Enguany, en la commemoració de l’inici de la Ia Guerra Mundial (Ia GM), s’ha parlat poc del polític i filòsof Jean Jaurès (1859-1914), nascut a Castres (Occitània).
Durant la seva joventut Jaurès parla en occità i se sent atret per la seva literatura, malgrat creure en la superioritat de la cultura francesa.
Del 1778 al 1881 estudià a l’Escola Normal de París, s’interessà pels filòsofs de la Il·lustració. El 1883 és nomenat mestre de conferències a la facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, durant 7 anys imparteix classes al Liceu d’Albí. En aquesta època publica la seva tesi de llicenciatura sobre De la realité du monde sensible. L’any 1892 donarà suport a la vaga dels minaires de Carmaux. Al llarg de la seva trajectòria política defensarà sempre el compromís per tal d’arribar a la solució dels conflictes.
De 1893 a 1898 i després de 1902 a 1914, exercirà com a diputat socialista per la circumscripció d’Albí, serà el diputat més jove de la Cambra de Diputats, i alhora el principal orador socialista. En les seves intervencions del període 1905-1912, s’oposà a la colonització francesa del Marroc, convençut que podia existir un colonialisme sense violència, malgrat defensar els drets de França sobre el Marroc i denunciar la possibilitat de l’esclat d’una guerra europea.
L’any 1901 és un dels impulsors de Partit Socialista Francès (PSF), que es defineix com a reformista malgrat acceptar els postulats econòmics del marxisme i la lluita de classes, però no accepta el concepte de "dictadura del proletariat." Defensà un socialisme ètic com a forma d’un humanisme republicà, que neix de la Revolució Francesa i de les aportacions del socialisme utòpic de Saint Simon.
Fou fundador del diari L’Humanité (1904), éautor de la Histoire Socialiste de la Republique Francaise (1901-1908) en 13 volums, a L’armée nouvelle (1911). Jaurès defensava la creació d’un exèrcit popular.
La seva oposició a la política bel·licista del govern li congrià l’animadversió de la dreta francesa, sobretot d’Action Francaise. Així, el 31 de juliol del 1914 cau mort com a conseqüència de dos trets de revòlver disparats per Raoul Villain; el mòbil de l'assassinat fou la seva oposició a la guerra amb Alemanya. El seu assassí, que fou indultat, residia a Eivissa, i el juliol del 1936 fou executat per militants anarcosindicalistes.
