Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Espanyolisme
Agressió verbal i material a una paradeta de l’ANC a l’Hospitalet

Una agressió a una paradeta informativa de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a l'Hospitalet del Llobregat és un primer símptoma de reacció desesperada de l'espanyolisme, que veu com les propostes independentistes s'implanten en territoris fins fa poc adversos a l'alliberament nacional

27/05/2013 Política

Fa pocs dies Nació Digital destacava en una notícia sobre el treball de l'ANC a Nou Barris de Barcelona que l'Assemblea ha analitzat que el missatge independentista està dirigit als "indecisos", que en una futura consulta decantaran el resultat favorable a la independència. En territoris amb implantació poc definida, segons aquesta notícia,  "Els convençuts s'alegren molt de veure'ns i els contraris algun cop arriben fins a l'insult,  però a nosaltres ens interessen sobretot els indecisos, a qui volem explicar que els aportarà la independència en qüestions com l'atur, les retallades o la corrupció”. En territoris com Nou Barris i l'Hospitalet, el Vallès Occ. o el Baix Llobretat, és habitual trobar reaccions violentes o insultants contra la campanya de l'ANC, però fins ara havia estat poc destacable.

L'espanyolisme es treu la màscara i s'expressa

Segons ha informat el bloc de l'ANC de l'Hospitalet del Llobretat, ahir "Un automobilista, home adult d’uns quaranta anys,  s’ha aturat a la calçada de rbla. Marina davant de la paradeta que l’ANC l’Hospitalet havia instal·lat aquesta tarda en aquest punt de la ciutat. Ha sortit del vehicle i amb violència ha començat a arrencar les estelades que guarnien la carpa i a insultar els membres de l’ANC. Quan se l’ha intentat aturar, els tres acompanyants de dintre el mateix vehicle -una dona adulta i una parella més jove-, n’han sortit i s’han sumat als insults i a la violència verbal i gestual del seu company. Els membres de l’ANC que s’estaven a la paradeta s’han vist limitats per contrarestar amb diàleg  tanta violència ambiental, fins al punt que un dels seus membres -un home adult de 65 anys- ha començat a donar símptomes de nerviosisme fruit de la tensió."

La reacció dels vianants ha estat ajudar les persones de la paradeta i aïllar i aturar els agressors. Després de 5 minuts el cotxe dels agressors espanyolistes ha continuat ocupant l’únic carril de circulació i impedint el trànsit, fins que els agressors han decidit marxar, amb insults i amenaces. Poc després hi ha acudit una patrulla de la policia autonòmica i local, que no ha pogut identificar els agressors.

 

Dècades d'impunitat de violència espanyolista

Durant els darrers quinze anys un llarg llistat d'ateneus, casals independentistes, centres socials, seus polítiques o mesquites han estat objecte de la violència espanyolista amb explosius, agressions personals, destrosses o incendis.

A manera d'exemple, els locals d'ERC han patit un continus d'atacs feixistes en els darrers anys, especialment al País Valencià, on la violència "de baixa intensitat" han estat recurrent i impune des dels anys setanta contra qualsevol forma de catalanitat, amb atacs contra llibreries, ateneus, partits polítics com el Compromís, entitats culturals, etc. En el cas del terrorisme espanyolista al País Valencià les dimensions es multipliquen i enllacen directament amb els anys negres de l'anomenada Transició, anys en què l'ultradreta va actuar amb més desinhibició i impunitat (com a exemple, la Llibreria 3 i 4 de València és l'espai que ha patit més atemptats incendiaris o amb explosius de tot l'Estat).

Recentment, durant aquest any, diversos locals del partit republicà com els de Cerdanyola i Sant Just Dervern han patit atemptats espanyolistes. La dècada passada els locals d'ERC també van patir molts atemptats espanyolistes, com l'incendi de la seu d'ERC a Sant Feliu del Llobregat el 22 d'agost de 2000. El 22 de juliol de 2002 la seu de l'Hospitalet del Llobregat també va ser incendiada. A finals d'agost i setembre del 2001, un grup d'ultres va assaltar fins a tres vegades el local d'ERC a Sant Quirze del Vallès, que encara va patir altres atacs posteriorment. En aquestes dates, just el vespre de l'11 de setembre del 2001 un grup d'uns 40 feixistes va destrossar el local "Tio Canya" de les JERC a Barcelona i van agredir algunes persones que es trobaven a l'interior. Aquest atac violent es va portar a terme de forma molt coordinada per un alt nombre d'elements feixistes, que no van ser detinguts.

 

L'espanyolisme violent, de la mà del racisme i l'homofòbia

Aquests atemptats feixistes contra locals o persones també han tingut una motivació homofòbica o moralista catòlica, com és el cas de les pintades a la casa d'una parella lesbiana a Tarragona, que van denunciar l'atac a través de la CUP el 19 de juliol del 2011.

Els atemptats contra mesquites, botigues d'immigrants i persones nouvingudes han estat incomptables durant les darreres dècades, tot i que els mèdia sempre han atribuït aquestes agressions a motivacions purament estètiques i no ideològiques. Però sempre tenien el patró comú de l'espanyolisme com a motivació, vinculat a altres expressions d'intolerància i odi com l'homofòbia, la xenofòbia i l'anticatalanisme.

Un atemptat amb aquestes característiques integristes catòliques es va produir l'abril de l'any passat, quan dues persones van interrompre la funció de l'obra "Gang Bang", que es representa aquells dies a la Sala Tallers del TNC. Dos individus "van saltar a l'escenari del TNC interrompent la funció de Gang Bang cridant 'Viva Cristo rey' i amenaçant els actors." Els atacants van llençar bombes pudoroses a l'interior de la sala, un fet tipificat al codi penal. En aquest sentit, tot i que encara resta per determinar el mòbil ultra de l'acte, el passat 6 de setembre uns desconeguts van  destrossar la Sala Pepe Rubianes del Club Capitol de Barcelona, on havia de representar-se la comèdia Cock.

En les investigacions d'aquests atemptats feixistes, el cas de l'atemptat del teatre el 2011 i de l'atac al "Tio Canya" el 2001 concretament, no va ser detingut cap dels agressors, malgrat que van deixar proves evidents a les imatges de les càmeres de vídeo en el primer cas, i de les situades aleshores a l'Ajuntament de Barcelona en el segons cas.



Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid