Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Nou d'Octubre
El País Valencià s'apunta a la independència

La manifestació del Nou d'Octubre ha estat una de les més multitudinàries dels últims anys, i ha palesat la voluntat del País Valencià d'avançar cap al dret a decidir

10/10/2012 Política

El País Valencià ha celebrat com cada any la Diada nacional, el 9 d'Octubre, enguany marcat per l'agudització de la crisi econòmica, els atacs a la llengua, l'ERO que afecta 1.200 treballadors i treballadores de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) i la gran manifestació independentista de l'11 de Setembre a Barcelona.

Durant els actes oficialistes del matí celebrats dimarts, treballadors de l'ensenyament, de Renfe i d'altres àmbits escridassaren l'alcaldessa de València, Rita Barberà, i el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, i a altres autoritats, pel desballestament de l'estat de benestar provocat per les polítiques del PP.

A la vesprada, com a acte central de la Diada, es va celebrar la tradicional manifestació reivindicativa que va eixir passades les sis de la vesprada des de la plaça Sant Agustí. La marxa estava convocada per la Comissió 9 d'Octubre, plataforma integrada per associacions, sindicats i partits.

Una gran estelada groga va encapçalar la manifestació portada per dues desenes de persones, per donar pas als respectius blocs que formaven la marxa, que es dividiren en tres: el bloc de “Nosaltres els fusterians” iniciativa que suma a ERPV, PSAN, SI i MDT, sota el lema “Contra l'espoliació i l'explotació. Junts per la independència” i que marxava en primer lloc; el bloc de la Coalició Compromís, i el bloc compost per algunes de les organitzacions de l'Esquerra Independentista amb presència al País Valencià: Arran, SEPC, Endavant-OSAN, la COS i Alerta Solidària, que tancaven la manifestació i que portaven per lema “Contra les retallades socials i nacionals: Independència, Socialisme i Feminisme”.

A la manifestació s'hi van sumar altres col·lectius com el de treballadors i treballadores d'RTVV, Escola Valenciana, Ca Revolta, etc. Tot i que els tres blocs van tindre una presència de gent molt nodrida, la suma dels blocs independentistes formats per les formacions polítiques de “Nosaltres els fusterians” i la resta d'organitzacions independentistes que marxaven en l'altre bloc, feia que la presència independentista fora molt majoritària.

La manifestació més multitudinària

La manifestació va comptar amb una presència de gent molt més alta que la d'anys anteriors, i també va estar marcada per l'optimisme i el seu caràcter independentista, amb una massiva presència d'estelades, en contraposició a una testimonial presència de senyeres quadribarrades.

Els crits en favor de la independència també es van fer sentir des dels diferents blocs que componien la marxa, fet que va fer visible el lloc que volen ocupar milers de valencians i valencianes en la construcció dels Països Catalans. Milers de persones participaren en la manifestació juntament amb les que van participar en els actes del Correllengua, que també van tindre lloc arreu del País Valencià i que comptaren amb una alta participació.

El bloc de l'Esquerra Independentista va acabar amb els parlaments d'un militant d'Arran, organització que per primer cop participava en la manifestació, i el portaveu nacional de la COS, Gonçal Bravo, que va llegir el comunicat unitari tot denunciant la situació actual, i fent referència a la necessitat de la lluita popular i l'articulació de la defensa de l'ensenyament en català, la cultura i la unitat dels Països Catalans.

La resta de blocs participants acabaren en el parterre, on va tindre lloc la lectura del manifest per la Comissió del Nou d'Octubre, que va incidir sobre la denúncia a les retallades socials i nacionals, les retallades a l'ensenyament en valencià o les traves que contínuament se li posen a la nostra llengua, així com a l'ERO que es va aprovar per acomiadar 1.200 treballadors i treballadores del grup RTVV.

Finalment, els punys en alt i la interpretació de la Muixeranga van posar fi a una manifestació que va evidenciar la necessitat de treballar pel dret a decidir del País Valencià, sense retallades territorials, per tal d'ocupar un lloc juntament amb la resta dels territoris dels Països Catalans.

Com a cloenda de la Diada, al Teatre Micalet es va celebrar un homenatge a Joan Fuster, coorganitzat per la Plataforma Castelló per la Llengua i la Comissió 9 d'Octubre.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid