Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Dos metges en temps de guerra (1936-1939): Frederic Duran i Norman Bethune

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP a Arenys de Munt

20/11/2014 Memòria històrica
Els orígens i primers passos

Norman Bethune neix al poble de Gravenhurst (Ontario) el 1890, els seus avantpassats provenen del nord de França, al segle XVIII arriben al Canadà procedents d’Escòcia. Ell és descendent de clergues pastors presbiterians. Educat en el marc d’una moral cristiana rígida, sentit del deure, sacrifici, treball. Amb uns pares autoritaris i rígids, als 45 anys passa gairebé sense transició del cristianisme al marxisme, entès aquest com una  forma de religió moderna basada en l’obligació d’ajudar els febles en la lluita entre el bé i el mal, representats respectivament pel comunisme i el capitalisme.

Per a pagar-se els estudis treballa de llenyataire, de cambrer. Participa a la Primera Guerra Mundial (Ia GM) amb la Força Expedicionària Canadenca, adscrit al Cos Mèdic de l’Exèrcit com a portalliteres, ferit a la cama esquerra per un fragment de metralla està 6 mesos hospitalitzat. És possible que durant aquest període conegués la tècnica de transfusió, de sang sencera, que es practicava als soldats ferits. El Dr. Oswald Robertson, metge militar dels EUA, va utilitzar un banc de sang refrigerat durant la (Ia GM.)

L’exercici de la medicina

L’any 1916 obté la llicenciatura en medicina per la Universitat de Toronto. Obre una consulta mèdica a Detroit (USA), en el tracte amb els pacients, la majoria són treballadors, classes populars, s’adona que molts malalts no poden pagar els serveis del metge, ni les medecines, és aleshores que parla dels metges comerciants.

Arriba a establir una relació de causa efecte entre les condicions de vida insalubres que patia la classe treballadora, habitatge insalubre, alimentació insuficient, ritmes de treball excessius i l’aparició de la tuberculosi. Aquesta observació el porta a la conclusió que només amb un canvi social, que millorés les condicions de vida, de la classe treballadora, eliminant la pobresa i l’explotació, es podria eradicar la tuberculosi

El 1926 ingressa en un sanatori afectat de tuberculosi del pulmó esquerre, aprofita la seva situació de malalt per a fer estudis sobre l’aplicació del pneumotòrax, aleshores en període experimental, al guariment de la tuberculosi pulmonar. Publica 14 articles sobre, tècniques de cirurgia toràcica, idea nous instruments quirúrgics, té 37 anys.

N.Bethune defensava l’aplicació d’un sistema de protecció sanitària generalitzat a tota la població, deia d’acostar-se al poble i les seves necessitats sanitàries. En aquest sentit vull fer esment de l’article publicat pel Dr.Frederic Duran al Butlletí del Sindicat de Metges, el juliol- agost de 1933 que duu per títol, La llar obrera i l’Assegurança Social de la malaltia. Veiem que coincideixen en el temps sobre el tipus de preocupacions referents a la salut de les classes populars . Els dos metges són un model de científics antifeixistes compromesos amb les necessitats del seu poble.

El compromís polític

El 1935 N.Bethune redacta un informe sobre les condicions deplorables de la sanitat al Quebec, demana la socialització de la medicina. L’agost d’aquest mateix any assisteix al XVè Congrés Internacional de Fisiologia celebrat a Leningrad i Moscou. Comprova el funcionament del model soviètic i la situació de la sanitat a la URSS i, en concret les mesures per a eradicar la tuberculosi, i el fet que els malats són atesos per la sanitat pública. De retorn del seu viatge, impressionat pel model de la sanitat soviètica, per una qüestió de responsabilitat, d’ètica revolucionària, que des d’aquest moment donarà sentit a la seva vida i mort, ingressa al  Partit Comunista Canadenc (PCC)

Esclata la guerra dels Tres Anys  a la Península Ibèrica

A començaments del setembre del 1936, N.Bethune, segueix de prop el conflicte a la Península. Com molts europeus i americans entén que la confrontació és entre la democràcia i el feixisme. Ofereix els seus serveis  a la Creu Roja canadenca, per si pensen enviar una unitat d’ajut a l’Exèrcit Republicà, li diuen que no pensen intervenir en la lluita.

El Comitè d’Ajut a la Democràcia Espanyola (CASD) de Toronto, impulsat pel PCC, ha recollit diners per enviar un equip mèdic a Madrid, N.Bethune és l’encarregat de dirigir la missió mèdica. El 03/11/1936 N.Bethune arriba a Madrid, adscrit al batalló canadenc de les Brigades Internacionals Mackenzie -Papineau, s’hostatja a l’Hotel Gran Via. Durant la seva estada al Front observa que molts milicians entren en estat de shock i moren per pèrdua de sang (hipovolèmia). Creu que molts se salvarien amb una transfusió, si portessin sang sencera amb ambulàncies refrigerades al Front. Amb sang de donants identificada, grups (ABO) es podrien fer les transfusions amb rapidesa en els hospitals de campanya. El 23/12/1936 fa 12 transfusions a la Ciutat Universitària, a primera línia del Front. Tres anys enrere a Montreal, havia fet transfusions directes de donant a receptor.

A mitjan setembre del 1936, un servei establert pel Dr. F.Duran des de l’Hospital número 18 de Montjuïc,  havia començat a portar sang amb camions refrigerats al Front d’Aragó. El sistema del Dr F.Duran és millor que el de N.Bethune, el primer mesclava la sang de 6 donants  del mateix grup amb l’anticoagulant, i després d’un control bacteriològic disposava 300 ml de sang en una ampul·la autoinjectable amb pressió de N2. Els autoinjectables eren enviats al Front amb camions refrigerats. N.Bethune i el seu equip no conegueren la tècnica del Dr.F Duran, fins al desembre del 1936 després de tornar de Londres i París on havien anat a comprar material pel seu servei de transfusió.

Malgrat que el servei del Dr.Duran al Front d’Aragó fou el primer servei mòbil de transfusió de sang a l’Estat espanyol, la intensa activitat al Front de Madrid donà mes protagonisme al Instituto Canadiense de Transfusión de Sangre de N.Bethune. El 12/01 /1937 Henning Sorensen i N.Bethune arriben a Barcelona i van a l’Hospital número 18 a visitar el Dr. F. Duran, aquest accepta la proposta  de N. Bethune de crear un únic servei d’extracció i distribució de sang, però amb la condició que ha d’ésser Barcelona el centre d’extracció i distribució de sang. N.Bethune lliura a F.Duran 3.000 pessetes per a la compra del material que necessita per al seu equip de transfusions. El Dr. F.Duran és reticent a treballar sota les ordres del Dr N.Bethune  que no és  hematòleg. 

El 27/01/1937 N.Bethune explica al CASD que la sang recol·lectada a Barcelona serà transportada en ampolles segellades i amb un tren refrigerat fins a València i, des d’allí, a 10 punts del Front a 3.000 Km de distància. S’abasteix de sang  100 hospitals regulars i de campanya del Front de Madrid, i dels que es troben a 100 Km del Front en el sector del centre. El Instituto Hispano Canadiense de Transfusión de Sangre opera en un Front de 1000 Km de longitud.

La caiguda de Màlaga[1]

Dues columnes que sortiren de Ronda el 14 de gener del 1937 ocuparen en tres dies, amb l’ajut de la flota feixista, Estepona i Marbella, i s’apropen a Màlaga al llarg de la costa. Es fixà un arc Marbella-Antequera- Alhama, a l’entorn de Màlaga. Les unitats italianes que operaven sobre Màlaga estaven sota les ordres del general Roatta. Actuaven coordinadament tres divisions, amb 28 bateries, 3 companyies de carros lleugers italians, i 1 companyia d’autoblindats. Hi donaren suport a l’ofensiva 69 avions, el creuer Baleares i l’Almirante Cervera, dues canoneres, algunes unitats navals italianes, i el cuirassat alemany Graf-Spree, amb un total de 50.000 homes.

El 5 de febrer arriben a València amb el Renault  preparat amb neveres per a poder transportar les ampul·les autoinjectables del Dr F.Duran, els col·laboradors del Dr N.Bethune  Hazen Sise i TC Worsley. Reben l’ordre de marxar per la carretera de la costa en direcció a Màlaga, la ciutat més allunyada des d’on es distribuïa sang des de Barcelona.

El 5 de febrer comença l’ofensiva definitiva sobre Màlaga, menada per tres columnes italianes, amb un total de 20.000 homes, comanades respectivament pel general Rossi, el coronel Rivolta i el coronel Guasardo. La ciutat sotmesa al bombardeig de la flota i l’aviació, és evacuada. El 7 de febrer una inacabable columna d’homes, infants i dones fugen per la carretera de la costa en direcció a Almeria mentre són batuts per les metralladores dels avions italians i els canons dels vaixells feixistes.

Al diari Llibertat [2] hi trobem una columna a la pàgina de portada sense signar que reproduïm:

Un metge canadenc parla d’Espanya. Dos mil espanyols i espanyoles, mal alimentats i bombardejats, donen llur sang per als ferits. Visions d’horror després de la presa de Màlaga.

Heus ací un nou testimoniatge de la ferocitat dels rebels. Ens la dóna el Dr Norman Bethune, cap de la missió canadenca i director de l’Institut de transfusió de sang, hispano canadenc.

Gràcies a la generositat dels treballadors del Canadà aquest organisme dirigit per 24 metges, assistents, etc i equipats amb tot el material modern, han pogut salvar nombroses víctimes. El Dr Norman Bethune diu que més de 2.000 voluntaris espanyols, sobretot dones, s’han ofert a Madrid o a Barcelona, hi han  estat seleccionats com a donadors de sang. La sang és conservada per procediments apropiats, i transportada en camions frigorífics i distribuïda des de certes ciutats a Barcelona, Madrid, Albacete, Múrcia, i ben aviat Bilbao, a les ambulàncies del front que la demanen.

Durant aquest mes s’han esmerçat 200 litres de sang per a transfusions. Què us manca?  preguntaren al Dr. Bethune. Necessitem queviures per a nosaltres donar-los als civils afeblits per les privacions i benzina pels cotxes.

Però quin error evoca! 150.000 persones fugien de l’exèrcit rebel. Els habitants de Màlaga, els refugiats de la província durant tres dies i tres nits, cansats, afamats, aclaparats. Cinc mil infants de menys de dos anys formaven part d’aquesta corrua. En varen morir molts de fred als braços de llurs pares. El camí estava bloquejat per aquesta multitud...Vàrem utilitzar el nostre cotxe per a traslladar malats i ferits. Al meu costat varen morir dues criatures. Els avions  i els creuers feixistes que es trobaven  prop de la carretera causaven una gran mortaldat enmig d’aquesta gentada.

Una esquadreta de “Caproni” varen anar a bombardejar Almeria el dia 12,  quan ja hi havien arribat 100.000 refugiats. Els avions no llançaren les bombes sobre el creuer republicà que hi havia al port ni sobre les concentracions militars, sinó sobre la gent que omplia places i carrers. Davant  de la casa que em vaig refugiar, vaig recollir jo mateix tres infants morts per una bomba. Aquest bombardeig causà 60 morts, gairebé tots civils  i 40 ferits greus...

Fins aquí el relat del Dr N.Bethune  i el que ell qualifica del crim de la carretera d’Almeria.

El retorn al Canadà

Les autoritats de la República i el CASD, creuen  que de retorn al Canadà i els EUA, el Dr N.Bethune  podrà dur a terme una tasca de propaganda política a favor  de la causa republicana i recaptar diners.  El 18/06/1937 arriba a Nova York i durant 7 mesos recorre els EUA i el Canadà, explicant les raons de la guerra i el paper de les democràcies amb el paper del Comitè de no intervenció davant l’agressió nazi feixista.

La marxa a la Xina

Enviat pel PCC el Dr. N. Bethune arriba a Hong-Kong el 30/01/1938, s’incorpora com a cirurgià al VIIIè Exèrcit Roig, 80.000 soldats que combat contra l’agressió japonesa. Ha de treballar en unes condicions molt precàries, falta medicaments, instrumental, equipaments. A la base militar de Yenan s’entrevista amb Mao Zedong, al qual li exposa  la necessitat de tenir unitats mòbils al Front, per a poder  atendre els ferits greus, així es podria reduir la mortalitat  dels combatents en un 75% .

És nomenat metge en cap del VIIIè Exèrcit en ruta, a la comarca de Txin-Txa-Txi. Fa classes de formació sobre aspectes de la medicina i cirurgia al personal sanitari. Durant la seva estada a la comarca de Txan- Tsi, fa una mitjana de 10 intervencions diàries i prepara un pla d’ensenyament superior per a metges diplomats. Organitza un Centre Mèdic on es formen nombrosos metges i infermeres preparats per a la sanitat de la guerra de guerrilles

El 29/10/1939, a primera hora del matí, mentre operava, el Dr.N.Bethune es talla amb el bisturí a la mà esquerra. Mor el 12/11/1939 com a conseqüència d’una septicèmia.

El 21/12/1939 Mao Zedong escriu  l’article, A la memòria de Norman Bethune, on lloa els seus valors d’altruisme, dedicació a la feina i empenta revolucionària. El 1952 les seves restes es dipositaren al costat de la seva estàtua, al Cementiri dels  Màrtirs de la ciutat de Txekiattxuoang, a la  regió militar del Nord de la Xina.

El Dr. N.Bethune i el seu exemple de solidaritat internacionalista resta present en el cor del poble xinès i dels treballadors del món.

Agustí Barrera

Bibliografia

Archives Nationales du Québec, Montreal

Bibliothéque et Archives nationales du Québec. Direction du Centre d’Archives de Montreal. Fons de Gabriel Nadeau, MSS177

Library and Archives of Canada, Ottawa, Fons de Hazen Edward Sise, R-4915-O-4-E, Fons Marian Scott R- 2437-O-2-E, Fons Norman  Bethune  R-5988-O-6-E.

Assumptes exteriors. Vol-180, fila 193 6-63 I-B. Activitats del Dr  H. Sorensen a Espanya, així com del del Dr Bethune, RG150 1992-93/166, caixa 705. Arxius del RGASPI a Moscou, MG 10-K2 i MG 10-K3

Mc Gill University Archives, Mc Gill University, Montreal

Arxius de la Brigada Abraham Lincoln (ALBA), Nova York

Allan, Ted i Gordon, Sidney. Docteur Bethune (1973), editions de l’Etincelle, Montreal

Álvarez Vicente Goyanes, La transfusión de sangre en el Sector Centro. Revista de Sanidad de Guerra 2, números 11,12  (1938)  pàgines 159-176

Broggi i Vallès, Moisés, Frederic Duran i Jordà. Gimbernat, 27 (1997) pàgines 185-191

Broggi i Vallès, Moisès, Memòries d’un cirurgià (2001) edicions 62, Barcelona, pàgines 113,124,138-140-147,153-155, 157, 172,199-200, 217-218

Duran i Jordà, Frederic,  The Barcelone Blood Transfusion Service, Lancet, número 1 (1939), pàgines 185-191

Lozano, Miguel i Cid , Joan, Frederic Duran i Jordà.  A Transfusion Medicine  Pioneer. Transfusion Medicine Reviews 21, número 1 (2007) pàgines 75-81

Stewart, Roderick i Stewart, Sharon. Las vidas del Dr.Bethune. (2011), ediciones, Universidad de Salamanca



[1]  IIIa Sessió d’Estudis Mataronins ( 10 maig 1986). Barrera, A. L’evacuació de Màlaga, en els documents del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. pàgines 107 a 133

[2] Llibertat. Òrgan Oficial Antifeixista del Consell Municipal. número 197, 10/03/1937.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid