Pactes de Drets Civils. I punt. L’exposició de motius de la llei del referèndum comença dient:
“Els Pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d’Espanya des de 1977 – publicats en el BOE, 30 d’Abril de 1977- reconeixen el dret dels pobles a l’autodeterminació com el primer dels drets humans. La Constitució espanyola de 1978 determina al seu article 96 que els tractats internacionals ratificats per Espanya formen part del seu ordenament intern i, en l’article 10.2, estableix que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques s’interpretaran d’acord amb els tractats internacionals aplicables en aquesta matèria”.
Evidentment, els tertulians habituals ja han dit que això que el dret a l’autodeterminació és el primer dels drets humans és fals. I ara només parlen de la Comissió de Venècia, que fins fa quatre dies no sabien què era, i aprofito l’avinentesa per recordar que és un òrgan consultiu del també òrgan consultiu Consell d’Europa. La Comissió de Venècia no crea legislació. Les Nacions Unides, sí.
Doncs bé, copio, per si algú ho dubta, l’article 1 del Pacte internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat –i, per tant, d’obligat compliment- pel Regne d’Espanya:
“Article 1.- Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides”.
Per a més informació, senyores i senyors tertulians i unionistes diversos, inclosos els qui ens volen vendre la moto de que són juristes experts en dret internacional, sisplau, consulteu la Vikipèdia, que només és un clic.
