Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El poble, motor de canvi
18/02/2014 Pau Juvillà

Per Pau Juvillà Ballester, membre de la CGT i de la CUP de Lleida

El Josep Manel Busqueta cloïa el seu torn de rèplica a l’Audiència Pública sobre la privatització dels serveis públics celebrada a Lleida tot dient que: “Mireu, la veritat és que aquesta audiència ha sigut edificant. Ha sigut un fet que ens hem de felicitar al contemplar, el ser conscients que existeix aquesta ciutadania, que existeix aquest conjunt d’entitats actives que vetllen i vetllaran pel que representa la defensa i la lluita d’un model públic, controlat públicament dels serveis i els drets fonamentals que tenim la ciutadania”, en poques paraules descrivia el treball i la lluita de diferents col·lectius, organitzacions i entitats que d'una forma totalment horitzontal i col·lectiva han dut a la celebració d’aquesta Audiència.

Fruit d'aquest treball en xarxa naixia, el passat 5 de febrer, l’Assemblea en Defensa dels Serveis Públics de Lleida, un exemple local més d'aquella unitat popular que un dia la CUP vàrem definir com “ una agrupació de moviments populars i organitzacions polítiques de diferents sectors de les classes populars anticapitalistes amb un programa clar de reivindicacions concretes.” Que s’emmiralla, entre d’altres en la Unitat Popular d’Allende o en les lluites populars d’arreu.

 Aquesta Assemblea és el fruit de dos anys de treball de l'esquerra independentista amb tot tipus de col·lectius i organitzacions de la ciutat que ha passat des de l'acció de carrer que ens és més pròpia, fins a la proclamació pública de dos manifestos en defensa dels serveis públics i per la municipalització, el suport a les mobilitzacions del personal de les concessions privades durant els reiterats i encara vigents conflictes laborals, la recollida col·lectiva de signatures per impulsar una Audiència Pública sobre les privatitzacions -quintuplicant el nombre de signatures exigible pel Reglament de Participació- així com de denúncia de les concretes portes giratòries que han funcionat entre la classe política local i aquest teixit empresarial fins arribar a la celebració d'un acte d'Audiència presidit per l'alcalde Ros que, gràcies al treball de llarg abast de tantes persones i col·lectius colze a colze, va esdevenir una autèntica esmena a la totalitat al seu model capitalista i profundament injust que, mai abans, el consistori havia hagut d'escoltar de boca de tantes veus i tant plurals. 

Tenim clar que l’Audiència no és un fi, ara la següent estació és la consulta popular per la remunicipalització i per això l'Assemblea en defensa dels serveis públics, en defecte d'una convocatòria institucional de la consulta, (encara inèdita a la nostra ciutat ja que cap equip de govern no ha apostat mai per consultar la ciutadania més enllà de cada 4 anys a les urnes)  ja hem traçat el nostre camí cap a una organització popular de la consulta sobre el servei d’abastament d’aigua per decidir si ha de seguir en mans privades o si, per el contrari, cal que retorni a la ciutadania.

 És aquest el nostre procés d'empoderament ciutadà  i és aquí, al carrer, on hem de seguir definint el nostre espai polític que implica una manera de fer horitzontal i popular. Doncs més enllà de conceptes teòrics i marcs ideològics, la unitat popular per la que treballem la CUP i el conjunt de l’esquerra independentista és la que fem dia a dia, treballant en xarxa amb les diferents marees, entitats i organitzacions que, des de la base defensen l’escola pública de qualitat i en català, que es manifesten contra les privatitzacions o contra l’especulació, defensen dels serveis públics, per l’alliberament nacional o en tantes lluites que porten, en si mateixes, la llavor d’un canvi de model i de la transformació social.

Una tasca que, des de la diversitat, l’autonomia i la independència de les organitzacions que hi conflueixen, ha de ser permeable i generosa i ha d’enterrar, necessàriament, velles formes de fer política que basaven tot el seu treball en la lluita institucional oblidant que el carrer és la garantia per no esdevenir una baula més d’un model econòmic i social que es vol transformar.

Cal una unitat des de la diversitat, un front comú que no ha d’esdevenir el tot homogeni convertit, finalment en una fusió de sigles sinó la suma de parts diferents i autònomes que conflueixen en un projecte polític concret i transformador (revolucionari sense que soni a dogma) i que posi, finalment, el poble, com a motor de canvi ja que com deia Seguí “tots aquells qui no creguin en el poble fracassaran, perquè només és el poble qui fa factible les grans transformacions.”

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid