Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Canàries Lliure
Ha mort Antonio Cubillo, el pare de l'independentisme guanxe

Ha mort el creador de la bandera independentista canària i líder històric del MPAIAC, Antonio Cubillo. L'atemptat que va patir el 1978 va es va aclarir, i els responsables d'aquest crim d'Estat resten impunes

10/12/2012 Internacional

Aquesta passada matinada ha mort Antonio Cubillo a l'edat de 82 anys. El líder independentista canari, advocat i fundador del Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari (MPAIAC), va viure durant més de tres dècades amb diverses dificultats de salut i una minusvalia temporal causada per les lesions des de l'atemptat que va patir l'abril del 1978 a Alger, un crim orquestrat per l'Estat espanyol. per evitar la inclusió  per l'Organització de la Unitat Africana.


El degà dels independentistes canaris va fundar el MPAIAC l'any 1964, deprés que el 1962 es va veure obligat a exilia-se a causa de la persecució franquista. Des de 1963 va viure a Algèria, amb la complicitat governamental que l'aixoplugava com a refugiat polític.

Cubillo va ser el creador del símbols independentista canari, la bandera tricolor amb set estrelles verdes.

Amb Cubillo, com a dirigent el MPAIAC, va aconseguir el suport de l'Organització de la Unitat Africana (OUA). L'any 1975 va  promoure l'emissora de ràdio '"La Voz de Canarias Libre", que emetia des de l'Alger, i que va continuar fins el 1978, quan va haver de tancar a causa de les pressions de l'Estat espanyol.

El 1976, després que la policia espanyola assassinés el militant independentista canari Bartolomé García Lorenzo, el MPAIAC va emprendre la lluita armada a través de les Forces Armades Guanxes, el seu front militar. Entre els anys 1976 i 1977 aquesta organització armada va realitzar nombroses accions contra interessos espanyols i interessos turístics alemanys a l'arxipèlag.

El 1978, poc abans que Cubillo es desplacés a la cimera de la OUA per denunciar a l'ONU l'ocupació colonial de les Canàries el líder independentista va ser víctima d'un atemptat per part de dos legionaris espanyols, que el van intentar assassinar amb diverses ganivetades. Durant anys s'ha denunciat que l'ordre d'aquest atemptat va ser donada des del Ministeri d'Interior espanyol, concretament per part del responsable Rodolfo Martín Villa, tal i com van confesar els dos legionaris detinguts per la policia algeriana posteriorment. El 2003 l'Audiència Nacional espanyola va condemnar l'Estat espanyol a indemnitzar Antonio Cubillo per l'atemptat del 1978, però les investigacions sobre els responsables que van dissenyar aquest crim es van quedar aturades als calaixos dels jutjats.

A causa d'aquest acte de terrorisme d'Estat Cubillo va patir lesions greus que va arrossegar la resta de la seva vida, i un dels motius de la complicació dels problemes circulatoris que han provocat la seva mort.

El 1985 Cubillo va acabar tornant a les Canàries, després de passar anys a Algèria. Pocs anys abans, el 1979 el MPAIAC va aturar les activitats de lluita armada. Amb el retorn a Canàries Cubillo va fundar el partit Congrés Nacional de Canàries (CNC), un partit que esdenvidrà minoritari,  tan sols certa presència destacable a l'illa de Lanzarote. Després del fracàs de la Coalició Canàries per la Independència (formada pel CNC i el FREPIC-AWAÑAK) a les eleccions de 1991, el CNC va patir una crisi i en l'actualitat compta amb una presència merament testimonial.

Valora
Vídeos
Cubillo: Historia de un crimen de estado
Aquest documental explica l'atemptat de 1979 perpetrat contra Antonio Cubillo, líder del MPAIAC, un crim orquestrat des del Ministeri d'Interior espanyol per eliminar l'independentisme canari.
Rànquings
  1. “Escrits en llibertat” de Joan Rocamora
  2. Tuïr acollirà la tercera Trobada sense Fronteres
  3. La llengua de la Franja de Ponent
  4. Cerdanyola recorda a Txiki
  5. Daniel Cardona i el 6 d'Octubre a Sant Just Desvern
  6. Èxit de participació en la mobilització per a reobrir un tram entre la platja de Garbet i el poble de Colera.
  7. El Ple de Fornells de la Selva rebutja la moció d’Independents per Fornells per instal·lar fotografies de l’1 d’octubre de 2017 a la sala de plens
  8. Decidim denuncia la situació colonial del Pais València
  9. L'ANC reivindica a la plaça Sant Jaume el valor revolucionari del Primer d'Octubre
  10. 174 entitats europees demanen a Sánchez la suspensió de la Llei Rovira
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid