El súmmum del cas és, que Mas després d’haver trencat unilateralment la unitat amb la seva proposta, es presenti encara com el màxim defensor de la unitat. I que, per a convèncer la parròquia, després de carregar-se el referèndum per falta de fermesa, prediqui -sense argument seriosos- que unes eleccions autonòmiques seran una cosa infinitament millor que un referèndum. I, a més, hi afegeix que la manera d’abordar-les només pot ser per mitjà d’una “llista conjunta”. D’aquesta manera el partit del govern actual fa un altre frau a la voluntat popular mirant d’escapar del veredicte de les urnes, amagant-se darrere una coalició amb un altre nom que no sigui la declinant coalició de CiU.
Des del moment ja llunyà del 2012 en què el president “pilotava” el pacte fiscal i es va haver d’empassar l’“Estat propi” sense massa ganes, Mas ha estat surfejant damunt la cresta de l’onada de les mobilitzacions independentistes. I ara vol matenir el seu surfeig mitjançant aquest doble engany. Com que la gent ja no s’ho empassarà, ara és lícit pensar que perdrà l’equilibri i es clavarà una morrada espectacular. Assistirem així a una altra fi d’un altre cagaelàstics.
Ah! I això no ens impedirà mobilitzar-nos a fons el dia 9 de novembre!
