L’Institut Universitari d'Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria de la Universitat de València (IUDESCOOP), ha impulsat el Manifest en favor de la continuïtat de les cooperatives de crèdit i caixes Rurals del País Valencià(1). Compta amb un gran nombre d’adhesions individuals i d’institucions com ajuntaments, partits polítics, sindicats, associacions i diverses cooperatives valencianes.
Fem constar, primer, el nostre suport a les reivindicacions del document, que es resumeixen al seu punt 5é: “L’economia valenciana necessita una banca pròpia i socialment responsable que desenvolupe la seua activitat financera en els àmbits local i comarcal amb un model de gestió de proximitat i democràtic, i els poder públics han de garantir aquest tipus de banca”.
Aquest model, però, és antagònic amb la banca de l’especulació, la bombolla, la maquinària de requalificació i destrucció del nostre patrimoni agrari i natural, la corrupció política, la desindustrialització o l’enriquiment delictiu de persones directives, tot plegat al centre de l’estafa que anomenen crisi. És antagònic amb els rescats bancaris, amb els desnonaments, amb les pràctiques d’usura que fomentaren l’endeutament un dia i tancaren l’aixeta del crèdit a l’altre.
De tot plegat, moltes caixes rurals valencianes no han estat exemptes, ni molt menys. Aquesta veritat resta desapareguda del document, que no inclou cap anàlisi crítica de la participació de les caixes rurals en la fira de la rajola i la bombolla que ens ha esclatat als nassos.
El document diu que les cooperatives de crèdit han estat “entitats financeres arrelades al territori, la seua activitat bancària està dirigida al finançament de l’economia real i productiva, en particular a les empreses locals i l’emprenedoria, i una part dels seues beneficis econòmics es reverteixen a la societat a través del patrocini d’activitats socials, culturals i artístiques de la comunitat local. Són, per tant, una banca socialment responsable, necessària per a la recuperació del teixit productiu i per al manteniment dels principals sectors econòmics valencians, especialment de treball associat i de consum per al desenvolupament del cooperativisme agrari”.
Això és el que haurien d’haver estat, no el que han estat. Ha passat el mateix amb les caixes d’estalvi, les joguines del PP valencià per abocar crèdit al forat que deixa l’espoli fiscal, per balafiar en projectes faraònics, grans esdeveniments i corrupció. Si no hagueren desaparegut engolides per altres bancs, també es podria fer un manifest en la seua defensa que les mostrara com a referents conceptuals i models de gestió a preservar. En la pràctica no tenien res a veure al que havien de ser, com ha passat amb les cooperatives de crèdit, però el seu cas no es pot obviar, dissimular o edulcorar.
Els casos de desnonaments impulsats per les caixes rurals tenen les mateixes característiques que els vinculats a altres entitats: taxacions revisades a la baixa, “negociacions” a l’ombra de del procediment judicial per a fer la gent fora dels habitatges, subhasters que es fan amb ells a preu de ganga, gent sense sostre i amb lloses en forma de deutes pendents amb molts zeros.
Altres resultats paral·lels es poden observar amb el tancament de moltes oficines de Ruralcaixa i la fusió amb Cajamar, impulsada per la Caja Rural d’Almeria i que el document presenta com una entitat valenciana de tota la vida. Es pot endevinar una absorció més dissimulada però molt semblant a les que han esborrat del mapa la CAM, Bancaixa o el Banc de València, sense que el Sabadell, Bankia o la Caixa passen a ser “entitats valencianes”. Es poden témer unes causes semblants que ens estan ocultant.
Certament, les cooperatives són ara, pràcticament, l’única opció per revertir la situació cap a una banca socialment responsable, de proximitat i democràtica, com diu el manifest. S’ha d’insistir, però, que cal una profunda reversió.
(1) http://www.manifiestocajasruralesvalencianas.org
*Aquest article està elaborat conjuntament per Maria Isona i Jesús Frare, integrants de la Plataforma pel Dret a Decidir.
