Fa cent anys l’Ajuntament de Barcelona, per tal de millorar la salut dels infants de la ciutat, va prendre la feliç iniciativa de crear les escoles del bosc i les colònies i banys de mar, seguint l’exemple de les Open Air Schools. Més endavant, entrarien en funcionament l’Escola del Mar a la Barceloneta i l’Escola del Parc del Guinardó. En aquestes escoles confluien dos moviments aleshores en boga: l’higienisme -que tenia cura de la salut i l’educació física- i la pedagogia activa de l’Escola nova, que atenia la seva salut cultural, intel·lectual i social, amb teories i pràctiques que s’enfrontaven radicalment als postulats pedagògics tradicionals de la vella escola, on la veu i les decisions del mestre hegemonitzen el procés educatiu i els mètodes d’ensenyament es basen en la memorització i la repetició, dins d’un edifici tancat i asfixiant semblant al d’una caserna.
Una de les impulsores de la pedagogia moderna, Rosa Sensat, va participar en aquest impuls pedagògic, aportant els seus coneixments pedagògics adquirits a les escoles més innovadores de Bèlgica, Suïssa i Alemanya i de les experiències educatives més influents aleshores, com és el cas de Claparède a l’Institut J.-Jacques Rousseau a Ginebra o de Decroly a l’escola de l’Ermitage.
L'article explica com en aquesta moderna i pionera institució es van plasmar bona part dels principis de l’Escola Nova. Un objectiu que s'aconseguí mitjançant una educació integral que conreà i va fer crèixer tots els aspectes de la personalitat de l’infant: sensorials, cognitius, emocionals, socials, físics, artístics, manuals, morals i espirituals, en plena natura, "on l’infant, segons Rousseau, és al medi genuí que estimula el seu autodesenvolupament i, segons Rosa Sensat, és el medi del qual l’home no s’hauria d’haver allunyat mai. Però aquesta mitificació de la natura queda equilibrada per l’educació social i per l’estudi i la imersió dins l’entorn urbà."
