Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria independentista
Emotiu homenatge a Macià Manera, un referent de la lluita independentista a Mallorca

El passat cap de setmana, el lluitador independentista va ser recordat en dos actes a Montuïri, la població on va néixer. Divendres amb la presentació del llibre ‘Macià Manera 1962-2017. Seguirem somniant’ editat per Lleonard Muntaner i dissabte,  amb un acte que va acollir garirebé més dues mil persones.

24/07/2017 Política

Dissabte passat,  l'esplanada del museu de Son Fornés de Montuïri va acollir un emotiu homenatge al militant independentista traspassat Macià Manera amb el lema 'Mai no t'oblidarem'

Els xeremiers Pep Toni Rúbio, Pau i Candid obriren amb el so de la xeremia un acte conduit per Maria Bauçà i Miquel Gelabert. Els glosadors Macià Noto, Maribel Servera i Mateu Matas feren diverses intervencions puntuals, Pau Alabajos posà l'accent valencià en la part musical, arribat també des de València, en nom d'ERC, parlà Agustí Cerdà Biel Majoral interpretà 'Jo soc català' de Pere Capellà, Marcel Pich hi posà la veu jove. Diversos vídeos amb Macià Manera explicant capítols de la seva vida s'anaren combinant amb més actuacions musicals com la de Titot i David Rosell, Pere Figueras, Vers Endins, Al Mayurqa i Toni Nicolau, i intervencions de caire més polític i reivindicatiu, com el de la diputada de la CUP, Anna Gabriel o més de caire personal, com el de Xesc Manera, Joan Collet o els nebots den Macià, segons informa dBalears.

L'apoteosi final de la primera part de l'homenatge la posaren Biel Majoral i Al Mayurqa, acompanyats dels glosadors, amb una impactant versió de 'sa Porrassa'. Encara hi hagué temps perquè Pet Toni Rúbio posàs la pell de gallina als participants amb una solemne interpretació de 'La Muixeranga'.

Passada ja la mitja nit, i amb un públic molt més jove, que, a poc a poc havia anat prenent el relleu de la gent major, començava la segona part de l'homenatge, amb un concert liderat per uns Brams que feren un repàs per totes les seves èpoques musicals que delecà un públic entregat des de la primera cançó. Prèviament havien tocat Destroyers i la jove banda felanitxera, Fonoi que sorprengué positivament bona part del públic amb el seu roc contundent i sense concessions. Tancà el concert, passades les cinc de la matinada, el conjunt Indigests.

Desenes de persones en la presentació del llibre

Desenes de persones van participar divendres a vespre al Molí d’en Nofre de Montuïri a la presentació del llibre ‘Macià Manera 1962-2017. Seguirem somniant’ editat per Lleonard Muntaner, tal com recull dBalears

L’acte, molt emotiu i amè, va comptar amb la participació dels curadors del volum: Magdalena Aguiló, Apol·lònia Miralles, Joana M. Sampol, Margalida Sampol i Mercè Ventura.

El llibre, escrit per les cinc dones, explica i fa un repàs de la trajectòria vital, personal i política del lluitador independentista.

Un referent de la lluita independentista a Mallorca

Fou membre del Moviment de Defensa de la Terra (des de 1986) i més endavant formà part de Catalunya Lliure (1989). També participà a les llistes del Partit Socialista de Mallorca (PSM) a les eleccions municipals a Montuïri el 1987.

Va ser un brigadista que treballà en diversos àmbits de solidaritat amb Nicaragua, des de 1987; hi va residir força temps, i hi va mantenir uns vincles molts importants durant els mesos de treball amb les organitzacions de la xarxa sandinista. Una cooperativa agrícola de Nicaragua va ser batejada a finals dels anys 80 amb el seu nom, com a homenatge al seu treball.

Militància clandestina i repressió

El seu nom va ser més conegut entre l'independentisme pel fet que el 21 de juliol de 1989 fou detingut per la haver format part de l'organtizació armada Terra Lliure. Arran de la seva única detenció a Mallorca, tal i com assenyala dbalears.cat, la policia va trobar un amagatall amb tres cartutxos de goma-2, tres temporitzadors electrònics, tres inhibidors de pressió, tres interruptors, metxa llarga i d'altres objectes.

En una breu entrevista realitzada amb motiu dels 25 anys de la seva detenció, Manera va explicar que "Em van detenir el dia de Santa Margalida treballant a Montuïri, em van traslladar fins a Barcelona i vaig ser torturat durant tres dies perquè confessés la meva relació amb Terra Lliure." I que "L'únic que van treure de mi va ser el lloc on amagava la Goma2 i els temporitzadors, simplement per una qüestió de seguretat!", i recordant que "no vaig donar cap nom."

Fou empresonat durant tres anys a les presons de Madrid i Lleida. L'any 1992 va començar a sortir de la presó amb permisos penitenciari, però la condemna no li va prescriure fins anys després. El 1993 va signar el document "Manifest contra la reinserció", juntament amb un gruix d'independentistes acusats de col·laborar o militar a Terra Lliure.

Al peu del canó

Macià Manera va ser un dels signants dels "Manifest de suport al procés independentista", en el 30è aniversari de la mort de Quim Sànchez, en què nombrosos represaliats i antics militants de Terra Lliure mostraven el suport a un acord parlamentari entre la CUP i Junts Pel Sí el desembre de 2015: en aquest escrit emplaçaven a la "unitat d'acció cap a la independència respectant la representació electoral, però també respectant les legítimes diferències dels projectes socials que cadascú representa, cercant un equilibri que no resti, i més quan l'adhesió entusiasta de les classes populars és imprescindible i ha de créixer", i recordaven que era "l'hora de la política i de la construcció i la defensa d'un Estat, i no d'actituds de poca volada pròpies d'una mentalitat de botiguers".


Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid