Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Fets del 27 de maig
El jutge arxiva la causa contra les càrregues de l'any passat a Plaça Catalunya

La causa ha portat quatre alts càrrecs a declarar pels fets del 27 de maig

01/03/2012 Drets i Llibertats
El jutge Josep Maria Miquel Porres ha arxivat la causa contra els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana per les brutals càrregues del 27 de maig de l'any passat a Plaça Catalunya de Barcelona.

El col·lectiu de persones afectades per l'actuació policial d'aquell dia a la Plaça Catalunya de Barcelona va presentar una querella col·lectiva que portar quatre alts càrrecs  a declarar. El director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat; l'extinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp; David Bordas, responsable aquell dia de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, i l'intendent Antoni Antolin, responsable del dispositiu d’ordre públic.

El jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona va obrir una investigació a començaments de desembre gràcies al mig centenar de querelles i denúncies que va presentar el col·lectiu. El jutge va admetre a tràmit les querelles en considerar que els Mossos podrien haver vulnerat el dret de reunió en les càrregues. Les querelles també anaven contra el conseller d'Interior, Felip Puig, però el jutge va concloure que en aquest cas ho hauria d'investigar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que Puig és aforat.

Una actuació "raonablement proporcionada", segons el jutge
 
Ara però, la interlocutòria del jutge estableix que l'actuació policial va ser "raonablement proporcionada" i no hi va haver "mostres d'extralimitació".

En una interlocutòria de 12 pàgines dictada aquest dijous, el magistrat analitza desenes de vídeos sobre les càrregues policials. En molts d'ells admet que els agents "no són identificables" o que hi ha una "possible identificació sense resultat; no es veu a qui colpegen".  Igualment, també repassa 49 informes mèdics forenses dels querellants, tot i que conclou que "llevat d'algun cas aïllat, les zones del cos afectades es van concentrar en mans, braços, glutis i cames" i no van suposar més d'una assistència mèdica.

Segons ell, l'actuació policial tenia per objectiu netejar la plaça d'objectes perillosos per la possible celebració blaugrana de l'endemà i no pas desallotjar l'espai ja que els concentrats hi van poder tornar després. Així, considera que no es pot considerar que els Mossos vulneressin el dret constitucional de reunió. Segons Porres, l'ús "monopolitzat i indefinit d'un espai públic reduïa o dificultava les possibilitats d'ús de terceres persones, però no era susceptible de ser criminalitzat, sinó, en tot cas, de sotmetre'l a regulació administrativa".

El magistrat conclou que l'actuació va ser raonablement proporcionada per dos motius: la retirada d'objectes evitava riscos per l'endemà i l'actuació policial no va mostrar extralimitació. També conclou que l'actuació de la Guàrdia Urbana va ser irrellevant a efectes penals, ja que no van fer ús actiu de la força. A més, els objectes recollits van ser ressenyats i dipositats en magatzems municipals. Si hi ha hagut desperfectes en els objectes, el jutge insta els afectats a acudir a la via civil. Tampoc li consta que s'hagi accedit a dades personals gravades en ordinadors o documents.

Aquesta interlocutòries es pot recórrer davant de l'Audiència en cinc dies.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid