La Fiscalia de Barcelona ha reconegut per primera vegada que Blanca Serra va patir tortures a la comissaria de la Via Laietana l’any 1977, però ha demanat l’arxivament provisional del cas perquè no s’han pogut identificar els responsables.
El ministeri fiscal conclou, a partir de les diligències testificals, documentals i pericials, que agents de la Brigada Político-Social van detenir Serra i la seva germana Eva —ja morta— per la seva activitat política antifranquista i les van sotmetre a tortures físiques i psicològiques per obtenir informació i una confessió. Els fets constitueixen, segons la Fiscalia, un delicte de tortures en el context de crims contra la humanitat i van causar seqüeles traumàtiques a la víctima.
Tot i això, la investigació no ha pogut determinar la identitat dels autors materials, fet que ha portat la Fiscalia a sol·licitar l’arxivament de la causa per falta d’autor conegut.
Els fets denunciats s’emmarquen en la detenció de febrer de 1977, l’única de les quatre patides per Serra entre 1977 i 1982 que queda coberta per la llei de memòria democràtica. En aquest sentit, el ministeri fiscal reconeix que les tortures es van produir en el context de la repressió política del franquisme, dins d’un sistema “d’opressió sistemàtica i generalitzada”, i atorga a Serra la condició de víctima del franquisme.
La investigació és la primera impulsada per la Fiscalia arran de la llei de memòria democràtica del 2022, que estableix el deure d’investigar els crims del franquisme. La denúncia va ser presentada el novembre de 2024 amb el suport d’Òmnium Cultural i Irídia.
Aquest cas té un precedent rellevant: el maig de 2025, Blanca Serra va comparèixer davant la Fiscalia de Drets Humans en el que es va considerar un punt d’inflexió, en portar per primera vegada les tortures de la Transició davant la justícia espanyola. La seva denúncia, basada en quatre detencions entre 1977 i 1982 amb episodis de violència física, vexacions i humiliacions, va obrir la porta a investigar judicialment uns fets fins ara marcats per la impunitat.
Les entitats impulsores del cas han criticat la decisió d’arxivar-lo i consideren que la investigació ha estat insuficient. La mateixa Serra ha advertit que, sense un procediment penal, “la impunitat de les tortures es manté intacta” i no es podran depurar responsabilitats.
