A la columna intitulada "Súmate" d’El Punt Avui del diumenge 2 de febrer passat sembla com si s’estigués posant de moda entre el “neosobiranisme postmodern” la idea de retallar també en qüestions de llengua. Mentre que l’aparell judicial espanyol s’esforça per retallar terreny a la llengua catalana en l’ensenyament, i mentre que el govern de la Generalitat s’està venent TV3 al Grup Godó, des de posicions pròximes a la direcció d’ERC i de CiU s’està predicant a favor de l’oficialització del bilingüisme (castellà-català) amb el pretext de “replantejar” les tesis de “l’independentisme tradicional.”
És la ignorància olímpica de l’oportunisme polític desbocat el que fa defensar, des de la inconsciència, l’oficialitat del bilingüisme castellà-català, un marc polític que sabem que pot ser letal per al català. I això no tant perquè ho digués l’independentisme des del temps antic sinó perquè ho deia i ho diu la ciència sociolingüística. La frivolitat política retrata ben retratats els (i les) ignorants quan, volent mostrar-se favorables de “sumar”, no fan altra cosa que “restar” possibilitats de pervivència a la llengua catalana.
