Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
Indignació per la decisió de dedicar una avinguda a Samaranch

La intenció de l'Ajuntament de Barcelona d'incloure al nomenclàtor una Avinguda Samaranch ha indignat molts sectors de la societat

31/08/2013 Política
Indignació per la proposta de de dedicar una avinguda a Samaranch Indignació per la proposta de de dedicar una avinguda a Samaranch

A aquest rebuig a la figura de Samaranch s'hi afegeix el fet que dedicar-li un avinguda a Montjuïc es considera un menypreu per a la figura de Lluís Companys, ja que el nom del dirigent falangista se situaria al costat de l'estadi dedicat al president màrtir. Recordem que el nom del falangista i responsable del Comitè Internacional Olímpic (COI) ja es va fer servir per al Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona.

La decisió de dedicar una avinguda a Samaranch prové d'una petició del grup municipal del Partit Popular (PP) realitzada a finals del 2012.

A les xarxes socials, especialment, la notícia ha estat seguida de crítiques i indignació, especialment adreçades a la responsabilitat del govern municipal de CiU. L'etiqueta #NoAvingudaSamaranch ha recollit tota mena de comentaris en contra d'aquesta decisió.

PSC i CiU amb Samaranch

L'abril del 2010 l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu va demanar públicament als responsables de la Fundació Barcelona Olímpica que acordessin concedir el nom de Juan Antonio Samaranch al Museu de l'Olimpisme i de l'Esport de la Ciutat de Barcelona. Dies abans, tant el PP com Ciutadans van  reclamar que l'Estadi Olímpic Lluís Companys canviés el nom pel de l'exfalangista i expresident del COI. Durant aquells dies Hereu va fer grans elogis de Samaranch com a impulsor els JJOO del 1992, destacant que "sense la seva contribució seria molt difícil entendre la Barcelona d'avui".

Feixista i impulsor dels Jocs Olímpics

Nascut el 17 de juliol del 1920 en el si d'una família d'industrials tèxtils, Joan Antoni Samaranch, marquès de Samaranch, es va afiliar de ben jove a la Falange Española y de las JONS, i va tenir una trajectòria política durant la dictadura franquista. El 1964 va ser procurador a les Corts del règim franquista, i hi va ser present durant tres legislatures, fins al 1977.

L'any 1955 va entrar a l'Ajuntament de Barcelona com a regidor d'Esports fins el 1962 i uns cinc anys després, el 1967, va prendre possessió com a delegat nacional d'Esports.

Fou també seleccionador estatal d'hoquei sobre patins i posteriorment president de la federació espanyola d'aquest esport. També va ser president del comitè olímpic estatal, del 1967 al 1970 i de la diputació de Barcelona de 1973 al 1977. 

Membre del Comitè Olímpic Internacional des del 1966, en fou vicepresident el 1974-78 i president del 1980 al 2001. Durant el seu mandat presidencial al COI, Barcelona fou nomenada (1986) ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics del 1992.

L'any 1973, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona i quatre anys després ambaixador de la Unió Soviètica. Va ser ambaixador fins l'any 1980 i president de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona entre el 1987 i el 1999, any en què fou designat president honorífic de l'entitat. El 1993 rebé la medalla d'or de la ciutat de Barcelona.

La seva carrera a la direcció del Comitè Olímpic Internacional va començar el 1980, del qual va ser president fins el 2001, després dels Jocs Olímpics de Sydney, quan va ser substituït pel belga Jacques Rogge. Durant l'equador del seu mandat, Barcelona va acollir els seus primers Jocs Olímpics de la història, que van comportar una metamorfosi de dalt a baix de la ciutat de Barcelona. En aquest període va estar implicat en suborns a directius del Comitè Olímpic Internacional per afavorir determinades candidatures per a la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu i d'hivern, especialment en els jocs de Salt Lake City, l'any 2002.

Durant els últims anys, Samaranch ha ocupat la presidència d'honor del Comitè Olímpic Internacional i ha assessorat les candidatures olímpiques de Madrid per als Jocs del 2012 i el 2016, tot i que finalment la capital espanyola va quedar fora de la cursa.

 L'any 2009 la plataforma Democràcia i Dignitat a l'Esport va posar en marxa una campanya internacional per forçar la dimissió del president honorífic del COI, 'en defensa dels valors democràtics i fraternals de l'esport mundial'. La campanya va venir motivada per una fotografia en què Samaranch apareixia fent la salutació feixista durant el 38è aniversari del cop militar. La campanya, que lamentava que Samaranch mai s'hagués retractat del seu passat, va aconseguir fins a un miler d'adhesions personals i d'entitats.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid