Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El Conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull. Un transvassista neoliberal al capdavant de les polítiques ambientals de la Generalitat
22/01/2016 Jordi Navarro
Jordi navarro és Conserge Mantenidor, llicenciat en geografia, ecologista, decreixentista i militant de la CUP de Girona, ex-regidor a l'Ajuntament de Girona Jordi navarro és Conserge Mantenidor, llicenciat en geografia, ecologista, decreixentista i militant de la CUP de Girona, ex-regidor a l'Ajuntament de Girona

El nou govern de la Generalitat de Catalunya sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 ja ha pres posessió. Després d'un complex període de negociació per la investidura de la presidència, finalment les crues i fràgils negociacions entre JxS i la CUP han desbloquejat la situació i el nou president ja ha pres posessió del seu càrrecs i els nous Consellers i Conselleres han jurat els seus càrrecs i han fet les primeres declaracions a la premsa.

I la Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha recaigut en un dels quadres de CDC, en Josep Rull i Andreu, diputat al Parlament de Catalunya des de 1997 i Portaveu de la Comissió de Política Territorial en la VIII legislatura. Els més joves no ho recordaran però durant la presidència de José Maria Aznar, es va pressionar molt per fer el transvassament de l'Ebre i el flamant Conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull, era un ferm defensor del transvassament. Recordem que aquell disbarat ambiental que era combatut des del territori era fermament defensat per CIU en general i per Rull en particular. Per desgràcia aquella amenaça continua avui latent.

És simptomàtic que les primeres declaracions que ha fet l'actual Conseller de Territori i Sostenibilitat han estat per deixar clar que la seva prioritat seran les infraestructures. Cap referència a les polítiques integrals d'aigua, energia, medi natural, restidus,  pagesia, territori, mobilitat, biodiversitat o canvi climàtic. Tota una declaració d'intencions que enllaça amb la nefasta gestió ambiental que el seu predecessor Santi Vila ha desenvolupat durant els darrers 5 anys.

Més enllà de l'organització de la pròpia Conselleria de Territori i Sostenibilitat i de la d'Agricultura, i més enllà del debat sobre el model òptim d'articulació de les competències ambientals ( cal aglutinar totes les competències en matèria ambiental en una potent Conselleria de Medi Ambient tal i com reclamen les entitats ecologistes) és evident que en aquest període transitori en el qual estem immersos, el medi ambient no és cap prioritat pels partits representats al Parlament de Catalunya.

 I és especialment simptomàtic que la responsabilitat d'afrontar els reptes ambientals, socials, paisatgístics, climàtics i energètics de la Catalunya del segle XXI recaigui en un destacat quadre de CDC, un partit que no ha signat ni el Compromís de l'Aigua, ni cap declaració per la desnuclearització de Catalunya, un partit que va afavorir tant com va poder la bombolla immobiliària, que va humiliar el moviment ecologista quan Felip Puig va ser Conseller de Medi Ambient, un partit que es va arrenglerar amb el PP per defensar el transvassament de l'Ebre.

Les polítiques neoliberals que impulsa CDC en matèria econòmica ( lleis Omnibus, TTIP, MAT, venda d'empreses públiques com ATLL...) fan presagiar que la dinàmica de predomini de les polítiques economicistes enfront de la protecció del medi ambient continuarà i probablement s'agreujarà. El paper dels lobies serà determinant perquè provaran d'impedir per tots els mitjans que s'aprovin lleis en defensa del clima, lleis que posin fi als monopolis energètics i a les activitats econòmiques agressives amb l'entorn.

 En definitiva, el nomenament de Rull augura un període transitori de perfil baix en matèria ambiental. Un baix perfil afavorit pel seguidisme d'ERC en matèria social i econòmica ( el paradigma productivista) i per la incomprensible manca de discurs ecologista de la pròpia CUP, segrestada pels sectors més esquerranistes que únicament prioritzen el repartiment de la riquesa sense qüestionar la base del creixement del PIB, una actitud que podem estendre al conjunt de l'esquerra, inclosa la més alternativa.

Tanmateix no podem quedar-nos de braços creuats. Som a les portes d'un procés constituent que haurà d'avançar enmig de prohibicions i probablement de clandestinitats complexes. I la República que vol néixer ha de fer-ho amb l'ecologia i el territori com a prioritat, altrament no podrem afrontar el caos climàtic a què ens estem abocant, ni els reptes energètics derivats del col·lapse del petroli i les matèries primeres. Necessitem fundar una República Ecològica i Social, i per això necessitem una esquerra més compromesa amb els valors ambientals i la protecció de l'entorn, i necessitem un país amb servidors públics més actius en la defensa del clima i  el patrimoni natural que ens envolta. De no fer-ho així pagarem cara la nostra indiferència perquè potser ja no serem a temps d'actuar.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid