Encara no es coneixen els resultats definitius de les eleccions al Secretariat Nacíonal de l'ANC però ja se'n poden treure unes primeres consideracions.
La qüestió més important és que en aquestes eleccions han sortit més reforçades tres qüestions: l'ANC en el seu conjunt (a causa de la participació que ha estat considerable); les persones menys susceptibles de cedir a possibles desviacions del procés (que han quedat més ben situades); i també la solidesa de l'esperit crític i del debat intern (que ha fet forat). Malgrat les serioses irregularitats (habituals en els "Collbomis" que tots coneixem i que uns altres ja posaran en evidència) els resultats mostren un cert avanç en la maduresa política de l'organització independentista més representativa. En un moment en què les pressions damunt l'ANC seran creixents, aquestes qualitats són importants.
Això no vol pas dir que el futur estigui assegurat perquè l'ANC, tal I com es coneix, es va deixar colar un gol a la darrera Assemblea General de Tarragona quan, de manera incomprensible, va deixar en mans del govern de CiU la potestat de convocar el Referèndum a partir de les seves apreciacions particulars (el famós Escenari C del Full de Ruta) cosa que, si badem, li podria permetre escapar alegrement d'un compromís contret amb un ampli ventall de forces polítiques i amb la majoria del poble català.
Esperem que l'esperit que s'ha manifestat en aquestes eleccions permeti mantenir la tensió necessària per a obligar el govern de la Generalitat de Catalunya a seguir el mandat que ell mateix s'havia imposat i es vegi empès de manera indefugible a convocar el Referèndum en les condicions adequades i en la data assenyalada.
Cal que tothom estigui ben atent i vigilant aquests mesos, i que ens preparem per a les accions d'insubmissió i solidaritat que necessitarem. I també cal que estiguem ben desperts perquè s'acosten turbulències i punyalades per l'esquena, que segur que no podrem abordar amb un lliri a la mà. I, de manera general, ens hem de preparar per a la mobilització massiva perquè, si hi ha alguna cosa certa, és que el poble català, en aquest moment de la història, ja no està per a acceptar cap frau.
