x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Manifest "dels 2.3OO", naixement de la Crida i acció de Terra Lliure contra Jiménez Losantos

Aquest article correspon al capítol homònim del llibre Història de l'independentisme (1979-1994) escrit per David Bassa, Carles Benítez, Carles Castellanos i Raimon Soler, i publicat per Llibres de l'Índex, 1994. Analitza el moviment independentista durant aquests anys decisius

11/05/2017 Memòria històrica

El 23-F va generar també repercussions en altres àmbits, el 12 de març de 198l, el Diario 16 va publicar l'anomenat "Manifiesto de los 2.3OO", on es denunciava la situació "d'inferioritat i persecució" de l'espanyol a Catalunya. Si bé el document va ser redactat bastant abans, es va aprofitar el clima del cop d'estat per fer-lo públic, anant de bracet d'aquesta manera, intel·lectual —que es presentaven aleshores amb una imatge progressista i demòcrata: Amando de Miguel, Federico Jiménez Losantos, Santiago Tarancón, Carlos Sahagún i José Reinoso-, amb Tejero i Milans de Bosch.

La indignació popular va ser immediata i contundent. Les cartes al director de diaris i revistes catalanes eren innombrables, i ràpidament van aparèixer un seguit d'iniciatives que van culminar en un acte central al paranimf de la Universitat de Barcelona el l8 de març de 1981, on es va aprovar un manifest en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Aquest manifest del paranimf va ser l'origen de la plataforma d'organitzacions i entitats culturals i polítiques coneguda amb el nom de la Crida a la Solidaritat. I així es va iniciar una campanya de sensibilització sota l'eslògan Som una nació que va culminar en un acte massiu el 24 de juny de 1981 al Camp Nou. Però abans, el 21 de maig de 1981, un escamot de Terra Lliure segresta el professor Federico Jiménez Losantos, un dels redactors del Manifiesto de los 2.300, i el deixa abandonat en un camp obert a Esplugues de Llobregat amb un tret al genoll. Les reaccions polítiques no es fan esperar. Però primer és Jiménez Losantos qui, en unes primeres declaracions, acusa les institucions autonòmiques, i el president del Parlament català, Heribert Barrera, d'instigar la realització de fets similars, per la postura que prenen arran de la publicació del Manifiesto. Naturalment, la Generalitat va sortir al pas d'aquestes declaracions, i fins i tot el diari Avui, en la seva edició del 22 de maig, diu que ha rebut la reivindicació de Terra Lliure i que en aquesta s'amenaça d'atemptar contra persones de la Generalitat, extrem aquest totalment fals, segons indica en el seu llibre Jaume Fernàndez en el seu llibre sobre Terra Lliure.

Com era d'esperar tots els partits polítics van condemnar l'acció i van procurar no donar més voltes al problema, davant l'evident aprovació d'una part important de la població catalanoparlant i la indiferència patent de la població d'origen immigrant. Al cap de pocs dies, tots el diaris publicaven una petita nota en la qual es deia que deu dels principals signants del Manifiesto se n'anaven a viure fora de Catalunya. Entre aquests, Amando de Miguel, el mateix Jiménez Losantos i Santiago Tarancón. La polèmica que es podia haver suscitat va restar soterrada pels fets del Banc Central de Barcelona, i les versions sobre possibles connexions ultres de l'afer. Això va succeir el 23 de maig, tres dies després de l'acció contra Jiménez Losantos.

 24 de juny de 1981 al Camp Nou i primer manifest de Terra Lliure

La Crida a la Solidaritat havia iniciat el seu camí a partir de l'acte del paranimf de la Universitat de Barcelona amb l'aprovació d'un manifest de vuit punts. El manifest de la Crida fonamentava les seves reivindicacions lingüístiques en la defensa de "les institucions democràtiques del poble català" i per aquesta raó trobà un cert recel entre els independentistes i posseí en un primer moment una important credibilitat entre les forces parlamentàries. La proposta s'escampà ràpidament.

L'endemà de l'acte, a les 130 signatures inicials se n'hi van afegir sis mil més. I després s'hi van afegir deu mil dues-centes entitats. Pocs dies després es van anar creant diferents comissions de treball: una de lliurament de la declaració de vuit punts al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i a d'altres institucions representatives dels Països Catalans; una comissió d'enllaç amb els partits polítics, sindicats i entitats; una comissió de lliurament de la declaració de la Crida al Govern espanyol i difusió del seu contingut a l'opinió pública espanyola, i una comissió de lliurament de la declaració a les institucions internacionals i de la difusió del seu contingut a l'opinió pública mundial.

L'èxit de la convocatòria del 18 de març va tenir continuïtat amb una gran demostració de força i una gran mobilització la diada de Sant Joan de 1981, a l'acte convocat sota el lema Som una Nació. La presència independentista va monopolitzar el control polític de l'acte. Una immensa pancarta dels CSPC, amb el lema Llibertat Patriotes Catalans va recórrer el camp enmig dels crits de suport de la majoria dels assistents. La concentració de més de 90.000 persones al Camp Nou del Barça representava la reacció més unànime i multitudinària de Catalunya en defensa dels seus drets nacionals. A més a més, milers de fulls volants van omplir les grades, era la "Crida" de Terra Lliure, primer manifest públic de l'organització armada en el qual exposava els seus objectius de lluita en diferents línies d'actuació. Pocs dies abans, Terra Lliure havia realitzat accions contra les oficines de FECSA a Reus, Salou i Girona, i contra un transformador de l'esmentada empresa elèctrica a Altafulla.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid