La gestió neoliberal de la crisi de la Covid-19 ha reforçat les desigualtats de gènere i classe i, en conseqüència, el risc de les dones a patir violència masclista a les llars, al carrer, a la feina i en tots els àmbits de les nostres vides i la dificultat per fer-hi front i sobreviure. Des de l'independentisme compromès amb les classes populars reivindiquem una resposta catalana i feminista a la crisi que doni resposta a l'emergència social que estem vivint les dones i les classes populars del país.
L'aïllament social que patim a causa de les mesures per fer front a la pandèmia i l'empobriment generalitzat són dos fenòmens que ens haurien d'alertar de la necessitat de posar la prevenció de la violència masclista al centre de les polítiques per fer front a la crisi de la Covid-19. L'augment de casos i trucades d'emergència durant els mesos de confinament van constatar la necessitat de més atenció i suport a la violència masclista en l'àmbit familiar. De moment, sembla que no ha sigut una qüestió prioritària pels governs espanyol i català. És necessària la contractació de personal expert en els espais estratègics per la detecció i abordatge de les violències masclistes, més recursos i més formació específica a tot el personal sanitari, judicial, en l'àmbit de la seguretat i dels serveis socials i cap tolerància vers els casos de violència institucional.
Per altra banda, la prevenció de les violències masclistes també passa per una millora de les condicions laborals de les dones, ja que la manca de recursos econòmics també ens desprotegeix per fer front a aquestes situacions. Per una banda, som conscients que teletreball és necessari per a la gestió de la pandèmia, però cal tenir en compte el seu impacte de gènere diferenciat. Mentre nosaltres continuem sent les principals responsables del treball domèstic i de cura, el teletreball implica una doble càrrega de treball a la llar. A més, dificulta especialment la nostra promoció laboral, la participació sindical i la detecció de casos de discriminació i assetjament. Així doncs, cal que la regulació i la implantació del teletreball se supervisi amb perspectiva de gènere i que, a la vegada, es treballi per avançar cap a la reducció general de la jornada laboral d'homes i dones per evitar que la nostra vida giri únicament entorn les necessitats del mercat laboral.
Tampoc oblidem que les dones som majoria en els treballs essencials, paradoxalment els més precaritzats (com la cura de persones grans o la neteja), i que els governs català i espanyol no han dut a terme millores de les condicions laborals en aquests sectors, a la vegada que estem patint situacions d'alt estrès derivades de la manca de recursos públics destinats a la sanitat i a l'educació.
