Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
2012- Mor l'independentista canari Antonio Cubillo

Mor l'independentista canari Antonio Cubillo

10/12/2012 Tal dia com avui

Antonio de León Cubillo Ferreira (San Cristóbal de La Laguna, 3 de juliol de 1930 - Santa Cruz de Tenerife, 10 de desembre de 2012) va ser una de les figures més importants de l'independentisme canari i a conseqüència del seu activisme fou víctima d'un atemptat (que li causà greus lesions) organitzat i finançat per l'Estat espanyol. Posteriorment va fundar les F.A.G. (Forces Armades Guanxes), una organització armada que lluitava per la independència de les Illes Canàries.

Fill d'una mestra d'escola, visqué durant la seva infància en el barri de Buen Paso, a Icod de los Vinos. Als anys 50 participa en les protestes estudiantils antifranquistes a la Universitat de La Laguna. Es col·legia com a advocat en 1956, formant un dels primers despatxos d'advocats laboralistes de l'Estat espanyol. Participa com a advocat en la defensa de diferents sectors obrers que en aquests moments estaven vivint una sèrie de conflictes, com les lleteres, portuaris i forners. En 1960, després d'haver conformat el Moviment Autonomista Canari, entra en contacte amb Canarias Libre, organització nacionalista vinculada amb alguns sectors del Partit Comunista d'Espanya a Canàries. La majoria dels membres de Canarias Libre són detinguts, però Antonio Cubillo pot fugir, i acudeix a reunir-se amb el llavors secretari general del PCE en la clandestinitat, Santiago Carrillo, per a debatre la creació d'un Partit Comunista de Canàries independent del Partit Comunista d'Espanya. Després de l'enfrontament amb Carrillo, Cubillo es desvincula totalment del PCE.

EL 1962 Antonio Cubillo hagué d'exiliar-se, refugiant-se el 1963 a Algèria. En 1964 va fundar l'organització independentista Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari (MPAIAC), de la qual es convertiria en el seu màxim dirigent. Creà també la bandera tricolor amb set estrelles verdes com a bandera de la "lluita per la independència de Canàries i el socialisme". El MPAIAC optà estratègicament per una línia africanista, aconseguint el suport de l'Organització de la Unitat Africana i d'alguns països de l'àmbit soviètic. Per a això s'elaborà un discurs més "guanxista", amb exaltació dels antics habitants de l'arxipèlag canari. El 1975 el MPAIAC va aconseguir l'emissora de ràdio "La Voz de Canarias Libre", que emetia des de l'Alger, i que tancà en 1978 arran de pressions de la diplomàcia espanyola.

El 1976, després de la mort de Bartolomé García Lorenzo a mans de la policia espanyola, el MPAIAC creà les Fuerzas Armadas Guanches i emprengué la lluita armada. El 1978, el dia abans del viatge d'Antonio Cubillo a la Cimera de la OUA per a dur a l'ONU i explicar "el problema colonial canari", va ser víctima d'un atemptat que s'imputà a les forces de seguretat espanyoles (van ser detinguts dos mercenaris espanyols a Algèria que poques hores abans havien intentat matar-lo). Tot i que el minsitre de l'Interior Rodolfo Martín Villa es va arribar a querellar amb Cubillo per "calumnies" la implicació del govern espanyol va quedar provada.

Encara que sobrevisqué a l'atemptat, Antonio Cubillo quedà invàlid. El 1979 el MPAIAC renuncià a la lluita armada. Un sector d'aquest grup expulsà el seu fundador i secretari general adduint suposades actituds dirigents i "cabdillistes" d'Antonio Cubillo. El 1985 Cubillo, ja sense suports internacionals, tornà a Canàries des del seu exili a Alger, i fundà el partit polític Congrés Nacional de Canàries (CNC), del qual va ser el principal dirigent i cap visible. El CNC va ser un partit minoritari, tenint només certa presència destacable a l'illa de Lanzarote. Després del fracàs de la Coalició Canàries per la Independència (formada pel CNC i el FREPIC-AWAÑAK) a les eleccions de 1991, el CNC va caure en picat, tenint en l'actualitat una presència merament testimonial.

El 2003 l'Audiència Nacional condemnà l'Estat espanyol a pagar una indemnització de 150.000 euros a Antonio Cubillo per l'atemptat que aquest va sofrir en 1978. El 2007, Antonio Cubillo va tornar a l'actualitat, en publicar un avantprojecte de Constitució de la República Federal Canària en el diari de Tenerife «El Dia» en la qual, entre altres coses, propugnava que el berber o el tamazight seria idioma oficial juntament amb el castellà, l'àrab i el francès, el qual s'ensenyaria a les universitats per decret, el servei militar obligatori a partir dels 17 anys, tant per a homes com per a dones i la creació de forces regulars de defensa, les «Fuerzas Armadas Guanches». La moneda d'aquesta república federal seria l'«áfrico». Les seves col·laboracions en El Dia es van mantenir fins a la seva mort, al desembre de 2012.

En 2012, poc abans de la seva mort, va anunciar la seva intenció de sabotejar la Volta a Espanya com va fer en 1988.Va morir en la matinada del 10 de desembre de 2012, als 82 anys, a la seva casa de Santa Cruz de Tenerife a causa de problemes de salut.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid