Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Fidel: una vida dedicada a la llibertat
Fidel: una vida dedicada a la llibertat Fidel: una vida dedicada a la llibertat

El 26 de novembre despertàvem amb la temuda notícia de la mort del Comandant en Cap Fidel Castro Ruz. No per esperada ha estat menys colpidora per a totes aquelles persones que en un moment o altre ens hem identificat amb la Revolució Cubana. Tampoc ha estat menys colpidora per a totes aquelles persones i aquells pobles que han rebut i sentit la solidaritat cubana en tota la seva modèstia i immensitat.

Fidel, i caldrà dir-ho així, ha esdevingut una persona horitzó. No és pas una divinitat ni tampoc un tirà. Qui pensi que és una divinitat, un ésser inabastable en el fons no vol que perseguim fins a fer realitat els nostres somnis. Ni tampoc no és un tirà. Ha estat el màxim exponent de la justícia, la democràcia popular i la lluita per la pau. Qui el veu com a tirà en cap moment ens diu com explica els immensos guanys socials que té Cuba en el seu context caribeny i llatinoamericà.

Fidel és una persona producte del seu temps i de la història del seu poble. Advocat que va formar part com a independent a les llistes del Partit Ortodox, que havia liderat Eduardo Chibás fins el 1951. Eren les eleccions previstes el juny de 1952 per fer caure el Govern reaccionari de Carlos Prío. La sensació era que podien guanyar les eleccions, però mai no es van celebrar perquè Fulgencio Batista va donar un cop d'Estat.

Abans, l'any 1947, com a President del Comitè Pro Democràcia Dominicana de la Federació d'Estudiants Universitària havia col•laborat amb el poble dominicà per fer caure la dictadura de Rafael Trujillo i va formar part de la Invasió de Cayo Confites per intentar enderrocar-lo, sense èxit.

Fidel és un gran admirador i coneixedor de l'obra de José Martí, a qui anomenen El Mestre i Pròcer. El pensament martinià d'una clara concepció humanista, antiimperialista i de justícia va ser el pensament que va ser el germen que va conduir a Fidel Castro i molts cubans/es a organitzar la caiguda de la dictadura per mitjà de la insurrecció. No en debades la Constitució cubana d'aleshores reconeixia el deure de tot cubà a defensar la Pàtria.

Per al món, Fidel Castro comença a ser conegut arran de l'assalt al Quarter Moncada el 26 de juliol de 1953. Després d'un error capital en l'operatiu militar que havien preparat per a l'ocupació del Quarter i d'altres posicions, la Dictadura de Batista es va acarnissar amb una repressió sanguinària matant la majoria dels acompanyants de Fidel en aquella missió. El mateix Fidel va ser detingut i privat de llibertat abans, durant i després del judici que no tenia cap garantia jurídica. Fruit d'aquell judici, va ser conegut a partir del seu al•legat i defensa La Història m'absoldrà que ell mateix va pronunciar al judici celebrat a porta tancada i sota l'amenaça constant de ser assassinat en qualsevol moment.

La història de Cuba i de la seva Revolució estan estretament lligades a la figura de Fidel Castro. La projecció solidària i internacionalista deuen molt a tots els cubans i cubanes que han contribuït en la construcció i la fermesa del poble cubà en l'avenç de la seva Revolució. En aquest punt no podem oblidar grans dirigents de la Revolució com el mateix Camilo Cienfuegos o el Che Guevara.

El món capitalista es fregava les mans quan es produí la caiguda de l'URSS. Cuba va perdre el seu principal aliat i es va iniciar el que es va anomenar com a Període Especial. Fidel va deixar meridianament clar que a l'Illa no anaven a fer cap Perestroika. Que per tal de blindar les principals conquestes de la Revolució (sanitat i educació públiques de gran qualitat i universals) havien de fer concessions al capitalisme. I van salvar contra tot pronòstic el projecte revolucionari, no sense passar grans dificultats que van durar anys fins que l'economia cubana es va aconseguir redreçar.

Fidel han estat un gran valedor de la batalla de les idees. Sempre va defensar la necessitat de convèncer en profunditat partint de la veritat. Alguns camps en què va estar reflexionant en profunditat són els relacionats amb la defensa del Medi Ambient. Fruit d'aquesta preocupació i també per les necessitats a Cuba han estat pioners en l'impuls de les energies renovables, principalment la solar. D'aquesta manera van aconseguir fer arribar diversos serveis públics fins als pobles més aïllats.

També ens va advertir del perill desbocat de conduir el món a una nova guerra mundial. Així com el rebuig frontal al desenvolupament de l'energia nuclear i molt concretament en el seu ús militar.

El seu estudi de les invasions i les guerres tant a Europa com a Orient han tingut també un interés pràctic: preparar el poble Cubà i les seves forces per a la resistència també armada en cas d'invasió. Una amenaça que sempre ha planat sobre l'Illa. I que potser el miratge d'un canvi als EUA havia fet pensar que no calia.

Fidel ha estat capaç de sintetitzar el pensament revolucionari de José Martí amb el marxisme, lligant la concepció patriòtica, humanitària i internacionalista de Martí amb l'anàlisi de classes i pròpia del marxisme. Aquesta síntesi superadora va propiciar que el triomf de la Revolució Cubana l'u de gener de 1959 fos una demostració pràctica que el comunisme de manual era excessivament mecanicista perquè era incapaç d'analitzar que es podria donar una revolució en un territori on "les forces de producció no s'havien desenvolupat".

Els impulsors del Movimiento del 26 de Julio van ser capaços d'analitzar adequadament la situació concreta del poble cubà i el seu estat de consciència i assumir que l'èxit de la Revolució dependria del fet que l'acció fos de tot el poble, i en aliança entre els camperols i els obrers organitzats.

La importància de Fidel i la Revolució cubana respecte els altres pobles del món i en concret la lluita dels Països Catalans

La Revolució Cubana ha estat i continua sent una font d'inspiració per a tots els pobles del món que aspiren a la llibertat entesa com la defensa de la plena sobirania i la conquesta del poder per als humils i explotats.

L'experiència cubana que manté indestriable la lluita per la independència i la construcció del socialisme va inspirar en els seus orígens l'independentisme català, amb la fundació del PSAN l'any 1969. La lluita del poble cubà, i també el vietnamita i l'algerià, van aconseguir trencar aquells esquemes ideològicament escleròtics que negaven el marc nacional dels Països Catalans on es desenvolupa la nostra lluita de classes davant l'ocupació dels Estats espanyol i francès.

Haurem d'esforçar-nos perquè les noves generacions coneguin la importància de persones com Fidel Castro, que sens dubte podrem afirmar que haurà estat un revolucionari, un vertader humà, una persona nova.

I des de les nostres contrades, haurem d'esforçar-nos a aconseguir la nostra primera independència per poder desenvolupar la nostra Revolució i que la República Federal dels Països Catalans s'afegeixi a la llista de pobles lliures del món.

Com sempre, el millor homenatge és la victòria.

Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  7. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  8. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  9. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  10. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid