Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria independentista
Ha mort Macià Manera, un referent de la lluita independentista a Mallorca

El mallorquí Macià Manera va ser brigadista a Nicaragua, i va viure els anys de la transformació sandinista; anys després fou detingut i empresonat per la seva militància clandestina a Terra Lliure

28/01/2017 Política

Macià Manera i Roscar (nascut a Montuïri, Mallorca, el 1962) ha mort a l'edat 54 anys. 

El dbalears.cat, que ha publicat la notícia, ha recordat que era conegut com a un dels militants independentistes mallorquins més compromesos.

Fou membre del Moviment de Defensa de la Terra (des de 1986) i més endavant formà part de Catalunya Lliure (1989). També participà a les llistes del Partit Socialista de Mallorca (PSM) a les eleccions municipals a Montuïri el 1987.

Va ser un brigadista que treballà en diversos àmbits de solidaritat amb Nicaragua, des de 1987; hi va residir força temps, i hi va mantenir uns vincles molts importants durant els mesos de treball amb les organitzacions de la xarxa sandinista. Una cooperativa agrícola de Nicaragua va ser batejada a finals dels anys 80 amb el seu nom, com a homenatge al seu treball.

Militància clandestina i repressió

El seu nom va ser més conegut entre l'independentisme pel fet que el 21 de juliol de 1989 fou detingut per la haver format part de l'organtizació armada Terra Lliure. Arran de la seva única detenció a Mallorca, tal i com assenyala dbalears.cat, la policia va trobar un amagatall amb tres cartutxos de goma-2, tres temporitzadors electrònics, tres inhibidors de pressió, tres interruptors, metxa llarga i d'altres objectes.

En una breu entrevista realitzada amb motiu dels 25 anys de la seva detenció, Manera va explicar que "Em van detenir el dia de Santa Margalida treballant a Montuïri, em van traslladar fins a Barcelona i vaig ser torturat durant tres dies perquè confessés la meva relació amb Terra Lliure." I que "L'únic que van treure de mi va ser el lloc on amagava la Goma2 i els temporitzadors, simplement per una qüestió de seguretat!", i recordant que "no vaig donar cap nom."

Fou empresonat durant tres anys a les presons de Madrid i Lleida. L'any 1992 va començar a sortir de la presó amb permisos penitenciari, però la condemna no li va prescriure fins anys després. El 1993 va signar el document "Manifest contra la reinserció", juntament amb un gruix d'independentistes acusats de col·laborar o militar a Terra Lliure.

Al peu del canó

Macià Manera va ser un dels signants dels "Manifest de suport al procés independentista", en el 30è aniversari de la mort de Quim Sànchez, en què nombrosos represaliats i antics militants de Terra Lliure mostraven el suport a un acord parlamentari entre la CUP i Junts Pel Sí el desembre de 2015: en aquest escrit emplaçaven a la "unitat d'acció cap a la independència respectant la representació electoral, però també respectant les legítimes diferències dels projectes socials que cadascú representa, cercant un equilibri que no resti, i més quan l'adhesió entusiasta de les classes populars és imprescindible i ha de créixer", i recoraven que era "l'hora de la política i de la construcció i la defensa d'un Estat, i no d'actituds de poca volada pròpies d'una mentalitat de botiguers".

Valora
Rànquings
  1. 40è Aniversari de la mort de l'independentista i comunista Quim Sànchez
  2. Poble Lliure llança la proposta d’aplegar les forces de l’independentisme d’esquerres
  3. Dues mobilitzacions a l’Hospitalet contra la visita de Felipe VI en ple centenari imposat pel PSC-PSOE
  4. Protestes i crítiques a Girona per l’acte de la Fundació Princesa de Girona amb presència d’Illa
  5. L’estat espanyol reconeix Txiki i Otaegi com a víctimes i anul·la el seu Consell de Guerra
  6. Xirinacs i la força de plantar-se: 1975 i 2017, la mateixa lliçó
  7. 50è aniversari de la plantada de Xirinacs per l’amnistia
  8. Una cita per pensar el futur del país sota l’horitzó de la ruptura
  9. En memòria de Glòria Aguilera, companya i referent
  10. FETAP-CGT aporta un nou informe que assenyala greus fallades de la Generalitat en la gestió de la DANA del 2024
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid