Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Josep Calvet i Mora

Ressenya biogràfica sobre Josep Calvet i Mora escrita per Vicenç Riera Llorca, i publicada al diari AVUI el 15/4/1977 a la secció "Morts a l'exili"

07/11/2014 Memòria històrica

Josep Calvet (1896-1950), nat a Argentona, va ser un polític dedicat exclusivament a la defensa dels interessos dels camperols, sense subjectar-se mai a una determinada doctrina política. Abans de ia dictadura de Primo de Rivera —abans del 1923, doncs— havia creat la Federació de Treballadors del Maresme, sindicat de pagesos. El 1922 va participar en una intensa campanya dirigida per Lluís Companys per a la fundació d'un organisme dels treballadors del camp d'un abast més gran que el d'aquella petita federació.

Així es va crear la Unió de Rabassaires de Catalunya, que va tenir com a mentor polític —sense que hi ocupés pròpiament cap càrrec— Lluís Campanys. Josep Calvet, tot i la gran amistat contreta amb Companys, a qui va secundar en les seves activitats conspiratives contra Primo de Rivera, no es va adherir, el 1931, a l'Esquerra Republicana de Catalunya. Va mantenir sempre una posició personal independent dels partís polítics, la qual cosa li permetia, quan convenia als interessos dels treballadors del camp, d'acceptar l'ajut d'altres organismes polítics. La Unió de Rabassaires no va tenir mai el caràcter d'una estructura politica i els seus membres estaven afiliats, a títol personal, a diversos partits —en general d'esquerres; però a les eleccions de diputats a Corts dei 1933 i 1936 va presentar Josep Calvet com a candidat en una coalició basada en l'Esquerra Republicana. Encara que d'una formació intel·lectual deficient, Calvet va ser un orador de paraula fàcil, que impressionava el seu auditori amb efectes teatrals, resultat, probablement, de ia seva actuació —quan era jove— en grups teatrals d'aficionats. Va col·laborar amb articles a les revistes «La Terra» i «Terra Lliure». Va ser elegit president de ia Unió de Rabassaires —càrrec en el qual va succeir a Francesc Riera, de Martorell. I el 1936 fou nomenat conseller d'Agricultura de la Generalitat. Com a tal, va decretar la sindicació obligatòria dels treballadors del camp i va crear ia Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC). El 1939 es va exiliar a Colòmbia, on va morir el 1950.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid