No fa massa anys en una Lleida on encara no havia esclatat internet, dos o tres diaris es repartien el monopoli de la informació local, que es complementava amb d’altra premsa escrita a nivell nacional i estatal. Els mitjans de comunicació mes crítics tot just treien el cap en forma de revistes o alguna ràdio circumscrites majoritàriament a l’àrea metropolitana i amb un biaix, malauradament, barcelonocèntric.
Sortosament, una creixent politització de la ciutadania i l’esclat d’internet ha multiplicat les opcions de poder rebre una informació que sovint resta amagada per les línies editorials dels principals grups de comunicació.
Aquest estiu, dos nous projectes vindran a engrossir una xarxa cada cop més densa i tupida de mitjans de comunicació que, en premsa escrita o en la xarxa, tracten les notícies des d’una visió d’esquerres, que treuen del silenci mediàtic determinades informacions molestes per segons qui i que mostren també alternatives reals, existents i plausibles. Mitjans crítics, cooperatius i lliures.
El primer d’aquests projectes és l’anomenat “Crític” que és descriu en la web del micromecenatge com a un mitjà digital especialitzat en investigació, periodisme reposat i anàlisi crítica, un mitjà que preveu cada setmana un reportatge en profunditat sobre un tema d'actualitat política, econòmica i social i que, en les seves col·laboradores i col·laboradors d’opinió i anàlisi i en els socis col·laboradors, en reflecteix un espectre volgudament ampli de l’esquerra nacional.
Aquesta proposta se suma a la de Ràdio Terra, també amb un altre projecte de micromecenatge, que vol esdevenir un projecte de ràdio popular dins del marc dels Països Catalans, autogestionada i que aposta, de manera clara i decidida, per la transformació social.
Aquests dos nous mitjans, sumats a d’altres ja consolidats i potents, com la Directa, els portals Llibertat.cat o la Espai Fàbrica i moltíssims més a nivell dels PPCC lcomarcal o local, afegeixen més gruix al ferment necessari per a una visió crítica de la societat, imprescindible per avançar cap una transformació social.
De ben segur que caldrà crear sinèrgies entre els existents i els que vindran, que són complementaris i necessaris entre sí. Com deia Barnils, referint-se a la premsa barcelonina l’any 1986, “Potser ella mateixa, nova oceanografia del tedi, tan poc periodística, tan poc informada, tan poc política, tan poc social i no gens cívica, que no pot materialment parlar de cap d'aquests aspectes, essència de qualsevol publicació periodística.” Que es preparin perquè la xarxa ja és densa i fluida.
