Que el País Valencià i la resta dels PPCC, viuen una situació dramàtica ho sabem ben bé sobretot les dones, que som qui més està patint, baix d’aquest sistema capitalista i patriarcal.
A les dones se’ns ha expulsat del mercat laboral, quan no hi ha feina, la dona ha de ser la primera a tornar a la llar, i quan de tant en tant surt una “oportunitat” hem de suportar humiliacions en forma de pregunta: estas casada o vius en parella?, tens fills o perspectives de tindre’n?, tens disponibilitat total?, fa pocs mesos, la meua negativa a estar “disponible” a canvis d’horari de hui per a demà, a estar “disponible” a fer hores extra, que no es cobren sinó que es tornen en hores lliures i no precisament quan a tu et convé, em va fer perdre una d’eixes “oportunitats” meravelloses.
A les dones se’ns vol imposar la maternitat, reformant la llei de l’avortament, en nom de la dignitat i la vida, com diuen des de la caverna. I jo pregunte a aquesta corda de feixistes i masclistes, on són les escoles bressol municipals?, on són les ajudes per a transport, menjador o llibres de text?,on són les ajudes a la diversitat?, on són els programes d’atenció a les necessitats educatives especials?, on són les beques per a la universitat?
I continue, on és eixe mercat laboral digne per a quan les nostres filles acaben, eixa formació acabada a base de sacrificis?
De veritat espereu que ens conformem amb l’escenari que vosaltres dibuixeu per a les nostres filles? Un escenari on estudien en condicions precàries, on voleu acabar amb l’ensenyament en Català, on les expulseu de la universitat, on no les deixeu triar a qui estimar, on calleu quan el feixisme les persegueix, on la policia les reprimeix i maltracta quan surten al carrer per exigir els seus drets, on les voleu convertir en la massa alienada a qui explotar, perquè les vostres goles mai en tenen prou.
Vosaltres no sou pro-vida, sou pro-misèria i pro-explotació!!! i eixes tres condicions que vosaltres ens poseu com un estigma, nosaltres les enarborem orgulloses com tres banderes, som dones, catalanes i treballadores, i som tres vegades rebels, i serem mil vegades rebels contra el destí que ens voleu imposar!!!
El nostre cos és nostre, parir és un dret no una imposició i quan decidim ser mares exigim poder criar en condicions dignes.
Per tot això el 9 d’Octubre eixiré al carrer rebel i il·lusionada, eixiré a demanar la independència per canviar-ho tot. Amb el Fuster,amb el Guillem, amb el record de la cadena a Vinaròs, i amb els docents de les illes al cor. Eixiré a demanar Independència, socialisme i feminisme per al meu poble, que pateix explotació nacional, cultural i de classe.
I tinc moltes esperances en la gent independentista, en el poder popular, tinc molta fe en l’Esquerra Independentista i en la Unitat Popular que han de ser el puny que execute la voluntat del poble, el nostre poble que està cansat de patir i que vol transformar el seu present en un futur per a totes.
“Sí, jo crec que el País Valencià serà d’esquerres o no serà. Però no ho dic per cap apriorisme sectari: és una pura evidència” Joan Fuster.
