La diferència entre l’esquerra i la dreta no es resumeix en la oposició públic/privat ni encara menys en la falsa disjuntiva igualtat/llibertat. Aquestes són qüestions importants i controvertides, evidentment, però no delimiten de forma inequívoca el terreny de joc. La diferència profunda entre esquerra i dreta té més a veure amb la idea de progrés i en la concepció moral de l’ésser humà, que en l’esquerra és optimista, en la dreta democràtica no tant i en l’extrema dreta i el feixisme decididament pessimista. L’esquerra creu que els ideals revolucionaris (llibertat, igualtat i fraternitat) no tant sols són bonics i positius sinó també defensables i assolibles. Algunes esquerres ho voldrien tot i per demà mateix i d’altres pretenen avançar-hi de forma tant lenta i prudent que pràcticament ni es mouen, quan no van enrere. Trobar la velocitat transformadora òptima és i ha estat motiu de interminables discussions i traumàtiques escissions, marca de la casa de l’esquerra mundial.
L’esquerra tendeix a creure que les persones som capaces de raonar, enraonar i canviar d’opinió, si les circumstàncies ens ho permeten, mentre que la dreta i sobretot l’extrema dreta és molt més determinista i considera decisives les circumstàncies innates de cadascú: la genètica, la classe social, el sexe biològic, l’origen ètnic o nacional, la “raça”... Alhora, aquest mateix pessimista amb què el feixisme observa l’espècie humana el porta a creure que són la violència i la jerarquia l'única eina capaç d’ordenar la societat i articular la convivència.
Diem doncs que l’esquerra dretaneja quan oblida els principis morals que la defineixen; quan menysté, recela o fins i tot combat la llibertat individual i el dret a escollir identitats i opcions vitals, quan és incapaç d’empatitzar amb l’adversari, quan situa la força i la testosterona com a desllorigador de qualsevol conflicte, quan divideix el món entre amics i enemics eterns i immutables, quan veu en el dissens traïció o quan dona al col·lectiu (nacional, ideològic, polític, de classe, de gènere...) una categoria absoluta, tancada i excloent.
