Balanç del govern Puigdemont i companyia

Gairebé han passat quatre anys. 4 anys de mandat municipal que a Girona han estat marcats per una continuïtat amb el govern tripartit anterior. El govern de CIU ha continuat en la mateixa línia, introduint això si, les polítiques clàssiques de la dreta i un estil de governar caracteritzat per la pluja fina, les formes diplomàtiques i anar fent un copiar i enganxar de propostes provinents d'altres grups municipals.

Avui dia el discurs oficial ve molt marcat per la cantarella de la recuperació econòmica que dreta i esquerra practica allà on governa. A Europa els cants de sirena de les bondats de les receptes neoliberals prometen creixements del PIB i de les exportacions  ( a França en tenim un bon exemple) i a l'estat espanyol el govern del PP s'afanya a mostrar estadístiques i informes amb el creixement econòmic promès. Aquests dies de Setmana Santa ressonen les xifres d'ocupació que vindrien a il·lustrar aquest creixement econòmic i aquesta recuperació que ens volen vendre amb calçador. A andalusia el govern del PSOE fa el mateix i a Catalunya CIU mostra múscul econòmic i es desfà en elogis de les polítiques de retallades, tant necessàries per a impulsar la recuperació econòmica.



A Girona l'alcalde Puigdemont fa el mateix a cada Ple, diu que l'atur baixa tant i que les polítiques que implementa son el camí a seguir per continuar creant ocupació. La veritat però és que a banda de les bondats de la reforma laboral i la institucionalització de la precarietat laboral és que al maig de 2011 a Girona hi havia 7214 persones registrades a l'atur i que al febrer de 2015 en teniem 7148. O sigui que la diferència és mínima. Però al següent Ple l'alcalde Puigdemont farà una nova lectura triomfalista de les dades d'atur i voldrà vendre a l'opinió pública que anem pel bon camí. Pur electoralisme barat i de mala qualitat!

Mentrestant acabem d'inaugurar un nou pont sobre el Ter que té un cost de quasi 20 milions d'euros, una biblioteca que n'ha costat més de 15 i que costarà prop d'1 milió d'euros mantenir-la anualment. Aquesta és l'herència del tripartit i els governs neoliberals de dretes i esquerres que van projectar obres monumentals i faraòniques. I a l'hora d'inaugurar tots es posen la corbata i s'afanyen a reivindicar la seva parcel·la d'autoria i èxits. El mateix tripartit va parcel·lar les Hortes de Santa Eugènia i ara CIU hi col·loca grans superficies comercials i un MCDonalds, al bell mig de les Hortes i a tocar d'una escola.

I per si no fos poc en Puigdemont negocia un cànon de retorn de l'aigua i se'l pateja en el fons Santos Torroella, al mateix temps que autoritza col·locar enmig del barri vell tones de ferralla de color blanc per a pijos i egocèntrics diversos. Per no parlar de tot el colobrot de les obres del TAV, les inundacions, el desastre dels nous contenidors i la fallida política de residus.

El meu anàlisi no és objectiu, és molt subjectiu però hi ha dades incontestables i que no donen peu a equívocs ni a biaxos subjectius. La realitat és la que és i per més que s'intenti disfressar la realitat crec que els registres de la història seran inflexibles amb aquesta etapa que estem a punt de deixar enrrere.