S’ha dit molt que els dos perills interns que assetgen (des dins de casa) l’independentisme són d’una banda els tics autonomistes dels defensors de la tercera via inexistent (que van rondinant i maniobrant per tal d’aturar l’avanç cap a la independència) i també les manipulacions dels lerrouxistes (que intenten dividir la mobilització popular posant al mateix sac les institucions espanyoles i les catalanes).
L’espectacle de cremar una bandera catalana juntament amb l’espanyola a la Festa Major Alternativa de Manresa la setmana passada, està fora de lloc i és un compendi de l’estupidesa. En un moment en què el moviment es prepara per a la confrontació definitiva que haurà d’acabar arraconant els indecisos i decantant el moviment cap a posicions rupturistes.
Els moviments populars no es construeixen des de la confusió i el rebuig dels símbols nacionals i populars. En tot cas, des de la lluita constant arrelada al sí del conjunt del poble treballador i de les classes populars catalanes. Una lluita compromesa i en moltes ocasions anònima que ha dut a companys i companyes a l'empresonament amb llargues condemnes i fins i tot, a alguns a la mort per arribar a on estem, tot i que encara ens queda un llarg camí fins assolir la independència total de la nació.
