Com cada any, aquest migdia ha sortit la Flama del Castellet (Perpinyà) i a hores d'ara puja al cim del Canigó. Al punt de mitjanit es procedirà a la ceremònia de regeneració. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents d'arreu de la nació, s’hi hauran pujat el diumenge abans (veure també Festes.org). Amb la flama d’aquesta foguera s’encendran les d'arreu de la nació. Un llantió la recollirà i la tornarà de nou al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny.
Aquesta presó, simbol d'odi i de sofriment esdevindrà mitjançant la flama del Canigó un llar d'amor. El Castellet, aquesta antiga fortalesa es transformà gràcies a Josep Deloncle en el Museu d'Art i de Tradicions Populars, batejat amb el nom de "La Casa Pairal" "
Es en aquestat llar on es conserva tot l'any, "la flama del Canigó, tota plena d'amor, de pau i de fraternitat" deia Josep Deloncle.
Missatges de la Flama del Canigó 2013El missatge d'enguany del portadors de la Flama de Catalunya Nord denuncia els intents constants de genocidi identitari. "Al no poder fer desaparèixer la nostra llengua, no paren d’intentar amagar-ne el nom: ara a Aragó s’ha de dir LAPAO, i a França llengua regional, de segona classe, sense cap estatus oficial. Al no poder tampoc esborrar el nostre país del mapa, en manipulen el nom. Imposen la denominació “Sud de France” per amagar que som el Nord de Catalunya, imposen Comunitat Valenciana en lloc de País Valencià. Redueixen Catalunya a quatre províncies espanyoles"
El missatge puntualitza que "som 13 milions i hem de garantir la nostra supervivència". A més exigeix el respecte del dret, reconegut per l’ONU el 1945, "de decidir lliurement el nostre futur com totes les nacions del món. A Europa quinze estats s’han proclamat independents des del 1990. Ara ens toca a nosaltres plantar cara".
Finalment, el missatge tot dient que "la Flama del Canigó és voluntat de reunificació i independència. Amb ella expressem el nostre amor a la Terra, la nostra decisió de ser-ne “l’únic senyor”, mestre del seu destí. Amb valentia i sense por il·luminem el recte camí cap al ple domini de l’Estat català".
D'altra banda, el Missatge de la Flama del Canigó 2013 Antoni Pladevall i Font, capellà i historiador, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, remarca que "La Flama ha refet la unitat per sobre de tota barrera o frontera dels Països Catalans" i recorda que 1659, "una desventurada decisió política de l’Estat espanyol va trencar la unitat catalana, fent regal a França d’una part molt estimada del nostre país"
També, fa una denuncia contra tants botiflers que, més o menys camuflats, que "ens volen dividir per fer-nos perdre l’esperit i els sentiments que ens mantenen encara com un gran poble, punt que remarca com "el gran missatge de la Flama".El text d'Antoni Pladevall, recorda el centenari del naixement de Salvador Espriu i el centenari del naixement de Salvador Espriu, tot dient que "un català i un valencià que s’agermanen en el seu amor a les nostres lletres i al seu país, dos poetes i escriptors distingits amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: Espriu el 1972 i Estellés el 1978".
Enllaçats per la llengua
Promou la campanya "Per Sant Joan, la Flama del Canigó i un llaç al balcó". "Rebem la flama que ens arriba des del cim del Canigó, com la festa que enllaça tots els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer. Per això “Enllaçats per la Llengua” ens anima a tothom a fer visibles els llaços i l’alegria de reconèixer-nos i retrobar-nos enmig de la festa. Així com difondre el manifest d’Enllaçats per la Llengua".
Recordar la la campanya "Enfilem-nos als cims" de les nostres muntanyes per plantar-hi les nostres ensenyes (Vegeu la Campanya SOM CIMS! de Som Països Catalans)
Tota la informació sobre les sortides programades dins la campanya "Som Cims", així com els actes en motiu de la Diada Nacional dels Països Catalans els podeu consultar a l'agenda de Llibertat.cat.
Diada Nacional dels Països Catalans
Festa Nacional dels Països CatalansGairebé tres-cents municipis s'han sumat a la crida d´Òmnium Cultural per declarar el 24 de juny, Diada de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans. La campanya s'intensifica aquests dies coincidint amb la proximitat de la festa i de la Flama del Canigó i es fa arribar una moció als Ajuntaments amb l'objectiu que se sumin a la demanda.
El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu.
L'origen de la Flama del CanigóLa Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.
La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.
Un ritus d'unió comunitària
Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.
Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui.
A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals.
Activitats virtuals
Distribueix la flama arreu de la nació. Vilaweb
El desig de Malvarrosa. Vilaweb
