Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
S'accelera la història: mobilització i referèndum
18/12/2016 Blanca Serra
Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC

La mobilització popular és un element constitutiu i imprescindible del procés constituent cap a una República Catalana Independent; un procés constituent és un conjunt d’actuacions que condueixen a una ruptura jurídica amb l’ordre existent i que culminen amb l’elaboració d’una Constitució nova pròpia. Tanmateix un procés constituent democràtic s’ha de veure com un procés d’autoorganització popular, és a dir un procés mitjançant el qual la gent de baix a dalt – o millor dit de dalt (on hi ha el poble sobirà) a baix (on hi els electes que ha designat el poble sobirà) pren la paraula per decidir les grans orientacions que ha d’adoptar la comunitat política. Jo penso que en el nostre cas el procés constituent va començar ja fa uns quants anys amb una sèrie de moviments polítics de masses que comencen a plantejar el “dret de decidir”, l’exercici no retòric ni simbòlic del dret d’autodeterminació, la consecució d’un estat propi, la sobirania plena i finalment la independència d’una República Catalana; aquest procés i els plantejaments successius han anat acompanyats o s’han anat concretant en mobilitzacions populars que no són ni molt menys la simple ocupació de carrers i places, ni la simple popularització d’ eslògans i crits polítics ni els manifestos farcits de signatures ni les performances més o menys espectaculars.

Són mobilitzacions que tenen un contingut nou encaminat cap a la ruptura amb l’estat, que van evolucionant en els seus objectius (des de la pressió sobre les forces polítiques, fins a l’esperonament de les institucions socials,municipals,ciutadanes...), i que plantegen no únicament un procés d’independència més o menys inconcret sinó que aborden cada cop més clarament el què, el com, el quan i estan elaborant unes estratègies prou intel·ligents, basades en no caure en la trampa de donar aire a l’unionisme, no admetre aquells elements que poden trencar els fils d’unitat interna i donar a les mobilitzacions el valor que realment han tingut, tenen i tindran. I quan dic mobilitzacions dins el procés d’independència no em quedo, com fan molts, al meu parer equivocadament, ni en el 2010, ni el 2012. ni els 11 de setembre, sinó que penso que el procés va donar un tomb de trencament amb l’autonomisme important a partir de les mobilitzacions organitzades per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) des del 2006; després, els dos anys seguits des de 2009 al 2011 de consultes populars sobre la independència des de la petita vila d’Arenys de Munt fins a la capital de Catalunya amb el Barcelona Decideix. Sobretot amb el moviment de les consultes es van dibuixar les característiques essencials de la mobilització popular política: autoorganització popular, per pobles o comarques, voluntariat seriós i motivat, capacitat d’organització i de lideratges d’aquest voluntariat, fiabilitat en la recaptació de diners, formalitat en els compromisos adquirits, seguretat en el tractament informàtic... Sense aquesta musculació popular i democràtica prèvia no hauria prosperat l’ANC ni hauria tingut tanta importància la consulta del 9 N del 2014 amb les característiques que finalment tingué, ni els dos milions i mig d’electors que es van comprometre votant en unes circumstàncies polítiques ben precàries.

Amb el procés participatiu del 9N és va donar un altre salt endavant i es va demostrar, un cop més que la mobilització és participació de baix a dalt; la mobilització és organització popular; la mobilització és insubmissió general on hi ha un reconeixement obert de la participació en les accions de desobediència.

Ara ha arribat el moment de donar un nou salt endavant i es van preparant les condicions perquè el camí cap a la República Catalana Independent tingui un traçat més concret tant en l’augment i eixamplament de la base social i política favorable al sí al referèndum, al sí a la república i al sí a la independència com la concreció dels mínims i imprescindibles guanys socials que ha d’impulsar la República.– Una i altra cosa és el que pretén el grup d’Esquerres per la Independència, que inicia una campanya continuada pel referèndum i la República a partir del míting que organitza el 21 d’aquest desembre a les Cotxeres de Sants de Barcelona- Una i altra cosa ha d’estar present en la reunió solemne de grups polítics i socials convocada per la presidència de la Generalitat el 23D; I a partir d’ara la mobilització amb les característiques que he destacat serà imprescindible, continuada i sostinguda en el temps donec perficiam  que deien els nostres avantpassats del 1714 i que ara seria “fins a reeixir”, “fins que ho aconseguim”.

Hi ha motius suficients per preveure que la confrontació i ruptura amb l’Estat farà un salt decisiu en les properes setmanes: l’ús dels tribunals mitjançant ordres d’investigació, judicis contra electes i ciutadans en general per motius politics; derogació sistemàtica a través del Tribunal Constitucional de lleis votades pel Parlament català, que molt probablement afectarà també la Llei de pressupostos, molt possible inhabilitació de la Presidenta del Parlament i, per tant, possible suspensió del Parlament sencer , si com és de suposar, la Presidència del Parlament no se sotmet a la inhabilitació, un referèndum vinculant a Si o No sobre la independència de Catalunya que tirarà endavant... tot això ens porta a valorar encara més la importància de la mobilització: ha arribat l’hora de la mobilització permanent i ha arribat l’hora d’accentuar els aspectes que he remarcat abans: la mobilització és participació de baix a dalt, la mobilització és organització popular, la mobilització és insubmissió general; la mobilització travessa la societat sencera, sacseja els sectors populars que en són els protagonistes principals però arrossega també les classes mitges i crea profundes divergències i neutralitza o cortacircuïta aquells sectors partidaris de no moure res, de quedar-se en la indefinició, de donar per bona la situació de submissió al poder de l’Estat i dels grans interessos econòmics i financers.

Una societat mobilitzada per un objectiu clar, just i és una societat il·lusionada, plena d’esperança, sense por, una societat imparable. I les esquerres estem profundament compromeses en aquest projecte

 

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid