Entre 1977 i 1982, Blanca Serra va ser detinguda 4 vegades per la seva activitat política. Va patir pallisses, vexacions i humiliacions sexuals a la comissaria de Via Laietana i a la Direcció General de Seguretat de Madrid. Ho ha explicat públicament des de fa dècades, però ara ho fa en clau judicial, acollint-se a la nova Llei de Memòria Democràtica que permet investigar ara investigar-los. Aquesta declaració obre la porta, per fi, a una causa formal contra la impunitat.
La denúncia no només és personal. Serra actua també en nom d'altres represaliades: la seva germana Eva Serra, històrica militant i ja traspassada, Maite Carrasco que també ens ha deixat, Maria Teresa Lecha, Castellanos i altres companys de lluita i també víctimes de tortures. Amb el suport d'Irídia i Òmnium Cultural, han presentat una querella que vol posar fi al pacte de silenci i oblit que ha regit la Transició espanyola.
Aquest acte és també un gest polític de primer ordre. Blanca Serra torna a exercir el seu compromís vital: lluitar contra la injustícia, donar veu a qui no la té i mantenir viva la memòria de l'independentisme combatiu. Si l’Estat espanyol vol ser considerat una democràcia madura, haurà de respondre no amb més silencis, sinó amb veritat, justícia i reparació.
Avui, a través del testimoni de Blanca Serra, és la mateixa Transició qui seu al banc dels acusats.
