Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
independentisme
El col·lectiu Marjada pren partit "Per un independentisme no nacionalista"
20/11/2016 Política

El col·lectiu Marjada que es va donar a conèixer el setembre passat com a "espai de reflexió política i cultural" de Mallorca amb un article sota el títol "Mot a mot, bastint discurs"  acaba de fer un posicionament polític públic a partir de la seva anàlisi sobre les transformacions socio-polítiques que es viuen al conjunt dels Països Catalans, centrat a l'illa de Mallorca. En aquesta anàlisi pren partit "Per un independentisme no nacionalista" tal com encapçala la seva proposta.

El col·lectiu apunta que "el debat sorgeix com a resultat de les transformacions sociopolítiques a Catalunya i de la crisi del règim del 78 a l’Estat espanyol, però és important apuntar que arreu del món força moviments independentistes també estan reconfigurant els seus discursos i pràctiques polítiques, des d’Escòcia al Kurdistan, passant per Euskal Herria i Còrsega".

I que la resposta de l'esclat indepenedentista dels anys 60 no ha de ser el mateix que l'actual conjuntura, tot que es continua funcionant majoritàriament amb uns discursos i actuacions polítiques de tall resistencialista com en els anys 60.

És per això que "Des de Marjada pensam que aquest programa polític dificulta que l’independentisme s’adapti a la nova realitat social, cultural i política. És per això que defensam que l’independentisme ha de passar de la resistència a la normalitat, del nacionalisme a la comunitat nacional".

Assegura que "Aquesta transformació ja l’han feta diversos moviments independentistes com el català, l’escocès o, més recentment i amb més profunditat, el kurd", però no a Mallorca.

Es tracta, segons el col·lectiu que "de passar d’una defensa de la nació com a fet simbòlic i merament afectiu a unes actuacions polítiques basades en fets reals, tangibles, que millorin la vida de la població avui i aquí, essent conscients dels nostres errors i mancances, sense parlar de la futura independència com una arcàdia feliç on desapareixeran tots els nostres problemes. Precisament aquestes transformacions han possibilitat que moviments independentistes com el català o l’escocès estiguin molt a prop d’aconseguir majories socials, o que moviments de resistència com el kurd posin en pràctica nous models adaptats a la seva realitat com ho és el confederalisme democràtic, que no aspira a aconseguir un estat-nació a curt termini, sinó la creació d’una comunitat nacional democràtica, amb una societat civil organitzada entorn els conceptes de democràcia, socialisme, ecologisme i feminisme".

És per això, que considera "l’independentisme mallorquí ha de cercar nous conceptes que aglutinin majories més enllà de la llengua catalana, com ara afirmar de forma irrenunciable que és mallorquí o mallorquina tothom que viu i treballa a Mallorca, parli la llengua que parli, i que el nostre primer i principal objectiu és millorar la qualitat de vida d’aquesta comunitat nacional, que és la nostra gent".

En relació a Catalunya, puntualitza que "pensam que l’emmirallament i el seguidisme amb el procés independentista català és un greu error que ens allunya de la nostra població i dels nostres objectius, ja que ens impedeix créixer com a moviment polític autocentrat. Això no vol dir que no calgui analitzar el procés independentista de Catalunya i aprendre’n, tant dels encerts com dels errors, però ho hem de fer des de les nostres dinàmiques i realitats pròpies. Allò que cal fer, precisament, és valorar i dignificar aquestes dinàmiques i realitats, deixant de comparar-les amb les de Catalunya, com si a Mallorca estiguéssim a una fase anterior o inferior".

Tot i afegint que "de fet, aquesta és una de les idees tradicionals del nacionalisme resistencialista que ha dificultat el creixement de l’independentisme a Mallorca i que cal combatre dialècticament, ja que només ajuda a crear un sentiment d’inferioritat entre els independentistes i sobiranistes mallorquins i possiblement el consegüent rebuig de la resta de la població envers nosaltres. Així doncs, hem de deixar clar que el nostre àmbit d’actuació, la realitat que volem transformar, és la mallorquina, centrant-nos en millorar la vida de la nostra gent mitjançat pràctiques polítiques, socials i culturals".

Pel que fa a l'independentisme a Mallorca, proposa que "el moviment independentista s’actualitzi en clau no nacionalista, tot adaptant-se a la realitat actual i, per tant, allunyant-se dels dogmatismes. Tot plegat amb la intenció de ser percebut com una força oberta i empàtica, que no té por de canviar i transformar-se; una força formada per persones que coneixen la seva realitat més propera i interactuen amb ella per a canviar-la des d’una perspectiva democràtica, socialment justa, feminista i ecologista. Evidentment, aquest debat només pot ser productiu i fructífer si és un debat col·lectiu, que es duu a terme a molts i diversos espais i que està obert a amples sectors socials que se senten propers a les propostes de l’independentisme però que tal vegada no s’hi senten del tot inclosos. Per això, des de Marjada convidam a la resta de l’independentisme i del sobiranisme a interactuar i dialogar amb aquestes aportacions, de manera que entre totes construïm un moviment polític articulat entorn uns discursos atractius i unes pràctiques polítiques adaptades a la nostra realitat".

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid