“A Arenys de Munt hem recuperat una forma molt particular de fer política, la de donar veu als ciutadans”. Així s’expressava Josep Manel Ximenis, portaveu del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), abans de donar pas als resultats de la primera consulta per la independència que es va dur a terme el 13 de setembre de 2009 en aquella localitat.
Malgrat que el contenciós número 14 de Barcelona anul·lés l'acord del plenari per dur a terme la consulta al·legant que s'havia «extralimitat en les seves competències» i malgrat escrits de fiscalies de l’Estat, les amenaces de l’extrema dreta i el menyspreu del PSC-PSOE, 2.671 persones (el 40.99% del cens) van posar el seu vot en una urna per donar l’opinió sobre la independència de Catalunya.
A Lleida, l’esforç conjunt de desenes de voluntaris treballant colze a colze, mes enllà de sigles i partits, feien possible que el 25 abril del 2010 s’establissin 21 seus electorals malgrat el poc interès, quan no desídia, del govern local que, en boca del Paer en Cap Angel Ros Domingo, diria després de conèixer la participació a la consulta que els lleidatans i lleidatanes “han demostrat seny amb el futur del país” no participant-hi.
Va ser la desobediència de totes i tots, en un esforç col·lectiu sense protagonismes, impulsat per una societat civil cohesionada i activa la que va desbordar els partits i la que va dur a desenes de municipis a organitzar noves consultes. També va ser la desobediència la que va organitzar l’any passat una cadena humana, que va enllaçar la Catalunya Nord amb el País Valencià.
De ben segur, aquesta diada serà un pas més, potser un dels darrers, cap a l’emancipació nacional. Cal omplir els carrers arreu, participar massivament a la V organitzada per l’ANC a Barcelona, per fer evident que no farem un pas enrere, que serem novament les catalanes i els catalans els qui apostarem, un cop més, per un referèndum que es irrenunciable. I ho farem, si s’escau, com ho hem fet fins ara, desobeint unes lleis injustes que restringeixen, cada cop més, la participació en la vida política a un vot cada 4 anys.
Farem la consulta per a decidir el nostre futur com a poble col·lectivament, amb la mirada posada en el conjunt dels Països Catalans, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, perquè finalment, l’exercici d’aquesta desobediència es també exercici d’empoderamemnt popular. Una acció necessària per fer un país lliure, però també per continuar caminant cap a un país socialment just.
