Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La revolució econòmica pendent

Les transformacions necessàries per abordar els reptes del segle XXI. Cap a una economia més ecològica, humana i justa

05/05/2016 Jordi Navarro
Jordi navarro és Conserge Mantenidor, llicenciat en geografia, ecologista, decreixentista i militant de la CUP de Girona, ex-regidor a l'Ajuntament de Girona Jordi navarro és Conserge Mantenidor, llicenciat en geografia, ecologista, decreixentista i militant de la CUP de Girona, ex-regidor a l'Ajuntament de Girona
Enguany i en vigílies del Primer de Maig, l'esquerra independentista gironina va organitzar un acte titulat "La revolució econòmica pendent", on el diputat de la CUP Albert Botran va desgranar algunes de les claus necessàries per a assolir aquesta revolució econòmica pendent.

Circumstàncies alienes a la meva voluntat van impedir-me poder assistir a l'acte amb puntualitat i quan vaig arribar l'Albert ja havia fet la seva intervenció, que pel que vaig poder copsar durant el debat, va ser d'un gran nivell. La sòlida formació com a historiador i com a militant d'esquerres i independentista situen l'Albert Botran com a una persona molt preparada, llegida i discursivament potent.

En el debat van sorgir diverses propostes i reflexions, algunes de molt ponderades. Des de l'esquerra més combativa tot sovint es menystenen les conquestes de l'Estat de Benestar, i es conceben com simples concessions del capitalisme. Però Botran va recordar que aquestes conquestes van ser el fruit de dures batalles ideològiques i lluites amb vessament de sang inclosa.

Probablement les generacions posteriors al context superior a la Segona guerra Mundial que hem gaudit d'aquestes conquestes no les hem sabut valorar i les hem donades per fet, com si haguessin de ser quelcom que ens correspon per dret. I això ha de canviar, cal valorar els serveis públics i segurament cal una segona etapa històrica de lluita col·lectiva pels servies públics. L'Estat de benestar és una anomalia global, i més enllà de la UE-15 , Canadà, USA,  Nova Zelanda i Austràlia, Cuba i els països de l'ALBA, el que hi ha en general al món és la intempèrie dels mercats en tota la seva cruesa.

Els drets socials ( sanitat, educació, serveis socials...) es van aconseguir amb suor i sang, amb la lluita a mort per part de molts militants que s'hi van deixar la vida. Les oligarquies i la burgesia no regalen ni han regalat mai res, convé tenir-ho molt clar, el pastís és molt cobdiciat i la lluita de classes és un poderós motor de la història.

Però la revolució econòmica pendent no es limita a assolir els serveis públics, cal anar més enllà. Cal una profunda transformació del teixit econòmic i social català, i cal sobretot una alternativa al capitalisme que regna sense rival arreu del món.

El PIB català és de 204.666 M€,  amb 27,663 €/càpita. Unes xifres que no recullen les desigualtats que hi ha instal·lades al país i que s'arrosseguen des de temps passats. Malgrat el creixement del 3,3% del PIB el passat 2015, la precarietat, la temporalitat i l'atur, dibuixen una societat catalana desigual, polaritzada i dualitzada. És en aquest context on cal guanyar la batalla de les idees i construir una alternativa política i econòmica amb força i capacitat no només de plantar cara sinó de construir un relat guanyador que superi etapes històriques.

A Catalunya hi ha més riquesa generada que mai, però esta molt mal repartida i bona part de la riquesa generada no contempla les externalitats negatives, el deute ecològic amb d'altres països i les futures generacions és molt elevat i en el cas català resulta que tenim una petjada ecològica ( el conjunt de recursos i energia que consumim més els residus que generem expressat en unitats de superfície) de 3,85 Ha / habitant, quant la mitjana mundial és de  1'83 Ha/ habitant.. Nosaltres estem en el grup de països occidentals de la UE que més recursos consumeix. A catalunya consumim en un any 8 vegades més de superfície de la què disposem.

Els recursos naturals i energètics s'esgoten, i el canvi climàtic ens indica que el camí del creixement indiscriminat del PIB és inviable. Cal per tant un canvi de paradigma i redefinir el model productiu del país; amb el benentès de que ens cal reduir més d'un 80% les emissions de CO2 abans de l'any 2030 i que necessitem construir una economia més humana, ecològica, solidària i eficient.

I des del meu punt de vista això es fa alhora en coordinació amb d'altres països i blocs regionals que aspirin a transformar l'actual status quo capitalista governat per elits globals, empreses que operen per sobre de la llei i règims que sota la disfressa de democràcia conviuen amb dictadures. El capitalisme ha estat capaç de construir un relat que ha seduït al conjunt de la classe treballadora; el consumisme és la ideologia triomfant i mentre no siguem capaços de vèncer i de convèncer que un altre món és possible continuarem atenallats en aquest vell règim que es resisteix a morir i que ha mutat diverses vegades. Tatcher i Reegan van ser els qui van aplicar els canvis polítics per a perpetuar el sistema capitalista i l'actual crisi global d'aquest segle XXI esta donant ales al capitalisme per seguir imposant-se. Això ha de canviar, i des de Catalunya i els Països Catalans hi hem de posar el nostre granet de sorra.


A Catalunya ens cal fer actuacions en profunditat en diversos  àmbits.:

-Primer cal fer créixer el sector públic i desprivatitzar sectors tant estratègics com son l'aigua, l'energia o l'habitatge, i també l'alimentació. No cal fer necessàriament una estatització clàssica sinó que cal apostar per municipalitzacions i nacionalitzacions tot acostant-ne la gestió a la ciutadania organitzada. Transparència i participació dels usuaris.

-En segon lloc cal potenciar el sector cooperativista i estendre els valors del cooperativisme a més sectors de l'economia. La lògica empresarial d'acumulació ha entrat en crisi i els estímuls i incentius de l'economia social i cooperativa tenen potencial per créixer i desplaçar l'economia especulativa i el foment del  lucre privat.

-En tercer lloc cal avançar cap a una recuperació de les activitats industrials actualitzades i ecològiques. Una indústria avançada, moderna, ecològica i neta, és un factor de sobirania nacional i popular. Enfront de la terciarització i la dependència del turisme, el segon sector és més sòlid. Una planificació democràtica i eficient de les necessitats productives ens ajudarà a no dependre tant dels mercats exteriors i per tant estar més a recés de les turbulències de l'economia global.

-En quart lloc cal apostar per una democratització en profunditat del model econòmic català. Actualment el poder de les nissagues empresarials imposen una jerarquia sense contemplacions. La legislació laboral afavoreix el gremialisme patronal i sovint això es tradueix en un augment del clientelisme empresarial i en una pèrdua de democràcia, sobirania personal i qualitat de vida.  Impulsar les empreses col·lectives i una major participació de les treballadores i els treballadors en la gestió de les empreses ( sobretot les mitjanes i grans) empoderarà la classe treballadora i la farà més protagonista del món econòmic.

-En cinquè lloc ha arribat el moment d'avançar cap a una reducció substancial de la jornada laboral. Fa més de 100 anys es va conquerir amb molt de sacrifici la jornada de 8 hores diàries. L'actual model econòmic i l'actual excedent de producció fruit de les innovacions tecnològiques fa absurdes les 8 hores. Una reducció parcial i progressiva cap a les 4 hores diàries i 20 hores setmanals alliberarà la classe treballadora de l'esclavatge que molts empresaris empren pel seu benefici personal.

-En sisè lloc cal decidir democràticament quines activitats econòmiques lesives pel medi i el clima fem decréixer. Cal reduir la producció en àmbits com la indústria del carboni, l'armament o la proliferació dels residus alhora que cal incrementar serveis com ara el transport públic,l'ús de la bicicleta,la cultura, les energies renovables o les tasques de suport a les persones més vulnerables.

-En setè lloc és necessari que Catalunya i el conjunt dels Països Catalans facin una aposta per un model elèctric renovable, descentralitzat, lliure i sense oligopolis. L'exemple de SOM ENERGIA és el camí a seguir. Tanmateix, cal tenir clar que un model renovable al 100% no és viable en el marc del capitalisme ja que no hi ha prou matèries primeres al planeta com per mantenir els actuals i irracionals nivells de consum.

En vuitè lloc cal fer una revolució tecnològica que posi fi a l'obsolescència programada que ens ajudi a fer la transició energètica pendent. Una evolució cultural que primi l'enriquiment cultural per sobre del simple consumisme irreflexiu ( tant lesiu pel territori, la cohesió social i el clima) enfortirà el nostre país i ens farà més lliures, crítics i feliços.


Finalment vull insistir de nou en la necessitat de lliurar la batalla de les idees. Les bases ideològiques del capitalisme que va suplir el feudalisme son fortes i estan sustentades per poderosos think thanks d'arreu del món.

El llegat històric del liberalisme continua avui servint de coartada als defensors del capitalisme global mentre que l'esfondrament de la URSS i les dificultats del socialisme del segle XXI allí on s'està aplicant son una clàssica excusa argumental que encara avui dóna fruits als gestors del capital desrregulat.

El potencial hi és, la il·lusió col·lectiva hi és, tenim les eines i sobretot la capacitat per tirar endavant. Obrim les alternatives a tothom, defugim les actituds sectàries i grupusculars, mostrem sense complexos les nostres limitacions i els nostres defectes. Empenyem plegats en aquest apassionant procés de construcció d'alternatives perquè no podem oblidar que l'esquerra independentista ha nascut per vèncer.
Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid