Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cultura
Ha mort Teresa Rebull: una lluitadora pels país i per les conviccions

Va ser militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) des de 1936 i durant la guerra va col·laborar com a infermera voluntària als locals del seu partit polític. Després va continuar combatent el feixisme en la resistència armada contra l’ocupació nazi

15/04/2015 Cultura

Avui ha mort la cantant Teresa Rebull als 95 anys, a Banyuls de la Marenda, població nord-catalana on residia. "Rebull" és el cognom artístic que va adoptar Teresa Soler i Pi. cantautora i activista política catalana.

Filla de Balbina Pi i Gonçal Soler –dos revolucionaris anarquistes– va passar la seva infància entre diferents ciutats com Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Alcoi i Sabadell, entre altres.

Rebull va néixer a Sabadell però vivia des de fa molts anys a la Catalunya Nord. De jove va ser una activa militant del POUM i després de la Guerra dels Tres Anys (1936-1939) es va exiliar a la Catalunya Nord, on va participar en la resistència armada contra l’ocupació nazi.

Rebull va ser una de les membres destacades de la Nova Cançó i va formar part dels Setge Jutges. En destaca l'actuació del febrer del 1969 a la Guingueta d’Ix, amb Lluís Llach, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra. El 1977 va rebre un dels reconeixements musicals més important a l'Estat francès, el de l'Académie Charles Cros, pel seu disc amb poemes musicats de Salvat-Papasseit "Mester d'Amor."

L’any 2006 va ser homenatjada al Palau de la Música en un acte ortganitzat per Òmnium Cultural. Poc després la discogràfica Picap va publicar-ne el disc i DVD "Visca l’amor. Festa homenatge a Teresa Rebull."

L'any 1992 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi i el 2007 va ser guardonada amb el Premi Memorial Francesc Macià, per la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes.

Justament el passat divendres havia inaugurat la seva última exposició a la Jonquera, acompanyada de Miquel Aranaudies, president de la Federació d'entitats en defensa de la llengua i la cultura catalana a Catalunya Nord.

Una vida de lluitadora pels país i per les conviccions

El 1931 Rebull va entrar a treballar en una fàbrica de teixits de Sabadell. La seva mare era amiga del President de la Generalitat Lluís Companys i Jover i la Teresa va aconseguir un lloc de treball al departament de treball de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta nova feina, es va establir en un pis compartit del carrer de Sant Pau de Barcelona, on entrà en contacte amb militants del POUM. Fou militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) des de 1936. Durant la guerra civil espanyola va col·laborar com a infermera voluntària als locals del seu partit polític. Un cop dissolt el POUM i després de veure morir els seus companys, va fugir cap a Vic, Olot, on es va trobar amb Pep Rebull, i a Prats de Molló, a la Catalunya Nord. Després va passar per Perpinyà, camí de París. Després de la guerra, s'establí a Banyuls de la Marenda, al Rosselló, on participà en la Resistència contra l'ocupació nazi. També va viure durant una temporada a Marsella a la rue Aubagne.

Després de la guerra contactà amb l'esquerra de París i conegué Jean-Paul Sartre, Juliette Gréco, Georges Brassens i Albert Camus. Durant aquest període va haver de treballar en diversos oficis, com a espardenyera, dansarina de ballet, actriu, venedora de fruita o intèrpret folklòrica, entre altres. Després del maig de 1968 participà en el moviment de la Nova Cançó catalana, arrelada a la seva comarca d'adopció. Va començar a actuar el febrer de 1969 a la Guingueta d'Ix, acompanyada d'artistes com Lluís Llach, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra.

 

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid