És més que evident que aquesta definició està lluny de la realitat del nostre sistema educatiu, on l'atenció a la diversitat i la igualtat d'oportunitats tenen serioses mancances. Moltes actuacions que s'han fet en nom de l'atenció a la diversitat, han contribuït a accentuar les desigualtats.
Ramon Flecha sociòleg i creador de les comunitats d'aprenentatge, porta anys advertint dels problemes de la segregació:
"La causa del fracàs escolar no és la presència d'immigrants, sinó l'absència d'actuacions d'èxit" ,"La redistribució de l'alumnat immigrant genera fracàs, malbaratament de recursos i vot xenòfob, posar a una comunitat ètnica, al costat d'un problema social, com el fracàs escolar, és crear racisme ", i en la mateixa linia parla de l'alumnat amb discapacitat, o amb necessitats educatives especials, assenyalant que la solució és una escola cooperativa i dʼoportunitats per a tothom,enfront de la competitivitat i la discriminació.
Als Països Catalans, els governs Fabra, Bauzá i Mas, són obertament contraris a tots aquests plantejaments, i no perden oportunitat perdemostrar-ho,amb constants atacs a l'ensenyament públic, impagaments de beques de llibres de text, augment de taxes universitàries i enduriment de les condicions per accedir a les beques, amb la clara intenció d'expulsar a milers de joves de la universitat...mentre recomanen que marxen a servir cafès a Londres!!. L'administració deu gran part de les beques de menjador, i Mas i la consellera Català s'omplen la boca negant que els infants dels Països Catalans passen gana, quina falta de sensibilitat i de vergonya!!!! clar que saben que passen gana,clar que saben que la majoria de les famílies no podrà fer front al rebut dels llibres al setembre, clar que saben que abandonen a la seva sort milers de nenes i nens amb discapacitat, però els dóna igual !!
En una conversa recent amb un psicoleg que treballa a la inclusiva i les comunitats d'aprenentatge, em deia "la classe dirigent és tan reticent a aquests canvis, perquè donar oportunitats per a tots i educació de qualitat, implica formar una societat crítica,la seva oposició a aquests models és una qüestió ideològica, aquesta societat no els convé... "
Febrer de 1917, Gramsci va escriure:
"El progrés no consisteix en altra cosa que en la participació d'un nombre cada vegada més gran d'individus en un bé. L'egoisme és el col·lectivisme de les ganes i de les necessitats d'un individu: el col·lectivisme és l'egoisme de tots els proletaris del món. els proletaris no són veritables altruistes en el significat que els humanitaris curts de gambals li han donat a aquesta paraula. Però l'egoisme del proletariat es veu ennoblit per la consciència que posseeix, de nopoder-losatisfer totalment sense que l'hagen satisfet, al mateix temps, tots els altres individus de la seva mateixa classe. I per això l'egoisme proletari crea immediatament la solidaritat de classe "
I com que sense educació no tenim futur, quan comence el nou curs,hem de ser més egoistes que mai, ens hem de comprometre amb l'educació, amb les nostres escoles, combatent les retallades, peròimplicant-nosi impulsant el canvi cap a una educació de qualitat, inclusiva, col·lectivista...perquè la volem de totes i per a totes....i a més en Català! Senyores i senyors ...... solidaritat de classe!!
