Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Nova Cançó
Mor Enric Barbat, el 6è d'Els Setze Jutges

El cantautor vivia a Menorca, on demà se celebrarà el funeral

11/12/2011 Cultura
Enric Barbat, el sisè membre d'Els Setze Jutges, ha mort a l'edat de 68 anys. Nascut al barri de Gràcia, el cantautor va patir un atac de cor dissabte a casa seva de Menorca, al municipi de Sant Lluís, on demà se celebrarà el funeral a la una del migdia.

Barbat es va integrar al grup l'any 1963 en un recital celebrat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona amb unes cançons amb influència brasseniana. El seu darrer disc Camí de tornada data del 2010. Uns anys abans, el 2007, Barbat va anar a recollir amb la resta de membres d'Els Setze Jutges la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya per la seva contribució a la cultura catalana.

La carrera de Barbat és llarga: enregistra al seu primer EP el 1964 i el segon només un any després. El seu tercer EP, del 1967, ja conté cançons de sàtira costumista i de brillants jocs lingüístics. L'any 1968 publica un darrer EP de tres cançons on tornem a trobar la sàtira social, el brassenisme militant i la cançó seriosa de temàtica cívica i social.

Després d'alguns SG publicats l'any 1970, Enric Barbat enregistra un primer LP de clara influència francesa i que aplega noves versions d'algun tema ja conegut a través dels discos anteriors. L'any 1972, tradueix al català una sèrie de tangos que interpreta amb Guillermina Motta en un espectacle dirigit per Mario Gas. L'any 1973, Ed. Lumen publica Cançons de la p... vida, un llibre que recull molts textos de cançons d'Enric Barbat. A partir d'aquest moment, decebut del món de la Cançó, s'allunya de les actuacions públiques i se'n a viure a Menorca, dedicat al seu ofici d'aparellador, i torna només de tant en tant a l'activitat artística.

L'any 1976 publica un segon LP (Núvols de setembre) amb vuit temes farcits d'elements surrealistes i una vella cançó irònica sobre la condició humana. L'any següent enregistra un únic àlbum en castellà (Erre Hache positivo) i no torna a fer-se sentir fins al 1983 amb un darrer àlbum anomenat Quatre format per quatre llargs temes.

Després d'un llarg silenci, el 2006 edita un nou disc que porta per títol Camins privats i que arriba més de vint anys després del seu últim disc.
Valora
Rànquings
  1. Presentació a l’Ateneu Barcelonès del llibre "La revolució pendent", sobre la memòria del PSAN-Provisional
  2. La paraula que va trencar el silenci
  3. La placa dedicada al creador de l’Estelada a Barcelona desapareguda des de l’any 2018 apareix finalment a Wallapop
  4. El batlle de Sant Martí Vell s’apuja el sou amb el vot contrari de Som Poble – CUP
  5. El SEPC convoca vaga estudiantil el 20 de març en suport a les reivindicacions docents
  6. La màfia castellana
  7. Dos agents de la Guàrdia Civil, a judici per vexar un ciutadà per parlar català a l’aeroport del Prat
  8. La vaga docent arrenca amb talls viaris, mobilitzacions a Barcelona i una setmana de protestes fins divendres
  9. Acte a l'Ateneu Barcelonès sobre la persecució judicial de l'independentisme
  10. L'extrema dreta manté Perpinyà, però el mapa municipal de la Catalunya Nord queda fragmentat
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid