A mi que els feixistes declarats assetgin Garzón no em fa cap gràcia. Tampoc no me'n fa haver d'homenatjar un superjutge mediàtic que ha lluït impunitat il·limitada, almenys fins ara. La Falange també va boicotejar la consulta independentista d'Arenys de Munt, i ja es va veure el suport entusiasta que els arenyencs van rebre d'aquest progressisme transversal. Zero suport. El govern espanyol fins i tot va enviar a Arenys de Munt un advocat per aturar la consulta que, curiosament, va resultar ser de la Falange. O sigui, que la Falange és coartada per defensar Garzón, però no per legitimar indirectament consultes sobiranistes, no fos cas que la democràcia passés de representativa a deliberativa i, pitjor encara, que ho fes per la qüestió nacional.
Ahir va morir Juan Antonio Samaranch. Quants dels que dimarts defensaven la memòria històrica seran els primers que avui obviaran el passat feixista del president d'honor del Comitè Olímpic Internacional? No volen passar comptes amb el franquisme? Doncs avui tenen una bona oportunitat de demostrar la seva coherència, respectuosament. Samaranch va treballar durant anys al servei del règim feixista del dictador Franco. Diuen que va fer possibles els Jocs de Barcelona. Ja saben, la gimnàstica del poder. Uns Jocs que van tenir víctimes col·laterals, però com que eren independentistes, rai.
