x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Fora els monuments franquistes dels nostres carrers
10/06/2016 Eudald Calvo
Eudald Calvo, alcalde per la CUP a Argentona Eudald Calvo, alcalde per la CUP a Argentona

Per Eudald Calvo, alcalde per la CUP a Argentona

La consulta de Tortosa sobre el monument franquista ha fet que el debat torni a estar sobre la palestra. Alguns dels defensors dels monuments, ja sigui a Tortosa o a Argentona, esgrimeixen com a argument que aquest és un debat tancat i que no cal reobrir les ferides cicatritzades. Però el problema és que no és un debat tancat, o en tot cas, no està ben tancat. Milers de republicans segueixen enterrats a fosses comuns i l'Estat espanyol no ha ofert mai la més mínima disculpa, ni tan sols quan governava el PSOE. El règim franquista encara cueja i, com diria en Lluc Salellas, el franquisme no ha marxat.

El debat, per tant, és ben viu i si no ho estigués s'hauria de reobrir. Sense estridències, sense ofendre a ningú, però cal reobrir els debats que no estan ben tancats com és el cas que ens ocupa. Alguns diran que “hi ha coses més importants” o que “això no preocupa a ningú”, però el cert és que això és un tema molt importat, és la nostra Història recent i que va comportar molt patiment. I parlar de temes del dia a dia no ens ha de fer perdre la perspectiva de temes que venen més de fons. La Història existeix i s'ha de tractar, a qui no li preocupi el tema, que s'ho faci mirar.

Una reflexió que em preocupa també és com s'han afrontat els resultas de la consulta de Tortosa. La societat catalana ha optat per una actitud perillosa en relació als resultats de la consulta: “és que allà, a les Terres de l'Ebre, són molt conservadors encara, fins i tot fan correbous”, és un resum de la posició que sovint podem escoltar sobre el tema. Greu error: Argentona no és l'Ebre i no fem correbous i també ha aixecat polseguera la qüestió de la retirada del monument franquista i m'atreviria a dir que passaria el mateix a altres llocs de la geografia catalana.

Els arguments que esgrimeixen els pro-monuments són semblants arreu. A banda de no admetre reobrir el debat, un dels arguments preferits és que els monuments ja han estat “reinterpretats”. Admeten, això sí, que el monument era franquista en el moment d'inaugurar-se, però que va deixar-ho de ser quan es van “reinterpretar” en algun moment de l'anomenada Transició, representant les víctimes de les dues bandes, o en qualsevol cas, perdent la connotació franquista, de tal manera que ja no es tracta d'un monument franquista. Error important, ja que aquesta reinterpretació es va fer en un moment encara de por i on el bàndol guanyador de la Guerra encara tenia molta força discursiva dins la societat, no en va van estar 40 anys governant sense massa problemes. Però siguem clars: un monument franquista no es pot “reinterpretar”. A ningú li passaria pel cap “reinterpretar” un monument nazi o feixista italià.

En el cas d'Argentona, a més, es dóna el cas que el monument franquista “reintepretat” és una creu: pot una creu cristiana representar els morts del bàndol republicà? Ho dubto molt. Aquí alguns diuen que també van morir cristians en mans dels feixistes: cert, però no pel fet de ser cristians. En qualsevol cas, reitero: mai una creu podrà representar els morts de la CNT, el POUM, el PSUC, etcètera, siguem clars. Aquí cal recordar també que l'Església Catòlica no va ser neutral a la Guerra sinó que va tenir un paper molt actiu en favor del bàndol franquista. Posar una creu com a monument no és qüestió baladí.

Tampoc accepto l'argument que “s'està esborrant la Història”, considero que hi ha un error en la premisa de sortida: el franquisme per desgràcia de tots i totes encara no és història passada, com deia abans. No s'ha tancat la ferida oberta pel franquisme mentre hi quedi un bàndol derrotat que va ser humiliat i que encara no ha rebut una sepultura digna, no s'ha reconegut com cal els vençuts i els exiliats ni s'ha honrat com cal la gent del bàndol antifeixista que va morir lluitant per defensar la República legítima o que van ser afusellats en la llarga dictadura. Per tant, mantenir els monuments d'aquella època és mantenir la humiliació del bàndol perdedor de la guerra.

Es tracta, per tant, d'una qüestió de principis. S'ha de retirat els monuments sense consulta, perquè els principis no es consulten, i més en el nostre cas concret que ho portàvem al programa polític i també es va posar com a punt a l'Acord de Govern. Com a Govern no volem sotmetre a consulta aquest fet perquè és una humiliació als qui van morir per la República i a més, veient els resultats de Tortosa, no volem caure en el mateix eror que ells.

Retirem el monument franquista d'una vegada, treiem els morts de les fosses comuns, homenatgem tots aquells que van morir defensant la República, que l'Estat es disculpi amb tots ells i llavors podrem parlar de començar a tancar una etapa de la Història que mai hauria d'haver succeït. Parlar d'això abans de fer aquestes actuacions és simplement voler passar de puntetes obviant la humiliació pública a la que van ser sotmesos els qui van ser derrotats a la Guerra.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid