Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La Diada: L’Onze de Setembre a través de la història

Ressenya del llibre La Diada: L’Onze de Setembre a través de la història realitzada per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP a Arenys de Munt

24/10/2014 Memòria històrica

El llibre amb un total de 262 pàgines i unes dimensions de 27,5 cm x 24,5 cm, ha estat publicat per Editorial Base a Barcelona, el setembre de 2014. Està dividit en 7 capítols, una introducció i un epíleg del mateix autor, Robert Surroca, i una bibliografia.

Ens trobem amb un llibre extraordinàriament ben il·lustrat, gràcies als  rics arxius de l’Albert Roqué i del mateix autor. Però, a més de les excepcionals il·lustracions, cal destacar el text que les acompanya R.Surroca, militant de primera hora del Front Nacional de Catalunya (FNC), visqué en primera línia, en alguns casos com a protagonista, alguns dels fets que ens relata sobre la lluita antifranquista dels anys seixanta i setanta en general, i la resistència catalana en concret.

El redactat del text és el resultat de la reflexió sobre la seva pràctica política, això allunya el llibre del que podia haver estat “el llibre regal de Nadal o Reis”. El sentit crític de la majoria dels seus textos, la recuperació de cròniques i notícies de  l’època i, sobretot, la visió de “l’altre”, de l’oponent, de la Dirección General de la Guardia Civil, amb les  mesures a prendre durant la celebració de l’Onze de Setembre, dóna una visió general i original del tema.

A la pàgina 84 se’ns explica el primer homenatge del qual es té constància al Monument a Rafael de Casanova, l’11 de setembre del 1939, quan el militant d’Estat Català, Francesc Mayor i Xufré, va dipositar un clavell a l’indret  on es feia l’ofrena anual. F.Mayor fou acusat de “auxilio a la rebelión” i condemnat a 12 anys de presó. Fou alliberat el 1945 quan amb la derrota de les forces de l’Eix s’iniciava un nou cicle polític.

Al llarg del llibre, amb la crònica dels Onzes de Setembre, el primer amb manifestants fou el 1964, podem observar l’evolució política de la societat catalana, ho notem en el text dels fulls volanders, en l’adscripció política dels detinguts i la seva activitat laboral. Cal constatar com en els manifestos de les Diades dels anys setanta, la reivindicació nacional va associada a la lluita obrera i el socialisme com a elements de construcció de la nova societat. Trobem en els documents del FNC l’eslògan repetit a bastament, per uns Països catalans independents i socialistes.

En el darrer capítol, el VIIè, que duu per títol, La commemoració de la Diada a l’exili,  hi trobem una extraordinària mostra de les publicacions de l’exili català. El subtítol del llibre creiem que s’ajusta al contingut del llibre, és a dir, a una història política de la nostra realitat dels darrers 70 anys.

Notava a faltar en el sumari del llibre un apartat sobre els arxius consultats, hemeroteques, biblioteques, però vaig recordar el sobreàtic de l’amic Robert Surroca, amb l’estudi ple a vessar de llibres, revistes, arxivadors, carpetes, aleshores ho vaig entendre, les fonts documentals les consulta des de casa estant, des del seu arxiu biblioteca, un privilegiat.

 

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid