Obrí l'acte Rosa Maria Codines en què presentà els interlocutors i tot seguit biografià un dels components de Bandera Negra i del Grup dels Set, nucli executor de l'acció a Garraf, Deogràcies Civit.
El pes de l'acte recaigué en l'historiador Tomàs Callau, qui esbossà la trajectòria de Joan Crexell i comentà el procés de revisió de l'obra ara publicada. Tot seguit exposà el context polític en què es produí el propòsit d'acció, a finals del mes de maig de 1925, contra el monarca espanyol Alfonso XIII a càrrec de l'escamot "Bandera Negra". Aprofundí en la procedència de l'oganització politicomilitar, vinculada a Estat Català; traçà el perfil del partit Estat Català dins el sistema de partits nacionalistes de l'època; explicà la biografia dels components del Grup d'acció contra el Borbón i les conseqüències repressives del procés judicial vers els militants executors. L'explicació fou acompanyada d'unes imatges que recollien el quadre de partits nacionalistes dels anys vint i les organitzacions "subterrànies" a l'entorn d'Estat Català i d'Acció Catalana, i d'altres grups sense lligams aparents amb les dues organitzacions.
Tot seguit parlà Xavier Ferré qui va esbossar una relació entre passat i present pel que feia a l'episodi històric tractat al llibre. Establí unes baules de continuïtat entre 1925 i 2025 a través de l'evolució del moviment independentista. Remarcà l'ús desnacionalitzador dels referents històrics per part del poder "autonòmic" vigent, personalitzat per Salvador Illa (la valoració que féu de Francesc Macià el passat 25 de desembre de 2024). D'altra banda, Josep Andreu honorà els patriotes d'Estat Català i els activistes de Garraf, i assabentà del projecte d'estudi de la història d'Estat Català a Reus.
Clogué l'acte la projecció d'imatges al·lusives als presos polítics de l´acció de Garraf i de documentació reproduïda al llibre de Crexell, com el llistat de detencions arran del Complot. Les quaranta-una persones assistents seguiren amb profit les exposicions dels participants.