Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.

Portada Drets i Llibertats

Vintè aniversari de l'ocupació de la "Kasa de Muntanya" del barri de Gràcia

Amb un sopar d’aniversari i sense cartells de convocatòria, els actuals inquilins de la Kasa de la Muntanya han volgut commemorar els 20 anys d’okupació sense massa soroll a l’espera que arribi el bon temps. “Volem fer un dia sencer de celebracions amb exposicions, xerrades i un concert, però no a la casa sinó en un espai més gran”, apunta la Júlia, una de les fundadores de la Kasa de la Muntanya i membre actual de l’assemblea que agrupa una vintena de residents i altres passavolants amb veu i vot, segons informa l'Independent de Gràcia

Era l’11 de novembre de 1989 quan un grup de set esquàters, com abans es feien anomenar, van entrar en una antiga caserna de la Guàrdia Civil abandonada al barri de la Salut, propietat aleshores del ministeri de l’Interior. Vint anys després d’aquell fet, la Kasa de la Muntanya ha celebrat en família aquesta setmana dues dècades d’okupació amb l’objectiu de fer entre març i abril una festa popular en un gran espai fora de la casa.

14/11/2009 21:55 Drets i Llibertats

Portada 319

A la Kasa de la Muntanya, un espai de 1.000 metres quadrats dividit en diferents plantes, no hi caben més de 300 persones. Però la realitat actual, amb una dinàmica que inclou un sopador popular obert al públic, un gimnàs d’ús col·lectiu, un taller de serigrafia i dues assemblees de col·lectius antirepressius, és molt diferent de la que es van trobar els primers okupes que hi van entrar fa 20 anys. “Va ser un dia molt tranquil; només una persona de nosaltres havia vist la casa. Estava molt abandonada i al principi només ens vam poder instal·lar a la part de baix en una habitació”, recorda la Júlia. No havien passat 24 hores aquell 11 de novembre de 1989 quan es va produir la primera visita policial. “Ens van dir que allà no hi podíem estar però no ens van poder fer fora; en un mes érem 30 persones”, afegeix

Comparteix