Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Control social
Un barroer cas d'espionatge a la Kasa de la Muntanya

El digital de La Directa ha informat avui d'un nou cas d'espionatge polític, en aquest cas a la Kasa de la Muntanya (barri de la Salut, districte de Gràcia, a Barcelona).

09/10/2013 Drets i Llibertats

Les persones que resideixen i organitzen aquest centre social i habitatge ocupat han denunciat aquest matí a través del seu compte de twitter @KasaDlaMuntanya un la col·locació d'un dispositiu de control policial que espia i enregistra les comunicacions de les persones que accedeixen a aquest espai. El dispositiu, camuflat en una xemeneia, fa mesos va ser col·locat amb aquesta intenció.

En diverses imatges difoses al Twitter es pot comprovar una xemeneia de sortida de fums en un edifici contigu a la kasa de la Muntanya. El dispositiu, descrit per La Directa "d'alta tecnologia", observava la casa durant les vint-i-quatre hores del dia.

Per denunciar aquest greu cas d'espinatge polític aquest vespre s'ha realitzat un acte a la plaça de la Vila de Gràcia, per donar a conèixer la denúncia d'aquesta vulneració, del qual no ha transcendit si es tracta d'un dispositiu policíac amb manament judicial o bé un barroer cas de control per part dels serveis secrets o d'alguna empresa de seguretat.

Kasa de la Muntanya, de caserna a habitatges i centre social

La Kasa de la Muntanya, situada al Districte de Gràcia de Barcelona, va ser ocupada el dia 11 de novembre de 1989 per un grup de joves que concebien l'okupació com "una altra forma de viure i de lluitar políticament i socialment." Des de principis com ara l'autogestió, l'antimilitarisme o l'antifeixisme, entre uns altres, va començar un projecte que durant aquests 24 anys que ha fet de la Kasa de la Muntanya un espai social i de treball per a molta gent i col·lectius tant a Catalunya com de la resta d'Europa.

L'edifici situat a la vora del Parc Güell (i catalogat com patrimoni històric), va ser construït per encàrrec de la família Güell l'any 1909 i va ser destinat a caserna de la Guàrdia Civil, que va deixar d'utilitzar-la l'any 1983, després d'alguns atacs i donada la seva vulnerabilitat.

A partir de mitjans dels anys vuitanta, mitjançant un mecanisme burocràtic i sota signatura de Julia García Valdecasas, per aquell temps delegada d'Hisenda a Barcelona, la casa va passar a les mans del Ministeri d'Hisenda convertint-se'n al.legalment en el propietària.

Valora
Rànquings
  1. Les biblioteques de Barcelona convoquen vaga indefinida per denunciar precarietat i manca de reconeixement
  2. Acció antimonàrquica contra la presència militar a l’Expojove de Girona
  3. Tortosa acull el 23 d’abril una mobilització conjunta per la llengua amb el Correllengua Agermanat i Sant Jordi
  4. Commemoracions de l'assassinat dels germans Badia
  5. El baix relleu del Tibidabo que recorda la proclamació de la República Catalana torna a reivindicar-se com a símbol de memòria
  6. "El català no és una opció, és la nostra manera de ser al món"
  7. La tercera jornada del Correllengua Agermanat culmina a Lleida i Barcelona en un doble clam per la llengua
  8. 25 d'abril de 1707: 319 anys de resistència
  9. Un llampegueig de la història de les germanes Serra
  10. València omple els carrers pel 25 d’Abril contra les agressions a la llengua i al país
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid