorar les condicions de vida
  5. El Sindicat de Llogateres crida els mitjans a secundar la vaga general i anuncia mobilitzacions arreu de Catalunya
  6. Estat Català publica les biografies de 120 participants en els Fets de Prats de Molló
  7. Catalunya Nord reivindica esborrar la frontera imposada pel Tractat dels Pirineus
  8. Més de 200 entitats es mobilitzaran a Móra d'Ebre contra l'especulació i en defensa d'un món rural viu
  9. Convocada una concentració unitària a les Corts per exigir la llibertat de les persones detingudes durant la vaga general
  10. Celrà aconsegueix suspendre l'ordre de retirar el mural de l'1 d'Octubre i les estelades
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid