Els reactors nuclears d’Ascó que habitualment junt amb la central de Vandellòs, són les que més incidències acumulen anualment, concretament Ascó ja en porta sis en lo que va d’any, no reuneixen al nostre entendre les condicions per prorrogar la seva vida activa, resulta contradictori que un Ministeri que s’anomena per la transició ecològica, prorrogui la vida d’unes instal·lacions envellides i problemàtiques que formen part del passat energètic, un passat que ens deixarà una herència de milers de tones de residus radioactius.
La prorrogació de la vida dels reactors nuclears d’Ascó són una invitació al suïcidi del nostre país, per les conseqüències greus que un accident pot tenir no solament per la salut i seguretat de les persones sinó també per la ruïna econòmica que pot representar pel conjunt de la població. Les inversions que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) exigeix a canvi de la renovació, són mesures post accident de Fukushima que ja haurien d’estar fetes i que dubtem de que en un moment en que les grans empreses nuclears es queixen de la seva rentabilitat, estiguin disposats a fer-les.
Finalment si be els ATI de les centrals nuclears seran necessaris pel desmantellament de les seves instal·lacions, la construcció dels mateixos no pot servir per garantir la continuïtat d’unes instal·lacions obsoletes, extremadament perilloses i que formen part de la història energètica del segle passat. El sol l’aigua i el vent són el futur de l’energia sempre que els utilitzem de forma eficient i ens repartim la petjada ecològica que representen, infinitament inferior a la del actual model energètic, amb solidaritat interterritorial.
