Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La paràbola d’Hamelín
15/09/2015 Adam Majó

Per Adam Majó Garriga, militant de la CUP de Manresa

Coneixeu el conte del flautista d’Hamelín, oi? Un rei promet una gran quantitat de diners a qui alliberi la ciutat d’una plaga de rates. Apareix un flautista que les ofega al riu i llavors el rei decideix no pagar-li els serveis prestats perquè el què convé al rei quan té les rates no és el mateix del què li convé quan ja no en té. Igual que al rei del conte, sovint el què es promet amb l’objectiu d’aconseguir un determinat resultat no coincideix amb allò que s’està disposat a fer un cop  ha succeït allò que es volia provocar o evitar. Per això en política –i a la vida- cal ser escèptic amb les promeses -malgrat que la paraula obliga o hauria d'obligar- i fer encara menys cas de les amenaces, molt especialment quan els primers perjudicats, si es fessin realitat, són precisament aquells que les profereixen amb la secreta però evident esperança de no haver-les de fer mai realitat.

Un cas paradigmàtic de la paràbola de Hamelín és l’obstinació dels propagandistes unionistes en advertir-nos que si una part de l’estat abandona el Regne d’Espanya, si assoleix la independència, aquest territori i la gent que l’habita quedaran automàticament fora de la Unió Europea i de no sé quants altres marcs internacionals. És un advertiment cínic, evidentment, perquè el què volen dir, i el què tothom entén, és que seran precisament ells (l’Espanya institució) els que ens en vetaran l’accés o la permanència. Obliden, o fan veure que obliden, que si els Països Catalans formen part d’aquest mercat comú amb parlament de fireta, no és per fer-nos un favor a nosaltres ni perquè els siguem especialment simpàtics, sinó perquè a ells, als centres de poder polític i sobretot econòmic del continent, els interessa que hi siguem. I com que els interessa que hi siguem, com a productors barats, com a consumidors, com a destí turístic i com a contribuents nets als pressupostos de la Unió, els seguirà interessant que hi siguem l’endemà de la Independència i faran tot el què calgui per adaptar la legalitat a la realitat (com van fer amb la incorporació de la RDA a la RFA). I si a la UE li interessa que hi siguem, a l’Estat Espanyol i als centres de poder econòmic amb seu a Madrid els interessa encara molt més. O és que algú pensa que el BBVA o  FCC, per posar dos exemples,  estan disposats a perdre la cartera de clients i inversions que tenen a Catalunya? Prefereixen que no marxem, evidentment, i per això contribueixen, ara, a fomentar l’estratègia de la por, però no dubteu que ja estan fent plans per mantenir el negoci si el procés assoleix el seu objectiu.

I és que els mateixos que ara anuncien l’apocalipsi per quan proclamem la república catalana seran els primers a treballar perquè aquesta proclamació sigui el menys traumàtica (per ells) possible. Tota l'energia que ara dediquen a evitar que aconseguim la independència, la dedicaran després a vetllar perquè res o quasi res no canvii. És per això mateix que si volem que aquesta transformació sigui una mica profunda faríem bé a no refiar-nos i a seguir agrupant forces per tal de contrarestar les pressions contraries. D’això anirà, en definitiva, el procés constituent que engegarem a partir del 28 de setembre.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid