Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En el centenari de la mort de Jean Jaurès

Ressenya biogràfica d'Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP a Arenys de Munt, sobre el dirigent socialista occità Jean Jaurès

14/09/2014 Memòria històrica

Enguany, en la commemoració de l’inici de la Ia Guerra Mundial (Ia GM), s’ha parlat poc del polític i filòsof Jean Jaurès (1859-1914), nascut a Castres (Occitània).

Durant la seva joventut Jaurès parla en occità i se sent atret per la seva literatura, malgrat creure en la superioritat de la cultura francesa.

Del 1778 al 1881 estudià a l’Escola Normal de París, s’interessà pels filòsofs de la Il·lustració. El 1883 és nomenat mestre de conferències a la facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, durant 7 anys imparteix classes al Liceu d’Albí. En aquesta època publica la seva tesi de llicenciatura sobre De la realité du monde sensible. L’any 1892 donarà suport a la vaga dels minaires de Carmaux. Al llarg de la seva trajectòria política defensarà sempre el compromís per tal d’arribar a la solució dels conflictes.

De 1893 a 1898 i després de 1902 a 1914, exercirà com a diputat socialista per la circumscripció d’Albí, serà el diputat més jove de la Cambra de Diputats, i alhora el principal orador socialista. En les seves intervencions del període 1905-1912, s’oposà a la colonització francesa del Marroc, convençut que podia existir un colonialisme sense violència, malgrat defensar els drets de França sobre el Marroc i denunciar la possibilitat de l’esclat d’una guerra europea.

L’any 1901 és un dels impulsors de Partit Socialista Francès (PSF), que es defineix com a reformista malgrat acceptar els postulats econòmics del marxisme i la lluita de classes, però no accepta el concepte de "dictadura del proletariat."  Defensà un socialisme ètic com a forma d’un humanisme republicà, que neix de la Revolució Francesa i de les aportacions del  socialisme utòpic de Saint Simon.

Fou fundador del diari L’Humanité (1904), éautor de la Histoire Socialiste de la Republique Francaise (1901-1908) en 13 volums, a L’armée nouvelle (1911). Jaurès defensava la creació d’un exèrcit popular.

La seva oposició a la política bel·licista del govern li congrià l’animadversió de la dreta francesa, sobretot d’Action Francaise. Així, el 31 de juliol del 1914 cau mort com a conseqüència de dos trets de revòlver disparats per Raoul Villain; el mòbil de l'assassinat fou la seva oposició a la guerra amb Alemanya. El seu assassí, que fou indultat, residia a Eivissa, i el juliol del 1936 fou executat per militants anarcosindicalistes.

Valora
Rànquings
  1. El tancament d'escoles deixa sense feina centenars de docents substituts
  2. L'activista i cantant kurda Helin Bolek ha mort després de passar 288 dies en vaga de fam
  3. El comitè d'empresa de l'Hospital Santa Caterina denuncia que els treballadors han de reutilitzar mascaretes i bates d'un sol ús
  4. L'Agustí ha passat per l'hospital: "un vell resistent de les tortures a Via Laietana"
  5. "Activats per atendre totes les necessitats que aniran sorgint" (crisi Covid-19)
  6. El 'cervell' del govern espanyol és el responsable de la campanya 'Limpiando Badalona' de Xavier García Albiol
  7. Cassolada contra els militars espanyols a Iruñea
  8. Òmnium Cultural fa un vídeo irònic sobre les declaracions del general Villarroya i la seva relació amb el rei d'Espanya
  9. La CUP alerta de la possibilitat que l'Exèrcit espanyol no es retiri un cop decaigui el decret d'Estat d'alarma
  10. La comissionada de l’Agència de la Salut Pública de Barcelona va incitar al contacte social en plena pandèmia del COVID-19
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid